Estem parlant als Tallers #Eurovol2011

Quan em va tocar fer-me càrrec de muntar un taller sobre Territoris Socialment Responsable dins el II Congrés Europeu del Voluntariat, vaig considerar que un enfocament ètic de l'exercici de la meva responsabilitat m'obligava a fer-ho en col·laboració amb allò que en termes col·loquials en diríem la competència.

Segurament expressaré unes reflexions que poden semblar òbvies. Però en qualsevol cas penso que és bo formular-les i deixar-les escrites perquè permet analitzar-ho, contrastar-ho, comparar-ho, i comprometen de cara a altres moments.

La idea és que si tinc l'honor de poder aportar uns continguts per al Congrés, en qualitat d'assessor extern, no seria ètic fer-ne un ús per a profit particular. Tractant-se d'un congrés, hem de sumar i garantir la presència de diversitat de veus expertes. No és sobrer dir que aquesta afirmació pren encara més rellevància si l'esdeveniment està organitzat pel govern.

Per això, per a parlar de TSR vaig propossar que vingués en Xavier Agulló, i per a parlar de la responsabilitat social de les organitzacions no lucratives (RSO) en Pau Vidal.

Crec que no m'equivoco gens ni mica si dic que el Xavier Agulló i jo mateix hem estat els experts que més hem parlat de Territoris Socialment Responsable o, en tot cas, des de fa més temps, alhora que hem elaborat models sobre l'enfocament. Una anàlisi equivalent podríem fer amb el Pau Vidal respecte a l'RSO.

Si un congrés ha de servir per marcar pautes i generar consensos, sembla evident que ha de ser un punt de trobada i ha d'acollir les persones i organitzacions que estan treballant en aquesta línia.

Per a arrodonir aquesta reflexió, deixeu-me indicar que precisament  al Xavier  Agulló li agrada fer servir un mot en substitució de competència: coopetència. Amb aquest mot híbrid s'intenta denotar que es tracta d'una competència cooperativa. És a dir que el fet de concórrer en el mercat no implica en absolut la incorporació de males pràctiques de negoci sinó tot el contrari, la voluntat de cooperar com a manera de millorar les pròpies capacitats i el foment dels objectius compartits.