El foment de la responsabilitat social de les empreses (RSE) per part dels governs progressa quant a iniciatives diverses. Si observem el que s'ha fet des de la iniciativa pública, podríem situar els moments iniciàtics en els passos donats per Nacions Unides al 1999 amb la iniciativa del Pacte Mundial o Global Compact. I tres anys més tard, el Llibre Verd de l'RSE promogut per la Comissió Europea de manera molt estretament vinculada a l'estratègia de desenvolupament econòmic sorgida de la Cimera de Lisboa.Pel que fa a l'Estat espanyol, a partir del 2004 es va entrar en un llarg procés de reflexió i consens a què ens van abocat les "tres potes" de la iniciativa estatal. Com va definir Josep Maria Lozano, es tracta d'un model 'Àgora', basat en el diàleg. I en la mateixa línia de diàleg ha continuat el Consell Estatal d'RSE. N'hem parlat en algunes ocasions.
Pel que fa als països de parla catalana, les iniciatives s'han manifestat amb força darrerament i focalitzen maneres diferents de fer-hi front. Les Illes van ser el primer territori a destacar-se, amb la creació d'una Direcció General al govern insular.
A Catalunya s'ha optat per un pla, l'RSGencat, que recull un seguit de propostes d'acció per als propers anys, dotades econòmicament i periodificades. A més, es fa front a la gestió de l'RS de la pròpia administració pública.
I ara és el torn del País Valencià, que opta per la via d'una llei, que s'anomenarà de ciutadania corporativa. La Llei de Ciutadania Corporativa serà pionera -igual que les altres iniciatives- i tindrà la finalitat de promoure i potenciar l'aplicació de polítiques de responsabilitat social corporativa en el teixit empresarial.
El lideratge també ha estat diferent, ja que a les Illes ha correspost a Treball, a Catalunya a Economia en consens amb Treball i amb una coordinació interdepartamental, i al País Valencià a la Conselleria d'Immigració i Ciutadania.
Tots tres plantejament poden ser vistos per la banda negativa i crítica. Una DG té el risc de caure en l'activisme, les jornades i la mera recerca de visibilitat. El pla del Principat té el risc de quedar-se en una addició de projectes. La llei valenciana té el risc de sobrelegislar el que no caldria.
En el cas valencià, a més, la proposta de llei contempla com un dels aspectes més importants l'acció social, cosa que introdueix un factor de risc de desenfocar el tema i aportar normes en el que no cal.
Per a Catalunya, seria bo que la voluntat de gestionar l'RSA (amb A d'Administració Pública) no es quedés amb alguns programes sinó que donés lloc a un Codi Ètic assumit pel govern, com s'ha fet per exemple des del govern basc, en el que suposaria un altre model diferent d'abordar la matèria. Per cert que els bascos ja fa molt temps que porten la iniciativa de fomentar l'RSE amb un sentit pràctic des d'estaments públics, amb una visió molt connectada a la qualitat, l'execel·lència i la competitivitat, i ara amb la coherència i exemplaritat que suposa codificar el comportament del govern. Seria bo aprendre'n i no córrer el risc de quedar-nos amb la gestualitat.
Fetes també les alertes, cal felicitar els tres governs per les seves iniciatives, i encara hauríem d'afegir-hi Andorra, tot i que en un sentit menys proactiu com és la decisió més o menys obligada de fer passos per deixar de ser un paradís fiscal. Seria bo que el petit país pirinenc també se sumés a aquest esperit compartit de marcar perfil propi en el desenvolupament de l'RSE.
Ara toca treballar en inciatives concretes. Toca exercitar el diàleg i la transparència. Toca coordinar accions. Ens agradaria que vagin augmentant les jornades on se'ns presentin experiències concretes, seleccionades d'acord amb un gran interès, presentades multilateralment, presentades també amb els elements crítics... Ens agradaria també veure com anem innovant, incorporant idees noves, com generem espais de creativitat, de desenvolupament.
Un darrer comentaris: la satisfacció de veure que arreu dels països catalans s'està avançant en l'RSE no parteix ni molt menys d'una base de caràcter romàntic. Ben al contrari, parteix de la convicció que l'RSE també ha de ser una marca de territori. En aquest sentit hem parlat en moltes ocasions del concepte de Territori Socialment Responsable.
Si el nostre futur de desenvolupament econòmic passa per aquesta regió europea que va definir Richard Florida que va des d'Alacant fins a Lió, aleshores potser serà oportú començar a definir valors compartits d'aquesta regió. Atenció: aquesta gran regió euromediterrània que està cridada a esdevenir un gran focus de creixement i desenvolupament mundial requereix infraestructures i inversions, requereix instruments de governança intel·ligents que puguin crear sinèrgies entre territoris ubicats en estats diversos, etc. Però també necessita crear una cultura empresarial i uns valors comuns que permetin treballar cada cop més en conjunt i identificar-nos de cara al món com una regió de talent, de creativitat, de productivitat, d'excel·lència, de valor afegir... i de sentit de la responsabilitat social.
Jo aposto per l'Euram i la megaregió Alacant-Barcelona-Lió com uns territoris d'excel·lència empresarial i d'excel·lència social. Una futura regió econòmica socialment responsable.
Relacionades:
- RSE i territori: de la complaença a la projecció regional
- El Consell de Menorca, primera administració dels països catalans a comprometre's a aplicar un sistema de gestió socialment responsable
- Les Illes Balears lideraran l'RSE a Europa el 2010
- VII Jornades Econòmiques de l’Euram. Perpinyà, 23 d’octubre de 2009
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada