Anècdota sociolingüística

Un dels elements interessants en bona gestió d'un congrés és el multilingüisme. En aquest congres europeu del voluntariat no hi ha gaire cosa a comentar perquè s'ha comptat amb una gestió correcta de les llengües:

• El congrés online, que s'adreçava a tot Europa, tenia tots els documents en català, castellà i anglès.
• El congrés presencial, donat que s'adreçava bàsicament a assistents de Catalunya, s'ha desenvolupat preferentment en català. Les intervencions en anglès en el plenari han tingut traducció simultània. I les intervencions en català també s'han traduït a l'anglès per als ponents de fora. Un dels set tallers es va preveure de desenvolupar en castellà perquè, en tractar el tema de la promoció pública, es va preveure que hi assistissin les persones que vinguessin de governs autonòmics.

Però vull aprofitar per deixar constància d'una anècdota, una vivència sociolingüística (no puc deixar de prestar atenció, ni que sigui com a curiositat, a aquestes anècdotes):

Dinar del congrés amb ponents. Tres persones a la taula parlem entre nosaltres en català. M'adono que un italià del costat fa intenció d'integrar-se a la conversa. Directament li pregunto en anglès si entén bé el català o entendria millor el castellà. Ell respon que mig entén les dues llengües però que potser millor el català perquè s'assembla més a l'italià. Podem afegir que ha estat tot el matí escoltant presentacions i ponències en català (em sembla que sense aparell de traducció). A partir d'aquest moment els dos interlocutors meus es posen a parlar-li en castellà.

És a dir, el poder del subconscient és tan fort que ni l'expressió racional i la voluntat verbalitzada és capaç de modificar aquestes conductes automàtiques. Tenim absolutament interioritzat que la llengua per parlar amb un estranger és la castellana. Independentment de la llibertat dels interlocutors per triar la llengua, és ben curiós que després de mostrar preferència pel català es prengui la decisió contrària. Això és d'estudi sociolingüístic!