Facebook ja supera a Tuenti gràcies a l'ús del català

Sovint moltes empreses argumenten que fer servir el català els hi suposaria una despesa addicional 'que en temps de crisi no ens podem permetre'. La xarxa social Facebook ja supera a Tuenti, només disponible en castellà, a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.

Ara farà un any i escaig, Facebook va prendre la decisió empresarial d'oferir una versió en català de la xarxa social més estesa del món. Aquesta decisió va ser tant encertada que en pocs mesos una de les comunitats Facebook més importants del món ja era la catalana. De fet, els propis responsables d'aquesta xarxa social van qualificar d'”espectacular” aquesta ràpida expansió de Facebook gràcies al català.

Si bé a Catalunya el Facebook tenia molt d'èxit, fins abans de l'estiu, els internautes de les Illes i del País Valencià utilitzaven majoritàriament Tuenti. Aquesta xarxa social, amb seu a Madrid, té moltes menys aplicacions que el Facebook i, a més a més, només fa servir el castellà com a llengua d'ús.

Així doncs, segons ha pogut saber crònica.cat, l'estiu del 2009 ha girat aquesta tendència, i a dia d'avui Facebook ja ha superat a Tuenti en tots els Països Catalans. Aquest fet, constata que realment el català és un alicient empresarial en el món de les noves tecnologies. Ara fa uns mesos, MSN va començar a convertir en català els seus serveis.

YouTube, una peça pendent del català

El servidor de vídeos YouTube encara no té la seva versió catalana. Tanmateix, els responsables d'aquesta empresa han assegurat que ja estan treballant en una versió traduïda al català. Esperem que arribi ben aviat, i que l'empresa tecnològica internacional segueixi apostant per la llengua catalana.

Font: crònica.cat

PD: En els comentaris d'aquest apunt dins el Facebook, la Marta em deia que el Tuenti s'ho facin mirar. La meva resposta, que aporto aquí, ha estat:

Bé, cadascú té la seva manera de competir en el mercat. El que és curiós és que les empreses de fora de l'estat espanyol siguin més sensibles a les demandes de la societat. És com si les empreses espanyoles actuessin més amb apriorismes polítics que no com empreses que es deuen al mercat.