[Publicado en castellano en ictnet]L’empresa responsable no només vetlla per la qualitat dels seus procediments i l’èxit dels seus resultats sinó que es preocupa pels punts de vista i impactes generats en les seves parts interessades (partprenents, stakeholders).
I si algunes empreses comencen a exercir aquest sentit de la responsabilitat amb pràctiques, polítiques i compromisos, i a d’altres els ho exigim, també el sector públic es troba de manera creixent en la necessitat d’haver de conduir el seu procedir de maneres diferents al que ha estat norma habitual.
Curiós que uns organismes que han tingut un concepte com el l’ètica pública en el seu frontispici no hagin sabut transformar-la en criteris de responsabilitat social, i fins i tot hagin anat desgastant, de vegades amb una erosió suau, de vegades a cops de martell, el sentit ètic de la funció pública.
Un exemple paradigmàtic són el compromís d’arribada de l’AVE a Barcelona el 21 de desembre. La sensació de ciutadà llec és que estan forçant excessivament la marxa per tal de –si se’n surten- llançar un missatge d’èxit a la ciutadania catalana i a l’oposició política. Possiblement els interessos legítims dels usuaris dels ferrocarrils de rodalies, de les empreses on aquests treballen, o els dels mateixos treballadors de les obres no han estat prou tinguts en compte.
La gran màquina-Estat no té present en el seu magne repte l’impacte absolutament negatiu que està causant a unes altres parts. Entén que el concepte d’interès públic passa per davant, o per damunt!
El problema ja no és tant haver fixat un compte enrere. Sovint aquesta és una bona manera de funcionar per aconseguir uns resultats eficients. El problema és el que el compte enrere hagi esdevingut no una fita tècnica o operativa, o de màrqueting si es vol. La tragèdia és que el compte enrere hagi esdevingut un compromís polític, en mans del president del govern espanyol, defensada fins i tot en seu parlamentària en plena dialèctica política.
Una data escollida i que hauria de poder-se modificar (no parlem de l’inici d’uns Jocs Olímpics...) ha esdevingut un repte de primera magnitud, davant el qual totes les empreses implicades hauran de posar-hi tots els esforços probablement sense atendre a danys col•laterals.
Aquesta és una aventura que pot produir moltes molèsties i perjudicis. I si en aquests propers dos mesos es produís una víctima mortal en les obres d’entrada de l’AVE a Barcelona, és conscient el president que la responsabilitat moral –i política- apuntarà directament i exclusivament contra ell? Està disposat a anar amb aquesta càrrega a les eleccions i a assumir el pes moral que suposa?
Podrem parlar de les subcontractacions, de les mesures de protecció, de la (des)coordinació, però tothom sabrà que el màxim directiu d’una empresa anomenada Estat ha estat l’inductor directe d’unes condicions que han tingut com a conseqüència allò que esperem que no s’acabi produint.
En seminaris directius per a alta direcció sobre la Responsabilitat Social de les Empreses, alertem de la incoherència entre una empresa que es pretengui tal i un sistema pur de Direcció per Objectius (DpO), amb una lògica interna que acaba exigint uns resultats d’alta volada al costat d'un “...i no vull saber com t’ho fas per aconseguir-ho!”. La manca d'ètica està molt incorporada en la cultura interna de moltes organitzacions.
Alternativament, la introducció de models com la Direcció per Valors no disminueix la tensió organitzativa i els resultats però adequa el funcionament a les noves realitats socials i organitzatives.
El sector públic no pot permetre’s de substituir l’Ètica Pública per la DpO sense atendre un sentit bàsic de Responsabilitat Social. Quan algunes empreses cerquen maneres més responsables de comportar-se, sobta i descoratja que el sector públic pugui adoptar maneres impròpies i plantejar-les sense pudor davant una opinió pública que li costa escandalitzar-se.
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH 
Traduire FRANÇAIS 
Übersetzen DEUTSCH 
Arrevirar ARANÉS 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada