17.3.13

Sentit de la responsabilitat en les campanyes socials


Fa uns dies vaig publicar un article on em mostrava força crític amb unes actrius franceses que han promogut una campanya contra l'empresa Mango: Reflexió al voltant d'unes esclaves de Mango (I) i (II). Aprofintant la circumstància, m'agradaria treure'n algunes reflexions de caràcter més general.

Aquesta és la seqüència dels fets del cas concret:
  1. Mala traducció. Tant en llengua catalana com castellana el diccionari dóna el nom d'esclaves a unes peces de joieria. L'empresa Mango va donar aquest nom a unes peces, i en la traducció a les altres llengües va mantenir aquest terme en francès, llengua que no designa així aquesta peça. 
  2. Campanya. Aquest descuit en la traducció va motivar que un grup d'actrius franceses organitzessin una campanya a la xarxa, que va arribar a recollir prop de 10.000 adhesions.
  3. Correcció. Quan l'empresa es va assabentar de la campanya, va corregir immediatament la denominació i va disculpar-se. 
  4. Insistència. No satisfetes amb la reacció, van convocar una acció dins un establiment de Mango a París, on persones amb cadenes i manilles recordaven els temps de l'esclavitud.
Aquesta és la síntesi de la valoració:
  1. Exagerat. Em sembla fora de lloc muntar aquesta representació per una traducció desafortunada i corregida de manera immediata per l'empresa. Em pregunto què caldria fer en cas que la protesta fos contra una empresa que realment tingués males pràctiques en drets humans i que d'alguna manera encobrissin l'esclavatge! 
  2. Injust. Quan una empresa gestiona la responsabilitat social i dóna mostres de bones pràctiques, no es pot actuar amb les mateixes formes que davant una empresa descaradament maldestre. En primer lloc caldria haver mirat de dialogar.
  3. Aprofitat. No puc deixar d'intuir que aquesta iniciativa l'únic que pretén és sortir a la foto, generar polèmica per tal de veure-se'n afavorit. Se senten satisfets de poder dir que gràcies a ells una empresa ha deixat de ser esclavista... perquè és així com ho estan venent!
  4. Xovinista. S'expressen des d'una superioritat moral i nacional.
Dit això, vull remarcar que dono suport als nobles objectius del Conseil Représentatif des Associations Noires (CRAN) en defensa dels drets dels col·lectius que han sofert i sofreixen discriminacions. Aquesta reflexió sols es refereix al que entenc que no ha estat una campanya encertada. I les reflexions les vull generalitzar perquè són comunes a altres organitzacions i campanyes.
  1. Les organitzacions socials tenen un paper fonamental a la nostra societat per a garantir el desenvolupament dels drets socials i fins i tot la lluita pels drets humans. Les expectatives que hi diposita la societat són moltes i creixent, com es veu ara mateix en els desnonaments. Això les obliga a saber gestionar adequadament aquesta responsabilitat davant la societat, no basant-se en un implícit ètic sinó gestionant la seva RS. 
  2. Ni les empreses són dolentes per naturalesa ni les ONL són bones per naturalesa. El criteri de lucrativitat enfront missió social no estableix una divisòria en la consideració ètica o socialment responsable. Més enllà del seu enquadrament, totes les organitzacions han de saber donar resposta a la seva responsabilitat davant la societat (RS) entenent els seus impactes, dialogant amb els grups d'interès, mostrant proactivitat, establint processos de millora, rendint comptes, i en definitiva creant valor compartit (valor econòmic, valor social, valor ambiental). Quan parlem de responsabilitat social parlem de la responsabilitat de totes les parts davant dels altres grups d'interès, i cada vegada més parlem de com crear valor en cada acció.
  3. Una campanya contra una organització està justificada quan aquesta està destruint valor i no s'avé a negociar per tal de comprendre millor l'abast dels seus impactes i iniciar un procés de correcció i compensació. Una campanya pública sempre hauria de ser el resultat d'una impossibilitat d'avançar en el diàleg, no un punt de partida, i especialment si ens referim a accions de les que no es pot deduir una mala voluntat corporativa. Els denunciants també hauríem de valorar com podem fer-ho de la manera més responsable, assegurant el millor benefici per a tothom.
  4. Abans de llançar una campanya cal establir un procés de diàleg. I això és especialment indicat si es tracta d'una empresa que gestiona l'RSE i que, en conseqüència, se suposa que té una sensibilitat, una voluntat de fer les coses bé, i que es mostra oberta a dialogar amb els grups d'interès. És molt fàcil aconseguir firmes en certes matèries i és molt fàcil jugar a ser demagog. ¿És responsable tacar la imatge d'una empresa que pot haver comès un error però que pot estar disposada a reparar-lo d'immediat? Evidentment és diferent si una persona fa un tuit o fins i tot un article de queixa davant una mala pràctica que observa. El que estic criticant és que es pugui fer una campanya sense abans haver contrastat la informació i el posicionament de l'empresa.
  5. No em preocupa sols la reputació de l'empresa ja que si realment fa acte d'esmena fins i tot pot sortir-ne beneficiada en la mesura que mostra la seva capacitat d'escolta i reacció. Em preocupa que pugui haver-hi persones que usin les denúncies públiques com a plataforma per als seus interessos, per a construir la seva imatge, per a posicionar-se públicament. És com si un director d'una entitat ecologista provoqués el seu empresonament quan ja tingués decidit que vol crear un partit polític...
  6. Amb el creixement de les xarxes socials, és molt fàcil crear-se una imatge virtual impol·luta i articular campanyes amb finalitats que formalment tinguin un contingut ètic, més enllà de l'agenda oculta. Em preocupa perquè pot generar soroll comunicatiu respecte a les campanyes socials que realment són importants.

0 comentaris: