8.11.11

Comentaris de campanya (2)

No em van agradar les declaracions de Duran Lleida de fa unes setmanes en referència als andalusos. I ho dic no tant per al fons com per la forma.

El candidat de CiU va voler treure un tema molt rellevant al voltant de la injustícia permanent que es produeix a l'Estat espanyol. Per una banda, els bascos no paguen, tema que també va treure posteriorment. Per altra banda, Catalunya té un dèficit fiscal impensable en qualsevol altre territori civilitzat del món, a prop del 10% del PIB. I finalment, es donen greuges territorials com el PER andalús i extremeny, la crítica als quals ve donat per la cultura del subsidi que instal·len i la nul·la orientació a la sostenibilitat del model econòmic i social.

Comparteixo els arguments fins al punt de considerar que són centrals, formen part del debat impossible sobre el model d'estat. Però el to mitinguero i la manera com s'hi va referir va posar en safata que els oponents saltessin a la jugular i, amb la bandera de l'ofensa territorial, anul·lessin el debat.

Dic que és un debat impossible perquè mai es podrà fer. Fer-lo equival a fer saltar l'Estat pels aires. Fa uns dies parlava amb un representant d'una important empresa de pintures i m'explicava la realitat no solament de la seva empresa sinó del sector. Mentre que a Catalunya ho fan tot amb IVA i que, a tot estirar, podríem parlar d'un 3% de vendes que per algun motiu es fan amb diner negre, sense aplicar-hi l'impost, en el cas d'Andalusia, ara per ara, ja no estan fent ni una factura amb IVA: el 100% és amb diner negre. Han hagut d'acceptar les regles del joc per no quedar fora del mercat, però finalment van amb la tranquil·litat de saber que -almenys en el seu sector- no hi ha cap inspecció.

La crítica que vull llançar no és als andalusos ni a Andalusia. La crítica és a l'Administració de l'Estat i als partits polítics que no han sabut obrir un debat que no és sobre els andalusos sinó sobre la sostenibilitat i la viabilitat d'aquest Estat.

0 comentaris: