26.11.09

Dos bars castiguen treballadors seus per accions de les quals són innocents

Les discriminacions laborals són accions empresarials greus

Llegim dues notícies de dos bars que han penalitzat treballadors seus per conflictes en els quals eren la part agredida verbalment. En un cas ha suposat una suspensió temporal i en l’altre l’acomiadament.

Vegem els casos:

«El meu nom és Jaume, no Jaime». Un cambrer del restaurant 'Coloma' del port del Masnou que ha estat suspès de sou i feina durant una setmana per haver mantingut una 'discussió' amb un client habitual, per defensar que el seu nom és Jaume i no Jaime.

Els fets es remunten al passat 10 d'octubre. El cambrer, Jaume Valls, assegura que un client, begut, el va provocar en diverses ocasions cridant el seu nom en castellà i amb un to despectiu: 'Mira el Jaime éste'. Segons la seva versió, Valls es va sentir ofès i es va dirigir al client per recordar-li que el seu nom era Jaume, en català, i que no dir-li així era una falta de respecte. La resposta del cambrer va irritar el client, que va amenaçar els propietaris del local amb no tornar-hi si Valls continuava treballant-hi. L'empresa ha sancionat Valls al·legant “manca de lleialtat”. Valls recorrerà la sanció i estudia també presentar una denúncia contra el client amb el qual es va discutir perquè aquells fets, comenta, li han suposat un perjudici econòmic i d'imatge. [Font: NacióDigital.cat]

Una cambrera, acomiadada al ser assetjada pel seu exnòvio. Una dona ha estat acomiadada després que la seva exparella es presentés a la cafeteria de Caldes de Malavella (Selva de Mar) on treballava i la increpés de forma violenta i pública durant hores. La cafeteria justifica l’acomiadament per por que es repeteixin els fets davant la seva clientela. La víctima va denunciar les amenaces al jutjat i va sol·licitar protecció, cosa que el jutge ha denegat al considerar puntual el comportament de l’home. Laura Servent, advocada de la jove, va lamentar que «un jutge no especialitzat» dicti sentències «que semblen recolzar aquest tipus de comportaments». La jove recorrerà la sentència. [Font: El Periódico]

La innocència del cambrer i la cambrera és evident, tot i que desconeixem si es donen altres factors en la seva conducta o reacció que no hagin quedat explicitats en la versió pública. En limitem a opinar per la informació de què disposem, i ho fem en el sentit de considerar que és una injustícia per part de la propietat que la decisió empresarial posi la satisfacció d’un client que actua de manera manifestament contrària a les normes de convivència per davant del dret del treballador a ser respectat com a persona i ciutadà. Igualment en el segon cas, no és dóna una solidaritat de l’empresa envers una treballadora que està sent violentada, i enlloc de cercar les maneres de solucionar el tema s’opta per la via més expeditiva i, per tant, socialment més irresponsable.

Sens dubte, estem davant de casos on –per la informació de què disposem- sembla que hi ha una manca de sentit de la justícia i de la responsabilitat social. Però segurament també hi poden haver responsabilitats més greus que les purament ètiques. Sovint la gent desconeix que certes discriminacions en l’àmbit laboral poden comportar fins i tot penes de presó, fins i tot en el cas de la discriminació lingüística o de pertinença a una nació. El Codi Penal estableix que «Los que produzcan una grave discriminación en el empleo, público o privado, contra alguna persona por razón de su ideología, religión o creencias, su pertenencia a una etnia, raza o nación, su sexo, orientación sexual, situación familiar, enfermedad o minusvalía, por ostentar la representación legal o sindical de los trabajadores, por el parentesco con otros trabajadores de la empresa o por el uso de alguna de las lenguas oficiales dentro del Estado español, y no restablezcan la situación de igualdad ante la ley tras requerimiento o sanción administrativa, reparando los daños económicos que se hayan derivado, serán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años o multa de 12 a 24 meses

El primer cas es podria tractar d’una discriminació per adscripció nacional, per llengua, per creences, mentre que el segon es podria tractar d’una discriminació per la seva situació familiar. Els especialistes deuen saber com enfocar-ho. Jo em limito a dir que són situacions injustes i que seria bo que la comunitat els ho fes saber. Si jo fos client seu així ho faria.

Nota: aquest article ha estat publicat a Jornal.cat

0 comentaris: