31.10.10

Responsabilitat social en establiments detallistes

  • L'Observatori del Comerç de la Generalitat de Catalunya publica casos de bones pràctiques d'RSE en el sector detallista
  • Un estudi mostra com, al costat de les grans cadenes de distribució, també els petits comerços poden adquirir compromisos d'RSE
  • Les bones pràctiques i l'estudi han estat elaborats per Josep Maria Canyelles, expert en RSE i promotor de Responsabilitat Global

Els últims anys moltes empreses han desenvolupat la seva responsabilitat social empresarial (RSE), en considerar que la integració de les preocupacions socials i ambientals en la seva manera de fer negocis forma part d’una nova sensibilitat empresarial necessària i cada cop més premiada per la clientela.


Aquest enfocament de gestió, que consisteix a ser sensible amb les inquietuds que expressa la societat, també és apropiat per al sector detallista. Fins i tot per a un petit establiment és possible integrar bones pràctiques que mostrin millores en aspectes com ara l’ecoeficiència, l’accessibilitat, la recollida selectiva, el respecte i l’ètica respecte als clients, la selecció dels productes, la compra local, el foment de la llengua catalana, la contractació responsable, la conciliació, la formació i la implicació a la comunitat, entre d’altres.

L’RSE en el sector del comerç detallista va adquirint rellevància perquè es troba entre uns fabricants que comencen a incorporar criteris d’RSE i una clientela cada cop més sensible i informada. Els casos que trobareu tot seguit mostren com l’RSE no només integra punts de vista ètics, socials i ambientals, sinó que representa un factor de competitivitat i sostenibilitat empresarial. En aquesta primera pàgina trobareu empreses que duen a terme actuacions d’RSE des d’una perspectiva transversal:
Les bones practiques s’han identificat en el marc d’un estudi més ampli realitzat durant el primer trimestre del 2009, que va servir per elaborar un marc conceptual de l’RSE aplicada al sector detallista i per determinar quina tipologia de bones pràctiques s’hi porten a terme. A partir d’aquest marc s’han elaborat fitxes sobre els casos de bones pràctiques en 16 empreses (xifra provisional).

Les fitxes han estat elaborades per Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) a partir d’entrevistes i la documentació subministrada per cada empresa. Cal indicar que, com és pràctica habitual en l’elaboració de fitxes de bones pràctiques, la informació no ha estat validada per cap procés d’auditoria ni contrastada amb grups d’interès, i reflecteix únicament allò que l’empresa ha manifestat. El document final ha estat validat per la mateixa empresa.

Per elaborar les fitxes de bones pràctiques en RSE d’empreses catalanes del sector detallista, s’han tingut en compte les fonts d’informació i criteris de selecció següents.

Fonts d’informació:
  • Empreses amb models formalitzats d’RSE (amb certificacions, compromisos formals públics o amb memòries d’RSE publicades).
  • Dades aportades per organismes públics territorials, associacions de comerciants, associacions empresarials d’arreu de Catalunya.
  • Notícies publicades en la premsa en paper i electrònica en els darrers mesos.
Criteris de selecció orientats a garantir la qualitat i la diversitat:
  • Formalització del compromís en RSE.
  • Integració estratègica de l’enfocament d’RSE.
  • Diversitat d’aspectes tractats en les bones pràctiques.
  • Diversitat empresarial (per grandària, sector i àmbit territorial).
Cal fer notar que finalment les fitxes elaborades formen part d’un llistat obert on de ben segur no hi són totes les empreses detallistes que porten a terme bones pràctiques d’RSE. Les mancances poden ser més importants en les empreses més petites per la dificultat d’identificar-les enmig de milers de comerços. En aquest sentit, a la dificultat per identificar-les s’hi suma la manca de coneixement del concepte entre el sector, especialment entre les empreses de dimensions més petites. Per això, el pas que significarà la divulgació d’aquests casos pot afavorir que altres s’hi trobin reflectides i optin a poder ser tractades dins les iniciatives per al reconeixement de l’RSE a Catalunya.

Així mateix, el menor coneixement del concepte entre les empreses més petites juntament amb el caràcter familiar i les dimensions més abastables, fa que la manera que com es porta a terme l’RSE presenti diferències importants respecte a les empreses més grans. Mentre que les grans companyies presenten un model on l’RSE és gestionada de manera més conscient, planificat i transversal, detectant riscos i oportunitats, en el cas de les pimes i sobretot de les microempreses sovint l’RSE respon a un model on els valors personals marquen els valors corporatius, la metodologia pren un caràcter més intuïtiu, o per exemple els processos de diàleg formen part del dia a dia sense necessitat d’estructurar-los.

Conseqüentment en les fitxes es poden apreciar diferències, ja que a les empreses grans se’ls demana una sistematització i un abordatge de la globalitat dels aspectes de la gestió empresarial, mentre que en les petites és més habitual reflectir bones pràctiques de forma més concreta en determinats àmbits d’actuació. Més enllà de la profunditat metodològica o sistemàtica, o la quantitat de bones pràctiques que duen a terme, cal fer notar que el compromís de les empreses amb l’RSE s’ha de mesurar per l’esforç que hi dediquen, la convicció amb què hi treballen, i el fet que formi part d’una visió estratègica i no únicament filantròpica.
Nota: la informació d’aquestes fitxes ha estat facilitada per les mateixes empreses a partir d’entrevistes presencials i la documentació aportada. La responsabilitat sobre la seva veracitat recau, doncs, sobre els mateixos informadors. 

Responsabilidad social en establecimientos minoristas

  • El Observatori del Comerço de la Generalitat de Catalunya publica casos de buenas prácticas de RSE en el sector minorista
  • Un estudio muestra cómo, junto a las grandes cadenas de distribución, también los pequeños comercios pueden adquirir compromisos de RSE
  • Las buenas prácticas y el estudio han sido elaborados por Josep Maria Canyelles, experto en RSE y promotor de Responsabilidad Global

En los últimos años muchas empresas han desarrollado su responsabilidad social empresarial (RSE), al considerar que la integración de las preocupaciones sociales y ambientales en su manera de hacer negocios forma parte de una nueva sensibilidad empresarial necesaria y cada vez más premiada por la clientela.

Este enfoque de gestión, que consiste en ser sensible con las inquietudes que expresa la sociedad, también es apropiado para el sector minorista. Incluso para un pequeño establecimiento es posible integrar buenas prácticas que muestren mejoras en aspectos como la ecoeficiencia, la accesibilidad, la recogida selectiva, el respeto y la ética respecto a los clientes, la selección de los productos, la compra local, el fomento de la lengua catalana, la contratación responsable, la conciliación, la formación y la implicación en la comunidad, entre otros. 

La RSE en el sector del comercio minorista va adquiriendo relevancia porque se encuentra entre fabricantes que empiezan a incorporar criterios de RSE y una clientela cada vez más sensible e informada. Los casos que encontrarán a continuación muestran cómo la RSE no sólo integra puntos de vista éticos, sociales y ambientales, sino que representa un factor de competitividad y sostenibilidad empresarial. En esta primera página encontrará empresas que llevan a cabo actuaciones de RSE desde una perspectiva transversal:

Las buenas prácticas se han identificado en el marco de un estudio más amplio realizado durante el primer trimestre de 2009, que sirvió para elaborar un marco conceptual de la RSE aplicada al sector minorista y para determinar qué tipología de buenas prácticas se llevan a cabo. A partir de este marco se han elaborado fichas sobre los casos de buenas prácticas en 16 empresas (cifra provisional).

Las fichas han sido elaboradas por Josep Maria Canyelles (Responsabilidad Global) a partir de entrevistas y la documentación suministrada por cada empresa. Hay que indicar que, como es práctica habitual en la elaboración de fichas de buenas prácticas, la información no ha sido validada por ningún proceso de auditoría ni contrastada con grupos de interés, y refleja únicamente lo que la empresa ha manifestado. El documento final ha sido validado por la propia empresa.

Para elaborar las fichas de buenas prácticas en RSE de empresas catalanas del sector minorista, se han tenido en cuenta las fuentes de información y criterios de selección.

Fuentes de información:
  • Empresas con modelos formalizados de RSE (con certificaciones, compromisos formales públicos o con memorias de RSE publicadas).
  • Datos aportados por organismos públicos territoriales, asociaciones de comerciantes, asociaciones empresariales de toda Cataluña.
  • Noticias publicadas en la prensa en papel y electrónica en los últimos meses.
Criterios de selección orientados a garantizar la calidad y la diversidad:
  • Formalización del compromiso en RSE.
  • Integración estratégica del enfoque de RSE.
  • Diversidad de aspectos tratados en las buenas prácticas.
  • Diversidad empresarial (por tamaño, sector y ámbito territorial).
Hay que hacer notar que finalmente las fichas elaboradas forman parte de un listado abierto donde seguro no están todas las empresas minoristas que llevan a cabo buenas prácticas de RSE. Las carencias pueden ser más importantes en las empresas más pequeñas por la dificultad de identificarlas en medio de miles de comercios. En este sentido, a la dificultad para identificarlas se suma la falta de conocimiento del concepto entre el sector, especialmente entre las empresas de dimensiones más pequeñas. Por ello, el paso que significará la divulgación de estos casos puede favorecer que otros se encuentren reflejados y opten a poder ser tratadas dentro de las iniciativas para el reconocimiento de la RSE en Cataluña.

Asimismo, el menor conocimiento del concepto entre las empresas más pequeñas junto con el carácter familiar y las dimensiones más abarcables, hace que la manera que como se lleva a cabo la RSE presente diferencias importantes respecto a las empresas más grandes. Mientras que las grandes compañías presentan un modelo donde la RSE es gestionada de manera más consciente, planificado y transversal, detectando riesgos y oportunidades, en el caso de las pymes y sobre todo de las microempresas a menudo la RSE responde a un modelo donde los valores personales marcan los valores corporativos, la metodología toma un carácter más intuitivo, o por ejemplo los procesos de diálogo forman parte del día a día sin necesidad de estructurarlos.

Consecuentemente en las fichas se pueden apreciar diferencias, ya que a las empresas grandes se les pide una sistematización y un abordaje de la globalidad de los aspectos de la gestión empresarial, mientras que en las pequeñas es más habitual reflejar buenas prácticas de forma más concreta en determinados ámbitos de actuación. Más allá de la profundidad metodológica o sistemática, o la cantidad de buenas prácticas que llevan a cabo, hay que hacer notar que el compromiso de las empresas con la RSE debe medirse por el esfuerzo que dedican, la convicción con que trabajan, y el hecho de que forme parte de una visión estratégica y no únicamente filantrópica.
Nota: la información de estas fichas ha sido facilitada por las mismas empresas a partir de entrevistas presenciales y la documentación aportada. La responsabilidad sobre su veracidad recae, pues, sobre los mismos informadores. 

Les furgonetes KITT ja han arribat al seu destí // Las furgonetas KITT ya han llegado a su destino

[ca] KITT: Furgoneta que recorre 13.000 km sense conductor i sense gasolina!!!

KITT, furgonetes automatitzades que havien de viatjar d'Itàlia a la Xina, per fi han arribat al seu destí després de recórrer els 13.000 quilòmetres de viatge sense ser conduïdes per ningú i sense utilitzar una gota de combustible. Però la proesa no és de les màquines sinó dels tècnics que van haver de fer el viatge dins de cadascuna de les 4 furgonetes per a controlar que tot anés bé.

El projecte consistia en 4 furgonetes elèctriques amb un sistema innovador denominat GOLD (Detector de Carrils i Obstacles Genèrics) que utilitzava 7 càmeres de vídeo i 4 escàners làser alimentats amb energia solar. El sistema permetia que poguessin detectar el seu entorn i ajustar la velocitat i direcció a aquest, arribant a un màxim de 60 quilòmetres per hora i amb una autonomia de 2 a 3 hores, després de les quals havien de recarregar durant 8 per continuar.

El projecte ha estat finançat pel Consell de Recerca Europeu, per tal de comprovar si podien conduir en tot tipus de carreteres i condicions meteorològiques i de trànsit. Les dades del trajecte serviran per crear tecnologies que ajudin a la conducció. Les 4 furgonetes van ser capaços de realitzar gairebé tot el recorregut soles, encara que van necessitar l'ajuda dels investigadors que les ocupaven, sobretot a l'hora de pagar els peatges i passar els controls d'alcoholèmia de la guàrdia civil. El pitjor de tot és que com els investigadors no conduïen no podien triar l'emissora de ràdio, va haver de ser horrible si les furgonetes tenien el mateix gust musical que el cotxe fantàstic o fins i tot però si també es van dedicar a explicar acudits.


[es] KITT: Furgoneta que recorre 13.000 Km sin conductor y sin gasolina !!!


KITT, furgonetas automatizadas que iban a viajar de Italia a China, por fin han llegado a su destino después de recorrer los 13.000 kilómetros de viaje sin ser conducidas por nadie y sin usar una gota de combustible. Pero la proeza no es de las máquinas sino de los técnicos que tuvieron que hacer el viaje dentro de cada una de las 4 furgonetas para controlar que todo fuera bien.

El proyecto, eran 4 furgonetas eléctricas con un sistema innovador denominado GOLD (Detector de Carriles y Obstáculos Genéricos) que utilizaba 7 cámaras de vídeo y 4 escáneres láser alimentados con energía solar. El sistema permitía que pudieran detectar su entorno y ajustar la velocidad y dirección al mismo, llegando a un máximo de 60 kilómetros por hora y con una autonomía de 2 a 3 horas, tras las cuales debían recargarse durante 8 para proseguir.

El proyecto ha sido financiado por el Concilio de Investigación Europeo, con el fin de comprobar si podían conducir en todo tipo de carreteras y condiciones meteorológicas y de tráfico. Los datos del trayecto servirán para crear tecnologías que ayuden a la conducción. Las 4 furgonetas fueron capaces de realizar casi todo el recorrido solas, aunque necesitaron la ayuda de los investigadores que las ocupaban, sobre todo a la hora de pagar los peajes y pasar los controles de alcoholemia de la guardia civil. Lo peor de todo es que como los investigadores no conducían no podían elegir la emisora de radio, tuvo que ser horrible si las furgonetas tenían el mismo gusto musical que el coche fantástico o incluso pero si también se dedicaron a contar chistes.


Font


Nota: agraïm aquest contingut a David Ferré Gutiérrez

Greenerator: generador solar + eòlic, personal!

Greenerator: generador solar + eólico, para uso personal
  • [ca] La combinació de diverses tècniques a la vegada al costat d'un bonic disseny permetran acte proveïment elèctric personal
  • [es] La combinación de varias técnicas al mismo tiempo junto a un bonito diseño permitirán auto abastecimiento eléctrico personal


[ca] Greenerator, una idea del dissenyador industrial Jon Glob, que combina un petit panell solar i una turbina personal de disseny futurista, per a col·locar a cada balcó dels edificis. El seu dissenyador assegura que amb una mica de vent permetria alimentar diàriament la tele, un ordinador, l'equip de música, quatre bombetes, la nevera i un parell de portàtils. Actualment està encara en fase de prototip.

[es] Greenerator, una idea del diseñador industrial Jon Glob, que combina un pequeño panel solar y una turbina personal de diseño futurista, para colocar en cada balcón de los edificios. Su diseñador asegura que con algo de viento permitiría alimentar a diario la tele, un ordenador, el equipo de música, cuatro bombillas, la nevera y un par de portátiles. Actualmente está todavía en fase de prototipo.



www.jonglob.com
www.cookingideas.es/asi-luce-el-sueno-de-una-turbina-en-cada-balcon-20101018.html

Nota: agraïm aquest contingut a David Ferré Gutiérrez

Una llibreria activa la campanya comercial contra un llibre indecent

El llibre de l'escriptor Fernando Sánchez Dragó ha causat una gran polèmica pel fragment en el qual reconeix haver-se ficat al llit amb dues nenes de 13 anys.

A aquest personatge mediàtic sempre li ha agradat moure's enmig de la polèmica, mig com a caràcter personal mig com a tàctica de màrqueting. Però aquesta vegada ha creuat una línia ètica, en unes declaracions on sembla que fa una apologia de la pedofília, a més de qualificar dues menors d'edat de "zorrillas".

Com que ja se n'han comentat força coses i crec el personatge s'ha desacreditat per si mateix, ens agradaria aprofitar aquestes ratlles per emetre una valoració positiva de la reacció que han mostrat algunes llibreries, la primera de les quals ha estat la Llibreria la Costera, de Xàtiva (País Valencià), de la qual ens acabem de fer 'amics' al Facebook com a mostra de suport a la seva actitud compromesa.

De vegades ens hem referit a la responsabilitat social dels establiments comercials, i aquí en tenim un bon exemple, amb una connotació clarament ètica.

La iniciativa de la llibreria la Costera va llançar-se per internet i van proposar que els establiments retiressin el llibre de Sánchez Drago, per les seves referència a relacions amb menors. A partir d'aquí, alguns llibreters de València, però també d'altres llocs s'han afegit a la campanya i alguns propietaris fins i tot s'han dirigit a l'editorial per a donar comptes del motiu. Ara, lògicament, també caldria una actitud corresponsable per part de la ciutadania, no adquirint el llibre i, si és possible, fent notar aquesta voluntat.

D'altra banda, també caldria demanar que una altra persona donés la cara i expressés algun posicionament. Es tracta del peculiar Albert Boadella, qui en els darrers anys ha anat prenent punts de vista amb un pendent allunyat de la sensibilitat democràtica. A la contraportada del llibre es diu: "Fernando Sánchez Dragó y Albert Boadella, unen aquí – en un diálogo tan ameno como profundo – sus vivencias, sus ideas, sus reflexiones…". Caldria que Boadella aclarís com percep aquestes vivències. Segons la  presidenta del Gremi de Llibreters de València, Gloria Mañas, no es tracta de "literatura de ficció" perquè un autor que escriu sobre això "parla d'ell com a tal" i, en aquest sentit, "és un llibre de converses entre dos senyors, que fan les seves pròpies reflexions".

30.10.10

Exposició al mercat municipal d'Arenys de Munt: Mercats Sostenibles

Mercats sosteniblesDurant la primera quinzena de novembre el mercat municipal d'Arenys de Munt acollirà l'exposició "Els mercats són una altra història: Mercats Sostenibles".

Des de l'Oficina de Mercats i Fires Locals de l'Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona hi ha la voluntat d'impulsar un seguit de polítiques de sostenibilitat en els mercats municipals, és per aquest motiu, que es va fer un estudi on es va analitzar de forma comparativa els vectors ambientals de consum d'energia i generació de residus d'envasos,associada a una compra estàndard en dos tipus d'equipaments comercials,per una banda en el mercat municipal i per l'altra en una gran superfície comercial ubicada a la perifèria urbana.

Les dades obtingudes en aquest estudi es presenten en aquesta exposició i demostren un inferior consum energètic, una inferior generació de residus així com un inferior impacte ambiental global per part dels mercats municipals respecte a les grans superfícies comercials.

Per a més informació,cliqueu aquí

Font: Ajuntament

29.10.10

Consiguen fabricar ordenadores con agua y grafeno

Publico esta noticia que me envían por su interés en términos de innovaciones que permitirán mayor sostenibilidad.

Consiguen fabricar ordenadores con agua y grafeno


Cuando Andre Geim y Konstantin Novose, de la Universidad de Manchester desarrollaron el grafeno, ganaron el Premio Nobel de Física. Este elemento, que tiene un borde del ancho de un átomo, es uno de los materiales más ligeros, más conductivos y más resistentes de la tierra. Entre las diferentes aplicaciones en las que se puede desarrollar el grafeno se encuentran la secuenciación del ADN y la fabricación de un medio con una extraordinaria capacidad de almacenamiento de energía. Pero, ¿cómo se puede hacer un ordenador con este material? Simplemente añadiendo agua.

Un grupo de investigadores de la Universidad Rensselaer Polytechni ha logrado un avance sorprendente en la utilización del grafeno como material para fabricar transistores, con lo que han situado a la siguiente generación de ordenadores, prácticamente, al alcance de la mano.

El profesor Nikhil Koratkar y su equipo han publicado su descubrimiento en un trabajo titulado Tunable Bandgap in Graphene by the Controlled Adsorption of Water Molecules, (Banda prohibida ajustable en el grafeno mediante la absorción de moléculas de agua).

Para los que no tenemos conocimientos en Física Avanzada, una explicación sencilla podría ser que se puede utilizar el agua en conjunción con el grafeno para crear un transistor.

¿Cómo funciona un transistor de grafeno y agua? Si ponemos una placa de grafeno sobre una de silicio y dióxido de silicio, y enviamos agua por el pequeño espacio que hay entre las dos, el líquido se aleja del silicio hacia el grafeno, deteniendo la conducción del agua y rompiendo la conexión.

¿Por qué esto es tan importante? El agua es un elemento seguro y común, así que cuando está tecnología despegue, necesitará menos toxicidad que la que se produce con los transistores actuales.

En cuanto a la experiencia informática, la importancia se encuentra en que en combinación con posibilidades radicalmente superiores de almacenaje, el transistor de grafeno tiene el potencial de hacer los ordenadores más resistentes, mucho más pequeños y mucho más rápidos que los que tenemos hoy en día. Un dispositivo del tamaño de un tablet podría tener la capacidad de procesamiento y memoria que toda una red de ordenadores.

Recientemente se publicó un post sobre una empresa española que está investigando para producir láminas de grafeno de tamaño y pureza superiores a las que se producen actualmente.

Reinventar-se en Retail


VIII Jornada Tècnica Comertia

9 de novembre de 2010 | Barcelona | COSMOCAIXA - Auditori | 9:00

COSMOCAIXA
C/ Isaac Newton, 26
08022 Barcelona
Aparcament: C/ Teodor Roviralta, 47

9:00 Recepció d’assistents
9:20 Inauguració de la Jornada a càrrec de
Sr. Roger Pallarols, Regidor de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona
Sr. Jordi Tarragona, President Comertia
Sr. Santiago Pagès, Economista, moderador de la Jornada
9:50
Monogestió de diferents conceptes comercials
Sr. Òscar Vela
Director General Europa GRUP ÀREAS

10:30
Reinventar-se ampliant el target
Sr. German Cid
President i Conseller Delegat GRUP GERPLEX

11:10 Debat i torn de preguntes
11:40 Coffee Break
12:00 Eines de finançament a les empreses
Sr. Manel Sarasa - Director de Confirming de La Caixa

12:10
Com portar a l'èxit un negoci on line
Sr. Antonio González Barros
Fundador i President GRUP INTERCOM

12:50
Quan una marca es converteix en un estil de vida
Sra. Kika Buhrmann
B2C Channel Manager NESPRESSO

13:30 Debat i torn de preguntes
14:00 Cloenda Jornada
Honorable Conseller Josep Huguet
Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa

28.10.10

Terricabras acusa Rosell de "moral mal entesa"

Fa un parell de setmanes vam escriure un article titulat El Codi Èpic, crític contra alguns aspectes que estan marcant la gestió de la nova junta del FC Barcelona. Abans havíem escrit El Barça es dota d’un codi ètic.
Avui és un filòsof com Josep Maria Terricabras qui, en un article al Periódico, expressa les opinions crítiques sobre el sentit moral del comportament de la nova junta. A l'e-notícies ho han destacat així:


Terricabras acusa Rosell de "moral mal entesa"
Considera que té "poca claredat d'idees"

TerricabrasEl columnista d'El Periódico, Josep Maria Terricabras, critica Sandro Rosell en un article d'opinió i el seu vot en blanc en l'assemblea del Barça, en considerar que "fa estrany que una decisió com aquesta es vulgui fer prendre en poc temps a uns compromissaris i que la junta que ha pogut estudiar el cas amb calma i deteniment no sigui capaç de prendre-la directament. I encara fa més estrany que el president voti en blanc la seva mateixa proposta".

"¿En què quedem? És greu o no és greu el que ha fet la junta de Laporta? Rosell no ho sap (s'absté) ¿i vol que ho sàpiguen els altres?", pregunta. "Si l'abstenció del president no va ser per ignorància sinó perquè tenia un conflicte moral, la cosa encara és més estranya: davant d'un conflicte moral, s'ha de prendre una decisió, per difícil que sigui. L'abstenció moral és greu, perquè és greu ser moralment neutral, denuncia.

La persona que es pren la moral seriosament sap que s'ha de decidir i que ha d'assumir -potser amb patiment- les conseqüències de la seva decisió. No decidir-se, però demanar als altres que decideixen per tu, no és senyal de més moralitat, sinó un mal senyal de poca claredat d'idees i d'indecisió moral", conclou.

La Xarxa d'Inserció Sociolaboral de Barcelona organitza una jornada sobre la responsabilitat social de les empreses

Josep Maria Canyelles hi presentarà casos de responsabilitat social en el marc d'una comprensió del sentit estratègic de l'RSE

La Xarxa d'Inserció Sociolaboral de Barcelona organitza una jornada sobre la responsabilitat social de les empreses. La Xarxa d’Inserció Sociolaboral de Barcelona, és promoguda per l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de propiciar un marc idoni per compartir, difondre i reorientar l’estratègia d’Inclusió Sociolaboral de l’Administració i les diferents Entitats pel que fa als col·lectius amb especials dificultats d’Inserció a la Ciutat de Barcelona.

Activitat: Treball en Xarxa: Plenari de la Comissió “Apropant-nos a les empreses”
Objectius:
· Compartir coneixement i visió de futur al voltant de les polítiques de RSC de les empreses
· Informar a totes les entitats de la Xarxa del treball realitzat de la Comissió “Apropant-nos a les
empreses”
· Presentar a totes les entitats de la Xarxa qüestionari: “Empresa inclusiva” com a eina de
diagnòstic de bones pràctiques
· Crear un espai participatiu d’opinió i anàlisis al voltant de les possibles estratègies de proximitat i
col·laboració amb les empreses.
· Recollir conclusions

L’activitat s’adreça principalment a persones tècniques i responsables de les diferents entitats membre de
la xarxa, principalment les que desenvolupen funcions d’intermediació i prospecció.
Data: 28 d’octubre 2010.
Lloc: Can Jaumandreu. C. Perú, 52. Barcelona.
Horari: 9:30 – 14:00 hores

Programa:
09.30 – Recepció participants
09.45 – Presentació de l’activitat en el context de la Xarxa
10.00 – Ponència: “Les polítiques de RSC en les empreses: recessió o expansió?.
A càrrec de Josep Maria Canyelles. Expert en RSE i promotor de Responsabilitat Global.
10.30 – Col·loqui - debat
11.00 – Pausa-Café
11.30 – La comissió “Apropant-nos a les empreses”: treball realitzat i presentació del qüestionari “empresa
Inclusiva”.
A càrrec de representants de dues entitats membre.
– La RSC des de la perspectiva dels agents socials.
A càrrec de: Ramón Vila. Fundació PIMEC
Víctor Valls. CCOO. Secretaria Polítiques Socials
Jose Antonio Alcaide. UGT. Secretaria Polítiques Socials
12.00 – Treball en grups: dinàmica de participació per la construcció d’estratègies de col·laboració amb
les empreses.
13.30 – Conclusions


En el marc de la Xarxa d'Inserció Sociolaboral de Barcelona, coordinada des de Barcelona Activa, existeix una Comissió de treball anomenada "Apropant-nos a les empreses". L'objectiu de la comissió es centra en:

- Fomentar la responsabilitat social empresarial pel que fa a la contractació de col·lectius vulnerables. Tenint en compte que la RSC/RSE és un terme i tema molt ampli, la comissió en aquest moment es defineix en la vessant de la contractació, acompanyament i seguiment del personal contractat.

- Posicionar la Xarxa d’Inserció Sociolaboral de Barcelona (XISL) com a referent d’inclusió sociolaboral per les empreses.

- Atorgar a la XISL caràcter informatiu i assessor pel que fa a bones pràctiques d’inserció (incentius a la contractació de col·lectius amb especials dificultats d’inserció, accions de sensibilització del personal de l’empresa, conciliació,...).

Web: www.barcelonactiva.cat/xarxainsercio


Entitats membres:
Acció Solidària Contra l’Atur (ASCA) ACEI (Coordinadora Catalana d’Empreses d’Inserció) Associació Catòlica Internacional de Serveis a la Joventut Femenina (ACISJF) Anem per feina AIRES (Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Socials de Catalunya) Associació Cultural Ibn Batuta Associació Joia Bona voluntat en acció Casal d’infants del Raval CC.OO Comissió Catalana d’ajuda al Refugiat Centre Cruïlla Centre de reinserció social Recollim Centre Juvenil de Adolescentes de El Carmelo (CEJAC) CIVIC, iniciatives socials i ocupació Coordinadora de Tallers Creu Roja FECETC Federació APPS FEMAREC FEM-HO, construccions FIAS Fundació ADSIS Fundación AIRES Fundació COMPTAL Fundació “Els Tres Turons” Fundació ENGRUNES Fundació ÈXIT Fundació Formació i Treball Fundació Futur Fundació PRAHU Fundació Privada ARED Fundación Secretariado GitanoFundació Tot Raval Fundació Un Sol Món GEDI IMPULSEM SCCL INSERCOOP IRES (Institut de Reinserció Social) Plataforma Ciutadana per a l’Empresa Inclusiva a Catalunya PROBENS RAVAL TEXT Salesians Sant Jordi Servei Solidari I Missioners (Els Caputxins) SURT, Associació de Dones per a la Reinserció Laboral TRINI JOVE UGT