20.12.10

L'acord amb la Fundació Qatar

No havia tingut temps aquestes setmanes per a emetre opinió sobre l'acord de patrocini firmat pel FC Barcelona i la Fundació Qatar, però em sentia obligat a fer-ho bo i més després d'haver publicat alguns articles i reflexions sobre l'RSE d'aquesta entitat esportiva.

En la mesura que un cert sentit de l'RSE ha format part de la institució i que els valors ètics aplicats a la pràctica esportiva també han tingut una rellevància que molta gent ha ressaltat en els darrers temps, convé ser crític amb aquelles pràctiques o decisions que puguin eventualment apartar-se del que ha suposat un estil corporatiu sòlid i permanent, vinculat no solament als valors del club sinó cada cop més també a una estratègia de diferenciació en el context global.

Considerem que la Fundació Qatar representa una dictadura, i que cap consideració sobre la presumpta poca agressivitat d'aquesta no justifica un sentit benevolent envers aquesta. Una dictadura és una dictadura. I si el FC Barcelona ha fet bandera al llarg de la seva història de la lluita per les llibertats i l'oposició a les dictadures, sembla incoherent ara formalitzar aquesta aliança.

És més, s'ha posat damunt la taula el caràcter no lucratiu de la fundació enfront altres possibilitats d'acords amb empreses. Si bé la no lucrativitat dóna un caràcter més apropiat per a un partner del Barça, en absolut aquest pot ser un criteri absolut i sense altres consideracions. Una empresa lucrativa amb un gran compromís amb l'RSE pot ser un millor aliat que una fundació no lucrativa que vingui avalada per valors no democràtics.

També s'ha fet servir com a justificació el fet que altres organitzacions importants hi col·laboren, i específicament el fet que en aquell país s'hi ha de realitzar el mundial de futbol. Certament, el caràcter no democràtic no implica un bandejament absolut però per al FC Barcelona sí que aquest hauria de ser un criteri determinant en el cas que aquest vulgui continuar fent dels valors democràtics i cívics un element de diferenciació estratègica.

És a dir, certament l'aliança no pot ser criticada en termes absoluts i pot haver-hi aspectes a favor i aspectes en contra, però el que no se sosté és la coherència entre els valors que fins ara han guiat el club i els que trobem en aquesta aliança. Així, doncs, no formulem una crítica radical respecte a aquesta fundació, sinó respecte a la incoherència que suposa per al Barça i a la deriva estratègica que suposa. Fins ara sabíem que el FC Barcelona volia ser un dels cinc clubs de referència a nivell global i que la seva diferenciació respecte als altres es basava en uns valors dels quals es feia bandera. Ara això s'esquerda.

Alguna de les incoherències que esperen al FC Barcelona ja s'han començat a anticipar i les trobem, per exemple, descrites en aquest article titulat Qatar i UNICEF: contradictio in terminis de Raül Romeva, eurodiputat d'Iniciativa al Parlament Europeu:
[...] declaracions recents del president de la FIFA, Joseph Blatter, en emplaçar als homosexuals que vulguin viatjar a Qatar per presenciar el mundial de futbol del 2022 que s'abstinguin de mantenir relacions sexuals donat que allà l'homosexualitat està prohibida i penalitzada per llei. Ho sento però, en tant que vicepresident de l'Intergrup pro-drets LGBT del Parlament Europeu que sóc, em nego a acceptar aquestes declaracions com un simple acudit. I així ho he fet saber a la Comissió Europea a la qual he emplaçat a donar la seva opinió sobre aquestes declaracions [...].
Finalment, hi ha sobretot un article que em sembla enormement aclaridor. És cert que és de part interessada, l'economista Sala i Martín. Però també és cert que aporta algunes dades que no han estat rebatudes i que sembla que no solament tenen consistència sinó que desmunten els arguments a favor de l'acord. Vegem un dels diversos arguments que hi aporta:

[...] Cinquè, no és cert que no hi havia alternatives. Sempre n'hi ha. Per exemple, a més de deixar uns gegantins ingressos, la directiva anterior va deixar algunes idees a mig negociar. Una d'elles, que vaig explicar en la roda de premsa del 30 de juny, era la de "patrocinar el patrocinador": algú paga sense aparèixer a la samarreta perquè aparegui Unicef (com les empreses que paguen perquè hi hagi pel lícules sense anuncis). Em consta que fins fa unes setmanes, l'actual junta ho va estar negociant no amb una sinó amb dues empreses. Això hauria permès ingressar 20 milions i mantenir l'Unicef. Al final ho va rebutjar i no sé per què. El que sí sé és que l'elecció no era entre 30 milions de Qatar o res. L'alternativa era entre 30 milions de Qatar i 20 milions (més el prestigi) amb Unicef. Lloc així, l'operació Qatar no és tan atractiva com la pinten [...].

0 comentaris: