23.11.09

La crisi i la rebel·lió de les elits

Us proposo la lectura d'aquesta entrevista amb Joan Tugores, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, que aporta algunes claus interessants sobre la crisi actual.

En una entrevista recent ha atribuït la crisi a “la manca d’ètica d’una minoria”. Vostè expia moltes culpes!
Els titulars de les entrevistes s’han de contextualitzar. Hi va haver entitats financeres que van impulsar instruments sofisticats que amagaven una valoració incorrecta dels riscos i també és veritat que segments molt amplis de la societat es van endeutar més enllà del que era raonable. Però si bé és comprensible l’afany de les famílies de tenir un habitatge millor, no ho és tant que els principals gestors de les entitats financeres, per l’afany d’augmentar els seus bons, anéssim més lluny del que era recomanable.
S’ha fet seva l’afirmació de Simon Johnson, exconseller en cap de l’FMI, que parlava de “cop d’Estat silenciós de les elits”. 
Johnson, en un article publicat al maig, explicava com les elits financeres, per desmuntar l’arquitectura financera dissenyada des dels anys 30, van fer servir com a coartada models matemàtics per dir que havien eliminat els riscos. I van convèncer el poder polític perquè impulsés la desregulació que va causar la crisi.
Vostè parla de “rebel·lió de les elits”.
Aquest concepte és l’aplicació moderna de la “rebel·lió de les masses” que va formular Ortega y Gasset. Ortega, als anys 30, descrivia com cada vegada més gent participava en la vida pública: en la política, en l’economia. Ara, en canvi, les decisions les tornen a prendre una minoria, com a l’antic règim.
Democratització contra involució. 
Exactament. La meva tesi és que aprofitant fenòmens com la globalització, que han permès evadir les normatives fiscals, laborals i mediambientals dels Estats, les elits han aconseguit retallar drets als ciutadans.
[Continuar llegint a l'AVUI]


0 comentaris: