Entre el tènue prou que ha dit el president de la Generalitat de Catalunya i el famós prou que va fer Josep Cuní, potser caldria trobar un entremig... però si hem de triar, en aquest moment tocaria més el prou vehement i exaltat que va fer Cuní a TV3!El país arriba al seu límit, milers de treballadors, famílies i empreses estem greument afectats per les obres del TGV, el tren de gran velocitat que sembla que encara tardarà una mica més a arribar. I això que quan a l'any 1985 el govern català va plantejar la necessitat d'una línia d'alta velocitat es feia per a unir Barcelona amb París i amb Europa!
El prou també cal dir-lo ben fort en referència al pas de TGV per sota de Barcelona. Les empreses que gestionen la seva responsabilitat obtenen legitimitat, credibilitat, confiabilitat... L'RSE és un gran actiu per a elles, i els permet plantejar innovacions i canvis i obtenir una bona recepció de les parts interessades, perquè tenen una trajectòria de credibilitat que les avala.
Tornant a les obres... se'ns diu que hem de confiar en els tècnics, en els enginyers, i que el forat per la base de la Sagrada Família no suposa cap perill. Però la confiança no pot ser cega. Quina credibilitat ens mereixen els tècnics i enginyers si al Prat i a Sants està passant el que ni ens podem creure?
Si des d'instàncies administratives es llances sospites que l'empresa OHL podria estar actuant intencionadament perquè té un contenciós amb el Govern... resulta que si poden passar coses com aquesta que es dóna a entendre hem d'estar tranquils i confiar-hi...
Si l'empresa en qüestió, OHL, manifesta avui que els ensorraments són "habituals" en aquest tipus d'obra. Hem de creure que no n'hi haurà més?
Veient el que succeeix, podem creure que hi ha un gran perill. Però tot i suposant que el risc fos limitat, ara ningú podrà negar que existeixen perills evidents. Posem que el risc el podem quantificar en un 1%. En un 0,5%! Ens podem permetre de córrer el risc de fer passar aquest forat per la base de Pedrera, de la Sagrada Família i de milers d'edificis?
No solament estem criticant la classe política. També els enginyers! Avui tot professional ha de gestionar la seva reputació. Els consultors d'Arthur Andersen, després d'enfonsar-se, se sentien dir: "així que tu vens d'aquella consultora que feien jocs de mans amb la comptabilitat, oi?". Si els enginyers que treballen en aquestes obres o el mateix Col·legi d'Enginyers creuen que alguna cosa no s'està fent bé, o que les presses són excessives, que prenguin valentia i ho diguin, amb transparència. Si no ho fan, han de ser conscients que el seu prestigi professional personal, i per extensió de la professió, caigui en picat.
Ningú ja no ens pot demanar que confiem en el saber fer dels tècnics. Fins que no es demostri el contrari, la probabilitat d'error és massa elevada per a poder assumir riscs tals com el de posar en perill vides humanes, patrimonis, i dues joies arquitectòniques que valor patrimonial incommensurable.
Notícies relacionades:
El último tramo del AVE se queda sin empresa constructora y retrasa 'sine die' su llegada a Barcelona (La Vanguardia)
Zapatero fa baixar del tren la ministra (El Periódico)
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH 
Traduire FRANÇAIS 
Übersetzen DEUTSCH 
Arrevirar ARANÉS 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada