Incomplir la llei

Estan parlant ara mateix a Catalunya Ràdio sobre l'endeutament dels ajuntaments i la manca de solvència per fer front als pagaments pels deutes contrets. Hi ha una empresa afectada, un respresentant d'associació empresarial (Sr. Cañete, PIMEC) i un representant municipal (Sr. Bustos, Aj.Sabadell i Fed.de Municipis).

En altres moments hem parlat en aquest bloc sobre la responsabilitat social dels ajuntaments i específicament sobre el tema dels pagaments. Fa uns dies Demores i morosos. Entenc la impotència que mostra el representant municipal, però m'agradaria fer la següent puntualització:

Quan l'estat va promoure una llei que era manifestament impossible de complir, els ajuntaments haurien d'haver-la vetat políticament. La seva acceptació els fa no solament responsables dels seus impagaments sinó còmplices de la norma que no es pot complir.

I fixeu-vos que no parlem ja del problema del pagament sinó estrictament de la llei que obliga a pagar en dos mesos i a no endeutar-se. Els ajuntaments no van donar resposta i van acceptar el nou marc submissament. Fer una llei que no es pot complir és una irresponsabilitat greu, en certa manera equivalent a la prevaricació en el sentit que se sabia que era impossible de complir i fer complir. Algú dirà que per fer prevaricació cal incomplir la llei, però fer una llei que no es pot complir què és doncs?

Molts ajuntaments no van donar resposta efectiva per diferents motius: per submissió partidista, perquè pensaven que alguna solució es trobaria, perquè van considerar que un problema que afectava a tants ajuntaments no els afectaria en primera persona, perquè millor no aixecar la veu davant les inconsistències del propi ajuntament...

El problema és que doble, en el sentit que els ajuntament tenen un mal finançament i que han estirat més el braç que la màniga. La majoria estan acostumats a viure del crèdit i a pagar tard, sense considerar l'afectació als proveïdors. Per tant, hi ha problemes polítics sobre el finançament municipal però també polítics sobre la gestió de cada ajuntament, és a dir, que també hi ha un problema de responsabilitat social.

L'estat de dret es trenca amb aquesta llei, com en tantes altres lleis que també es trenca. Però no passa res. I així d'inconsistent és l'estat.

Per això m'alegro moltíssim quan hem observat que alguns ajuntaments han començat a plantar cara en alguns temes conflictius. Els ajuntaments han de plantar cara quan les coses no van bé. Potser si no ho fan és perquè no tenen la solidesa, la seguretat d'una gestió ben feta, per a poder encapçalar-la.

PD: El 90% de les administracions no paguen en els terminis legals. El sector públic abona les factures en 158 dies en lloc dels 55 obligatoris