6.9.10

Davant la crisi, avaluació!

El proppassat diumenge 29 de juliol es va publicar l'article d’opinió -que adjuntem a sota- de l’Isidre Obregon i en Josep Maria Vilalta al diari Avui. L’article promou, en sintonia amb el posicionament de l’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP) que deriva dels Congressos de Gestió Pública (2002 i 2006), la instal·lació d'una cultura procliu a la transparència, l'obligació de retre comptes i la responsabilització de les institucions públiques a través del reforçament de l’avaluació de les polítiques públiques.



Falten instruments per avaluar l'impacte real de les polítiques públiques

Davant la crisi, avaluació!

29/07/10 02:00 
- Isidre Obregon i Josep M. Vilalta
“Convé que cadascú contribueixi a la instal·lació d'una cultura procliu a la transparència, l'obligació de retre comptes i la responsabilització de les institucions públiques”

En un article recent ens referíem als efectes de la crisi en el sector públic i assenyalàvem la preeminència en un sentit metafòric de les tisores (conjunturals) per davant de transformacions profundes. El desconcert actual provoca que en les retallades –tal com diu un directiu públic– pesi més la destral que la microcirurgia. L'objectiu és reduir com sigui la despesa de les administracions per eixugar el dèficit públic, ara per ara sense gaires anàlisis acurades que diferenciïn i prioritzin entre polítiques dels governs, o que informin del grau d'eficàcia i de qualitat de l'acció pública.

En aquest context, es fa més palesa una mancança greu del nostre sistema institucional i polític en general i de la gestió dels afers públics en particular. Es tracta de la feblesa en l'avaluació i l'anàlisi de l'impacte real de les polítiques públiques. Aquesta feblesa la trobem tant en la cultura política del país com en la manca d'ús dels instruments i dels sistemes d'avaluació en qualsevol de les seves modalitats, en la manca de tradició de les institucions a l'hora de retre comptes dels seus programes, en la por a ser avaluat, en la pobresa del debat públic sobre els programes públics i en l'escassa exigència ciutadana pel retiment profund a l'actuació pública, o en la focalització excessiva en corrupteles o debats pseudoideològics estèrils.

L'Associació Catalana de Gestió Pública, sota el concepte de responsabilització, ha reclamat en els dos congressos catalans de gestió pública que ha organitzat (2002 i 2006) la pràctica intensiva de l'avaluació de les polítiques públiques. Sortosament, a Catalunya, des de l'any 2008 disposem d'un organisme –Ivàlua (Institut català d'avaluació de polítiques públiques)– encarregat del desenvolupament de l'avaluació de les polítiques públiques, però el camí a recórrer és immens. Moltes pràctiques que s'anomenen d'avaluació no complirien els estàndards associats a aquesta disciplina. En general, trobem estudis que donen compte de dades d'execució dels programes (pressupost, activitats, beneficiaris) però sovint sense generar informació significativa sobre els impactes reals i la seva eficiència. Els organismes de fiscalització i control molt sovint centren la seva intervenció en la comprovació de la regularitat financera. És cert que hi ha honroses excepcions, i que hi ha sectors més proclius que altres, però en general no és una pràctica prou estesa. En general, no se'ns ret comptes de la cobertura dels programes, ni dels seus efectes, ni de la rendibilitat econòmica, ni de les perspectives dels programes. El sector públic és un bullidor d'idees i d'experiències, però amb escassos instruments sobre l'anàlisi real d'allò que funciona.

Algunes recomanacions passen per fer dissenys robustos de polítiques i programes, integrar l'avaluació en el propi disseny de les polítiques i planificar el seu desenvolupament, perfeccionar els sistemes d'informació, practicar l'avaluació de polítiques públiques en qualsevol de les seves modalitats, fer la informació transparent i sotmetre-la al debat públic per contribuir així a l'aprofundiment democràtic. De fet, tenim exemples i referents amb tradició en països com els Estats Units, el Canadà o la mateixa Comissió Europea. Convé que cadascú, des de la seva responsabilitat, contribueixi a la instal·lació d'una cultura procliu a la transparència, l'obligació de retre comptes i la responsabilització de les institucions públiques, amb els recursos, els instruments i els mecanismes que ens permetin fer-ho efectiu. Ens hi juguem la solidesa del sistema de govern i la legitimitat permanent davant els ciutadans.

Publicat a Avui 29-07-2010 Pàgina 23

0 comentaris: