Informe sobre política lingüística corresponent a l'any 2006, en compliment de l'article 39.3 de la Llei 1/1998 (tram. 334-00038/08). Presentació.
DICTAMEN DEL CONSELL SOCIAL DE LA LLENGUA CATALANA EN RELACIÓ AMB L’INFORME DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA 2006
D’acord amb les seves funcions, el Ple del Consell Social de la Llengua Catalana, reunit amb aquesta finalitat el dia 21 de novembre de 2007 ha aprovat el dictamen que tot seguit es transcriu en relació amb l’Informe de política lingüística 2006 elaborat pel Govern de la Generalitat, que va ser formalment lliurat pel secretari de Política Lingüística a la Comissió Permanent del Consell Social de la Llengua Catalana el dia 25 de juny de 2007 la qual va acordar encarregar a la vocal senyora Maria Alba Agulló i Cervera l’elaboració del dictamen.
II. NOVES DADES SOBRE EL CONEIXEMENT I L’ÚS DEL CATALÀ
En aquest capítol trobareu els principals resultats dels estudis promoguts per la Secretaria de Política Lingüística durant l’any 2006, o en què ha col·laborat, i que proporcionen noves dades sobre la situació de la llengua catalana. D’una banda, hi trobareu estudis de caire quantitatiu: sobre l’atenció telefònica i la retolació de comerços i serveis de les ciutats de Cornellà de Llobregat, Girona, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró i Tortosa; i sobre els usos i les actituds lingüístics de l’alumnat dels centres de secundària. Així mateix, s’avancen els primers resultats de l’estadística sobre la presència del català a la xarxa Internet, que forma part del Pla estadístic de Catalunya 2006-2009. D’altra banda, hi trobareu els resultats de dos estudis de caire qualitatiu: el paper de la llengua entre els consumidors i l’informe sobre el paper de la llengua en el marc de la responsabilitat social de les empreses.
S’observa que la major o menor presència del català en un sector econòmic determinat depèn de factors com ara els següents:
• La tradició o arrelament que té aquell sector en l’àmbit social català.
• El fet que l’empresa sigui catalana o una multinacional que fa molts anys que desenvolupa les activitats al país.
• El grau de desenvolupament i el pes que té el concepte de marca o de responsabilitat corporativa per a les empreses del sector en qüestió.
6. Informe sobre la matèria lingüística en el marc de la responsabilitat social de les empreses (RSE)
6.1. Objectius
La globalització, pel que fa a les llengües, ha tingut una conseqüència àmpliament reconeguda: l’extensió de l’anglès i d’altres llengües importants en detriment de les llengües de demografia mitjana com és el cas de la llengua catalana. Si una de les conseqüències de la globalització ha estat la consolidació, a escala internacional, de pràctiques de responsabilitat social de les empreses que inclouen, entre d’altres, el respecte per la diversitat cultural, per què no s’hi inclou el respecte per la diversitat lingüística? Cada vegada més consumidors i consumidores s’adonen que el respecte als valors socials és imprescindible per contribuir a una societat més justa, equilibrada i sostenible. I estan començant a reclamar de les empreses aquesta actitud. A més, el multilingüisme suposa un repte per a moltes organitzacions i empreses alhora que, en el cas de Catalunya, el repte de la cohesió social i la integració de les persones nouvingudes també té en la llengua un canal fonamental. Per això la Secretaria de Política Lingüística ha considerat estratègic estudiar com integrar la matèria lingüística dins el concepte de la RSE. Per aquest motiu, ha encarregat a l’empresa Responsabilitat Global l’informe La matèria lingüística en el marc de la responsabilitat social de les empreses.
6.2. Conclusions
En una primera aproximació, que caldrà concretar en estratègies de treball de com integrar la llengua en la RSE, de l’informe es poden extreure les conclusions següents.
Com a estratègia d’una organització socialment responsable, la política lingüística corporativa és la que conjumina l’ús de les llengües de treball o funcionals de l’organització amb el de les llengües del territori on presta serveis. Des del punt de vista de la cohesió social, el paper de les empreses pot ser fonamental per ajudar a fer front al repte de la plena integració a la societat d’acollida. Per aquests motius, la matèria lingüística hauria de ser més àmpliament considerada dins les polítiques de RSE.
Cal, doncs, situar la matèria lingüística dins el marc conceptual de la RSE, és a dir, en les guies, normes i estàndards internacionals que es van generant de manera abundant sobre aquest enfocament de gestió. Tanmateix, sembla més viable, perquè tingui una millor acceptació, que aquest posicionament l’impulsin els agents econòmics més que els promotors de la llengua. Per aquest motiu és important saber treballar la transversalitat i les sinergies per fer veure que la llengua pot formar part d’un procés de desenvolupament econòmic i cohesió social.
També cal fer veure a les empreses les oportunitats que la diversitat social i lingüística comporta per a la gestió dels equips humans. Per mirar d’introduir aquesta qüestió, en la línia de transversalitat que s’ha esmentat abans, es proposa d’organitzar jornades i seminaris de divulgació dels conceptes. També, que arran d’aquestes jornades es puguin consolidar grups de treball per aplicar els conceptes a la gestió habitual de l’empresa. Pot ajudar a convèncer les empreses identificar i difondre les bones pràctiques empresarials en què el factor llengua com a vinculació a la comunitat hagi estat una clau d’èxit i se’n pugui fer transferència. L’actitud dels consumidors i consumidores és clau en la gestió de la RSE. Per aquest motiu, es proposa donar a conèixer a la ciutadania aquelles organitzacions i empreses que afavoreixen l’ús de polítiques de RSE, dins les quals, com un criteri més, aparegui el respecte per les llengües del territori i pel multilingüisme.
....................
J. M. Canyelles, en el document La matèria lingüística en el marc de la responsabilitat social de les empreses, encarregat l’any 2006 i publicat, al 2007, al número 39 de la revista Llengua i ús, diu que ara és un moment bo per consolidar internacionalment models i estàndards que es vinculin a aquesta responsabilitat civil. En aquest sentit caldria aprofitar aquesta bona perspectiva per definir com i quan cal incentivar aquesta consciència de responsabilitat social.
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA.
VIII legislatura. Quart període. Número 196
Dimecres, 16 de gener de 2008
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada