La capacitació tècnica era un element necessari per tal de formar les persones que ja sigui a les empreses com a les administracions han de posar en marxa les transformacions que suposa l'smartització de les ciutats.
Les ciutats més grans, i ni que sigui de manera agregada, altres territoris, aniran avançant cap a aquest paradigma, sigui transformant-se i repensant-se o sigui introduint progressivament algunes millores. Però el que sembla evident és que els municipis que no optin per un model de ciutat intel·ligent s'aniran asfixiant per la manca de control de la despesa, sobretot en el caràcter energètic, on l’increment constant del preu dels proveïments de llum, gas i aigua augmentarà la insostenibilitat econòmica i, en conseqüència, en altres àmbits com el social. En aquest sentit, llegim en una de les propagandes de les formacions que han anat apareixent, se'ns diu que la Smart City, entre altres coses, hauria de tenir com a prioritat el control de la despesa energètica i com a derivada el control del cost econòmic d’aquests serveis bàsics.
Ara mateix hi ha dues propostes acadèmiques, en col·laboració amb empreses i ajuntaments. Una de la UdG i una altra de la Salle, màster en el primer cas i postgrau en el segon.
La iniciativa Girona Smart City de la Universitat de Girona s'acompanya d'un Màster en Ciutats Intel·ligents (Smart Cities) que
s'iniciarà el proper setembre 2013. El programa permetrà a enginyers, arquitectes i economistes adquirir els coneixements específics
en tecnologies urbanes necessaris per a afrontar els reptes de la ciutat actual. El Màster proveirà de
formació d'alt nivell en els àmbits de la planificació urbana, gràfics, dades, xarxes i socioeconòmic aplicat a
les ciutats intel·ligents.
El professorat tot prové d'arquitectura, enginyeria, electrònica, per a donar solucions en disseny de producte, informàtica, automatismes... Els màsters podran exercir com a tecnòleg urbà (urban technologist). Malgrat les caracterítiques tècniques, el màster té un preu prou baix, ja que està patrocinat per les empreses més rellevants en el terreny de les ciutats intel·ligents i també algun ajuntament.
Aquest Postgrau, tot i l’elevat caràcter tècnic per a la formació de professionals, no ha oblidat la importància de saber gestionar el marc legal, la seguretat informàtica (protecció del sistema vers atacs externs), les diferents formules de finançament dels projectes/models de negoci per assolir la Smart City i la gestió i manteniment un cop implementada.
Em sembla plenament adequant que l'objectiu sigui formar professionals que puguin afrontar les demandes en el disseny i implantació de projectes transversals dins del marc de les ciutats intel·ligents; o definir el paradigma de ciutat intel·ligent a partir de l’estudi en profunditat de l’edifici intel·ligent i barri intel·ligent; o fonamentar les bases tecnològiques de les ciutats intel·ligents en els camps verticals de l’automàtica, domòtica, energia i xarxes; des de la part més teòrica, passant pels aspectes més propers al mercat per finalitzar amb una pràctica.
En canvi trobo a faltar que en les competències transversals, on s'estableix la "capacitat per a projectar i dissenyar ciutats intel·ligents", no s'hi introdueixin elements orientats a la gestió de l'espai públic des de models de governança, on es tinguin en compte les necessitats, punts de vista i sensibilitats dels diferents grups d'interès. Si bé s'hi parla de capacitat de treball en equip, respecte a la ciutadania (o vés a saber si els altres membres no enginyers de l'equip) la capacitat a desenvolupar és merament comunicativa: Capacitat per saber comunicar (de forma oral i escrita), resultats i conclusions a públic especialitzat i no especialitzat d’una forma clara.
Em sento molt motivat davant el repte fascinant de la domòtica, els edificis intel·ligents, els barris intel·ligents, les smart cities, les smart regions... Per a fer un gran salt, abaratir les solucions, evitar ineficiències, cal investigació i inversió, calen estàndards, cal experimentar... Però la tècnica té un clar correlat que no es pot menystenir respecte a la política, els interessos econòmics, i els factors culturals. La manera de repensar la generació, distribució i consum de l'energia, per exemple, pot fer-se en termes d'autosuficiència local, dins una smart grid, o bé pot fer-se sota l'interès d'anar modificant les tècniques per a garantir que les grans empreses energètiques sempre en mantinguin el control. Prou se sap a l'estat espanyol, on hi ha un dels models més ineficients, cosa que ciutadania i empreses pateixen.
Recentment he publicat un parell d'articles sobre les smartcities:
- [ca] Que la smartcity no se'ns faci petita // [es] Que la smartcity no se nos haga pequeña
- [ca] Qui pensa la smartcity? // [es] ¿Quien piensa la smartcity?
2 comentaris:
Bona reflexió, ara com ara la majoria de coses que es treballen conceptualment com smart city deixen de banda l'afavorir el desenvolupament humà i es centren en el control exhaustiu del consum. Esperem que es donin noves línees i postgraus en ambdós sentits,
home, bon dia, Juanjo, feia temps que no sabia de tu. Gràcies pel comentari!
Publica un comentari a l'entrada