7.12.12

Promoure la Marca-España en aquest context econòmic, social i nacional

Llegeixo un article sobre la Marca-Espanya de Carlos Díaz Güell, editor de 'Tendencias del Dinero', publicació 'on line' econòmico-financera. Em crida l'atenció que un expert en la matèria consideri que un dels motius de la baixa autoestima dels espanyols sigui el "Catalonia is not Spain":
Por enumerar algunas de las razones de la baja autoestima de los españoles que el Alto Comisionado no puede ignorar para intentar el amejoramiento de la marca España, se podrían citar los niveles de corrupción, el estado de la justicia, la percepción social de nuestra clase política, los más de 17.000 indultos concedidos por los consejos de ministros desde 1979, el Catalonia is not Spain, la universidad española, el estado de nuestro I+D+i, el 26% de desempleo, la tasa de paro de los jóvenes...
Aprofitem aquesta circumstància per a fer algunes reflexions sobre la Marca-Espanya. Segons el Projecte marca Espanya, la imatge d'Espanya com a marca s'ha sustentat en dos arquetips o patrons de representació bàsics, que han predominat històricament: un derivat de la llegenda negra i la decadència de l'Imperi, que concep a Espanya com un país europeu, arrogant i altiu, ineficaç i mal governat, intolerant i profundament religiós, i un segon arquetip que concep Espanya com un país exòtic i de tradicions culturals orientals, més modern que decadent, constituït per homes i dones autèntics, amants de la llibertat immediata i sense fronteres, apassionat però incapaç de comportaments racionals, freds i civilitzats.

En època de crisi econòmica, els aspectes negatius dels arquetips sorgeixen amb més força, i la marca Espanya actualment és sinònim de mediocritat. Tot indica que els arquetips dels espanyols coincideixen amb les zones situades geogràficament al centre de la península i també amb les més càlides d'Espanya, res a veure amb el tarannà dels catalans [comentari extret de Directe.cat].

Marca amb valor negatiu

Si hi ha alguna marca al món que hagi disminuït el seu valor actual és la marca Espanya. I malgrat tot, el govern espanyol està destinant grans energies per tal que tota actuació incorpori la marca España. Sona a actitud quixotesca mentre el país s'enfonsa i es desfà, i mentre els empresaris prefereixen allunyar-se de la marca España.

Els empresaris es ressenten de la marca Espanya i experimenten en els seus negocis a l'exterior l'efecte de l'erosió que pateix la imatge d'Espanya. Alguns ja han alçat la veu sobre els riscos, és que Espanya no es creu la “marca España” i el govern Rajoy fracassa en aquesta aposta per diferents causes com la situació econòmica, les actuacions de la Corona, la poca concreció, i la dificultat d'imposar un projecte més de caràcter nacionalista en un context d'esgotament polític de tot el que significa Espanya per a bona part de la població de certs territoris.

L'ESPANYA MONOLÍTICA
 La marca que el PP vol vendre a l'estranger presenta un estat sense diferències. Inconscients d'aquest context, el cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel García-Margallo, va etzibar a principis d'any a la seva homòloga nord-americana, Hillary Clinton: "Espanya ha tornat!". Mesos després, amb la prima de risc i el bo a deu anys disparats de manera constant, aquella empenta patriòtica ha perdut gas. Des de l'àmbit empresarial i des de l'entorn del govern espanyol es comencen a constatar ja les enormes dificultats per vendre a fora l'anomenada marca Espanya, una de les promeses electorals de Rajoy. Mentrestant, Madrid sols pot aferrar-se als èxits de la selecció espanyola per provar de revifar el projecte:
Reflexionant sobre la marca

De tant en tant apareixen reflexions glorificant la marca España, fins i tot des del sector de la Responsabilitat Social Empresarial, com al Diario Responsable: ¿Tiene sentido la marca España? 07 de Mayo de 2012 por Helena Ancos


rse marca espana"El baluarte sobre el que se sustenta la marca España es su reputación. Existen muchos estudios y consultoras dedicadas a este tema y la idea subyacente parece ser que los países que han logrado construir una imagen apoyada en percepciones positivas tienen ventajas competitivas que añaden valor a sus productos o servicios. Por el contrario, cuando las percepciones son negativas, la penetración y la permanencia en estos mercados se enfrenta a barreras similares a las barreras técnicas o administrativas".

Totes aquestes anàlisis parlen sobre les grans empreses que fan de bandera d'un país, i ara també parlen de com la crisi econòmica afecta la imatge. Particularment he de dir que sempre hi he trobat a faltar alguna reflexió sobre com s'ha gestionar una marca-país en relació a un estat plurinacional, però ara el tema ja pren una altra dimensió:
  1. Mentre la marca España s'enfonsa, moltes empreses miren que no se les relacioni amb aquesta marca o identitat. Ja no és com construir una marca-país sinó com ocultar-la;
  2. No es tracta solament del context de crisi, la marca España s'associa al mal govern, a les maneres de fer tant del rei com del president i del conjunt del govern. La marca-país resta i ridiculitza;
  3. I el gran tema que cap d'aquestes reflexions tenen en compte: el món s'adona que Espanya és un estat amb un model de governança mal estructurat en relació amb la seva diversitat interan i amb uns valors democràtics febles, que no sap reaccionar d'una manera homologable davant la comunitat internacional quan Catalunya expressa de manera democràtica i pacífica la voluntat d'emancipar-se. Això penalitzarà de manera molt greu la marca España, convertint-la en un referent de segona divisió, no apte per a una empresa moderna que vulgui anar pel món portant per valors la modernitat, la democràcia, la llibertat, el diàleg...
La marca España s'enfonsa

I no solament per als empresaris catalans sinó als ulls del món. I és un procés que tot just ha començat.

L'historiador Borja de Riquer explica molt bé en aquest article la mirada de l'empresariat català envers Madrid: Els catalans en la política espanyola: una experiència fallida i amarga. La desconfiança de Madrid envers el procés d'industrialització català, titllat de provincià, i el menyspreu reiterat als intents per intervenir a Espanya o regenerar-la han forjat la frustració. Els intel·lectuals de fa un segle eren més capaços de comprendre el seu context que no els d'ara, que callen per incapacitat de comprendre res: España pierde Cataluña, como dijo Unamuno.

El món mira amb incredulitat i riu. Riuen perquè aquesta Espanya és la que fa tan sols deu anys es volia menjar el món, amb un complex de nous rics del qual el president Pujol n'havia parlat molt. El menyspreu que havíem patit els catalans, també el sentien altres països. El deix de superioritat ara se'ls gira a la cara i per això les anàlisis incorporen la sornegueria.

De la casa reial a la ciutadania

No podem obviar la pèrdua de reputació de la casa reial per tot un seguit de circumstàncies, entre les quals el cas Noos, però també altres que no han passat inadvertides:
Però no podem mirar sols a dalt de tot. Si mirem a la base en aquest moment en què Catalunya ha anunciat que davant el fracàs en les relacions amb Espanya vol iniciar altres camins, veurem que les reaccions d'una part de la ciutadania espanyola, per més mediatitzades que puguin estar per la classe política o per la informació tergiversada que han rebut durant dècades, mostra símptomes de radicalitat violenta, que el món està començant a observar, i sobretot a comparar amb el civisme extrem amb què es manifesten les reivindicacions catalanes, des de les expressions ciutadanes fins al procés de transició nacional. És altament sorprenent, si comparem amb qualsevol indret del món, que una manifestació d'un milió i mig de persones es produeixi de manera tan pacífica i cívica, sense cap mena d'incident, sense ni tan sols expressions d'amenaça o ofensa, tot es va expressar en sentit positiu en la construcció d'un estat propi.

El Cas dels catalans, com es coneix a Anglaterra d'ençà que l'exèrcit anglès va abandonar a la seva sort l'exèrcit català durant el setge de Barcelona de 1714, ara s'està essent conegut arreu del món gràcies a la premsa internacional. I gràcies al canvi de 180 graus en la valoració que se'n feia fa tot just un any, quan les informacions que rebia el món anaven mediatitzades pels corresponsals de Madrid.

El president de Planeta amenaça amb la marxa del grup fora de Catalunya [El País]. La reacció de l'empresari s'ha produït després que ABC ràdio del grup Vocento ha llençat una veritable amenaça de boicot contra grans empreses catalanes i les insta a pronunciar-se de forma clara i explícita sobre l’”órdago” nacionalista: Espanya obre la veda al boicot a les empreses catalanes.

El president del Grup Torres ja afirma que «hem notat algun símptoma de boicot, però poc», i l'amenaça també podria manifestar-se contra Cola-Cao-Nutrexpa. Finalment aquestes campanyes de boicot tenen un ressò limitat, en grups molt ideologitzats, i durant un temps limitat. A més, també s'hi barreja l'interès de certes marques que poden estar induint el boicot per interès propi. Però el temps acaba posant-ho tot al seu lloc: per exemple, ara s'ha sabut que el celler Lar de Barros, d'Almendralejo, ha hagut de tancar les portes, quan havia arribat a multiplicar per set la seva facturació durant el boicot a les marques catalanes i, en coherència amb l'ús nacionalista de la marca, havia arribat a patrocinar la selecció espanyola, «la Roja». I és que la clientela, la ciutadania, té uns comportaments més normals, per criteris de mercat, del que alguns polítics voldrien.

El més interessant, però, és veure com avui dia, en la societat en xarxa, totes les declaracions fora de lloc troben respostes de la gent normal. Això és bo perquè ja no és el món tancat de la política en què un exabrupte és respost amb un de més gran... La normalitat de la gent del carrer, de la pròpia gent de l'empresa posa la nota de sentit comú. Ajuden a ridiculitzar l'expressió grandiloqüent, exacerbada i fora de lloc de personatges messiànics. Vegem-ne dos exemples interessants:

La premsa internacional està descobrint la veritable essencia de l'espanyolitat

'The Guardian': "Rajoy s'està guanyant una reputació de mentider". El diari britànic diu que el president espanyol endarrereix la sol·licitud de rescat per no perjudicar el PP a les eleccions gallegues. 'The Wall Street Journal' titlla la situació de "bizantina"

L'exèrcit espanyol amenaça en atacar Catalunya. El coronel Alamán Castro assegura que la independència de Catalunya haurà de passar 'per sobre del seu cadàver' i amenaça als catalans perquè no 'despertin el lleó, perquè ja ha donat proves sobrades de la seva ferocitat'

NOTA DE LA ASOCIACIÓN DE MILITARES ESPAÑOLES

Segons 'El Mundo', el ministre Wert estudia la manera de finançar centres perquè se saltin el model d'immersió consensuat a Catalunya. La consellera Rigau diu que el govern espanyol cometria una il·legalitat si subvenciona escoles perquè facin classe en castellà. Però aquesta notícia ja ha quedat superada per la intenció del ministre de "españolizar a los niños catalanes" amb una llei que pretén relegar el català a la darrera posició i carregar-se el model d'immersió lingüística que tans èxits ha produït. I tot amb la intenció de provocar el conflicte i esquerdes en la cohesió social per a posar traves al procés democràtic d'autodeterminació engegat a Catalunya.

 L'Estat multa amb 3.000 euros un aficionat del Barça per lluir "símbols independentistes" a la final de la Copa del Rei, mentre grupuscles ultra reben autorització judicial per a manifestar-se. O aquesta altra: Diverses organitzacions d'ultradreta convoquen una manifestació "per la unitat d'Espanya" a Madrid el dia de la final de Copa.

Espanya, segons la premsa econòmica alemana (Traducció al castellà d’un article publicat en diversos diaris econòmics alemanys, pel seu corresponsal a Espanya)
La German Marshall Fund (GMF) recomana a Europa que miri amb interès el cada cop més nombrós moviment independentista al nostre país

Why Spain Won't Reform. Catalans know first-hand that in Spain, all roads—and high-speed rail—run through Madrid.

Chacón: "He de decidir pel meu fill de 4 anys si és català o espanyol?" L'exministra del PSC s'oposa en una entrevista a Antena 3 a la celebració de la consulta independentista

Mas als empresaris: "Siguin quins siguin els processos polítics, el mercat està obert per a tothom" El president de la Generalitat posa la cervesera Damm com a exemple d'una "aposta rotunda per Barcelona i el país" en la inauguració d'un centre logístic de la companyia a la Zona Franca

El Rey inaugura la terminal de contenedores más avanzada del Mediterráneo
El Puerto de Barcelona aspira a captar parte del tráfico entre Asia y el norte de Europa, que ahora se canaliza por el estrecho de Gibraltar

Gay de Montellà s’enroca en un pacte fiscal ja cadàver, i evidencia que la patronal és més una rèmora que un bastió pel futur econòmic del país
El teixit empresarial més dinàmic i innovador del país, sovint es queixa de l’immobilisme de la gran patronal catalana, de l’apropiació per part d’aquesta de la representació de tot l’empresariat català i també de la seva estructura monolítica i ancorada en temps pretèrits, que poc serveix per dinamitzar l’economia del país. Avui, el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, els ha donat la raó, ha fet gala del seu immobilisme i en nom de l’empresariat català, s'ha qüestionat si aquest context de ''severa'' crisi és el millor moment per ''plantejar canvis institucionals tan importants'' que afecten a l'estructura de l'Estat, i ha subratllat que el pacte fiscal ''segueix sent un instrument vàlid''. El problema es que Gay segueix mantenint aquesta intenció fins i tot després de les eleccions, que han donat un resultat diàfan a favor de les postures sobiranistes.

Malgrat que Gay de Montellà va afirmar desprès de la manifestació de l’Onze de setembre que “el món empresarial haurà de fer costat al que decideixi la societat civil”, insisteix en el pacte fiscal. Tot i reconèixer que la reunió entre els presidents Mariano Rajoy i Artur Mas sobre el pacte fiscal ''no va obrir un espai de diàleg i negociació'', creu que cal ''seguir apostant per aquests espais de diàleg''. Fins i tot dóna lliçons de política assegurant que la funció de la política no és mai en cap cas ''arribar a un punt mort i sempre és necessari un acord'', i tot això ho diu mentre Foment resta enrocada en un pacte fiscal impossible i recorda que l'obligació de les organitzacions empresarials és ''propiciar'' els millors escenaris per a promoure i facilitar l'activitat empresarial.

Madrid's Mayor Chips Away at Debt and TraditionDer Spiegel asombrado relata una historia que ilustra perfectamente lo escandaloso de nuestra situación. Se refería a la Alcaldesa de Madrid, cuyo único “mérito” es ser la señora de Aznar. El semanario no daba crédito, “el ayuntamiento es un palacio cuya remodelación ha costado 500 millones de euros!!!”, “su despacho es mayor que el del Presidente de los Estados Unidos”, tiene “un mayordomo cuya única función es servirla el café”, y 260 asesores personales y altos cargos que cobran de media 60.000 euros. El Ayuntamiento posee, además, 267 coches oficiales de uso personal, más que todas la capitales de la eurozona juntas. Es una dministración  sin medida, la ostentación suntuaria más indecente en medio de una penuria extrema, donde Cáritas ha tenido que atender a mas de un millón de personas y un 26% de los niños vive por debajo del umbral de la pobreza. Y el pais en situación de rescate. ¿Cómo se atreve a ir a misa y a salir a la calle? Y este es el problema, porque no es la excepción, es la regla. (de Roberto Centeno)

http://www.spiegel.de/international/europe/madrid-mayor-botella-hailed-for-efforts-to-reduce-debt-a-825762.html


Madrid preocupat pels acords entre Edimburg i Londres, el referèndum català en surt reforçat
Rajoy expectant davant la signatura de l’acord entre Cameron i Salmond d’aquest dilluns que permetrà a Escòcia celebrar un referèndum legal

PD: O2B El diario de la industria turística: La marca España cae en picado. Pierde cinco posiciones en en el índice Futurebrand pese a los esfuerzos del Gobierno de relanzarla

0 comentaris: