El New York Times critica els horaris espanyols i la incapacitat de reacció en plena crisi

• El diari ARA recull un reportatge del NYT on es denuncia que en plena crisi econòmica es miri la televisió més enllà de mitjanit
• La crítica se suma a un conjunt de factors que estan enfonsant la Marca España

• A Catalunya es vol abordar aquest problema cultural i econòmic amb la campanya Ara és l'hora: campanya pels horaris europeus, una iniciativa de la societat civil per demanar una organització més racional mantenint el fus horari.

"Espanya, el país on se sopa a les deu": el 'New York Times' critica els horaris espanyols


"Amb un cubell ple de cerveses Mahou, Jorge Rodríguez i els seus amics s'atrinxeren al Mesón Viña un dimecres a la nit per veure un partit de futbol. En una taula propera, una parella s'abraça, aliena a la resta del local, mentre la cambrera serveix una truita de patates i altres aperitius. Llavors comença el partit. Són les deu de la nit".

Així comença el reportatge que aquest dimarts publica el 'New York Times' per denunciar els horaris i els hàbits de vida dels espanyols. "Mentre en altres països la gent es prepara per anar al llit, a Espanya la nit comença a les 22 hores, quan se serveix el sopar i comença el 'prime time' televisiu, que no acaba fins a la 1". "Diverses enquestes demostren que gairebé una quarta part de la població espanyola continua veient la televisió entre les dotze de la nit i la 1 de la matinada", explica el reportatge.

El periodista Jim Yardley, que signa l'article, assegura que Espanya està obstinada a viure amb "el seus ritmes i horaris", cosa que no encaixa amb l'objectiu de "recuperar-se de la greu crisi econòmica".

"Espanya, el país dels sopars a les 10, pregunteu-vos si no és hora de canviar els horaris", es titula el reportatge. La foto mostra un home fent la migdiada a Sevilla. "Per a molts espanyols les llargues 'siestas' entre setmana fan que els dies s'allarguin fins ben entrada la nit", diu el peu de foto.

Yardley proposa situar l'Estat en sintonia amb les jornades de treball europees i adoptar l'horari de Londres, un debat que ja s'ha abordat en alguns sectors.