20.10.07

El passat de les empreses importa?

El passat de les empreses importa? Segurament no és un dels aspectes més rellevants en la gestió de la responsabilitat social, bàsicament per l'obvietat de no poder-se gestionar! Però tampoc no es pot passar ratlla de manera immediata.

Allò que han fet les empreses en el passat, si té gravetat i queda a la llum pública, pot afectar-ne la reputació actual i pot romandre per sempre com una llosa en la seva imatge.

Encara que no tingui cap relació directa amb els actuals gestors és evident que queda un lligam amb la imatge, i sí que pot haver-hi encara un lligam més directe amb la propietat en el cas que les il·legalitats comeses haguessin estat font de beneficis llegats als successors.

Com a temes centrals trobem l'esclavitud, el col·laboracionisme amb feixismes o l'holocaust jueu... De vegades la situació pot ser més punyent si el resultat es fa evident encara avui. Per exemple, sabeu que hi ha un complex d'edificis que pertany a l'Armada dels EUA a Coronado amb la forma de l'esvàstica? No se'n parlava, formava part del passat... fins que Google Earth ho ha captat, les organitzacions jueves han posat el crit al cel i ara l'Armada haurà de destinar 600.000 dòlars per fer reformes estructurals per tal d'esborrar-la canviant-ne la forma.

El Congrés va sentir ahir mateix unes paraules del diputat Tardà amb què amenaçava de dir noms d'empreses que van fer fortunes amb republicans esclaus:

"De hecho, ustedes no pretenden cuestionar la actividad de los caciques expropiadores de empresas que todavía hoy —se lo voy a repetir: empresas que todavía hoy— cotizan en la Bolsa de Nueva York. Y usted sabe qué empresas son y conoce los nombres de algunos grandes accionistas que amasaron grandes fortunas con los esclavos. ¿Sabe a quién me refiero? Me refiero a todos los republicanos esclavos de estas empresas. Hablamos de explotadores, torturadores, asesinos, etcétera. Llegará un día que podamos dar nombres. No es el momento. Nosotros no los callaremos".

Ens pot sonar a 'política' però de vegades, quan hi ha unanimitat de punts de vista entre forces polítiques i sobretot la societat civil, aquestes ombres del passat es poden transformar en mesures i 'polítiques públiques', com va passar fa un parell d'anys a Chicago, on l'ajuntament obliga els subcontractistes a informar de possible relació amb l'esclavitud en el passat:

"JP Morgan reconeix que els seus predecessors van utilitzar esclaus negres com avals entre 1831 i 1865 i demana disculpes. El banc d'inversió nord-americana JP Morgan ha reconegut que entre 1831 i 1865 les seves entitats predecessores van utilitzar esclaus negres com a avals, contribuint d'aquesta forma a 'una institució brutal' per la qual ara s'ha disculpat".

L'anunci realitzat pel banc respon a la nova obligatorietat imposada per la ciutat de Chicago a les empreses amb les quals contracta serveis municipals, que han d'informar sobre possibles relacions amb l'esclavitud en el passat.

Segurament estarem d'acord que no seria adequat una acció pensada per 'fer net' des de la coerció però les empreses poden fer, voluntàriament, un acte de constricció per demanar excuses, per compensar d'alguna manera part del mal causat, i per llançar un missatge ètic i pedagògic a la població. I això sí que és una mostra de responsabilitat social. Segurament, anys després del que pugui haver passat, el més important és el valor moral i exemplaritzant de l'acció de disculpes.

Per exemple, una companyia ferroviària holandesa va demanar disculpes fa dos anys per haver transportat jueus cap als camps de concentració nazis. També l'església francesa va demanar disculpes públiques als jueus. I trobaríem altres casos... I també contra-casos, com quan la institució de la monarquia espanyola no tan sols no es va disculpar sinó que va afirmar que, al llarg de la història, el castellà mai no havia estat una llengua d'imposició, sense que pugui servir d'excusa transmetre la interpretació que les seves paraules eren el discurs que ve redactat pel govern de torn.

Les grans empreses espanyoles líders a Amèrica Llatina també han de netejar una imatge negativa que ha vingut donada per la manera i la prepotència com al llarg del darrer decenni han actuat i s'han comportat en aquell continent. Totes elles fan ús de la Responsabilitat Social per millorar la seva reputació i obtenir una millor legitimitat social per operar. Seguint amb les reflexions fetes, encara que sobre accions d'una gravetat incomparable, seria bo que les empreses s'acostumessin a acceptar públicament els errors i plantejar mesures de reparació.

La Responsabilitat Social 'políticament correcta' hauria de construir-se sobre el reconeixement de les accions mal fetes, ja que altrament pot semblar que és una manera indigna de millorar merament una imatge malmesa per un mal comportament corporatiu no reconegut i per tant potser no prou assumit.

Crec que toca fer reflexions d'aquestes perquè sinó podem anar cap a una aplicació asèptica de la RSE que sigui un maquillatge damunt un llegat fosc. Aquesta RSE no tindria mai prou credibilitat pública i, segurament, els encarregats d'aplicar-la tampoc ho farien amb prou convicció, els valors i l'autenticitat que caldria.

Avui l'autenticitat és un valor preuat i cercat! Finalment, doncs, si algunes empreses fessin valer aquesta exemplaritat, potser també els Estats i tota mena d'organitzacions se sentirien compel·lides a actuar similarment. Tenim alguna disculpa històrica a demanar des de l'ONG?


Articles relacionats:

· A qui li interessa parlar de Territoris Socialment Responsables? de Josep Maria Canyelles

· La responsabilitat social de l'empresa com a procés de Josep M. Lozano Soler 


Article Josep Maria Canyelles publicat a Xarxanet

0 comentaris: