Abstenció històrica? Desafecció històrica!

Només un 37,5% dels catalans han votat en les eleccions europees i en el conjunt de la UE, s'han mobilitzat un 2,5% menys d'electors que fa cins anys.

Llegim al diari Avui que Catalunya ha registrat aquest diumenge l'abstenció més alta en unes eleccions des de l'inici de la democràcia: un 62,46%. La participació ha quedat reduïda al 37,54% de l'electorat, més de vuit punts inferior a la mitjana de l'Estat espanyol, que ha estat del 46%.

Tots els analistes ja havien advertit de la deriva abstencionista d'aquestes eleccions. El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), per exemple, ja havia advertit que les europees se celebrarien en el moment de més insatisfacció política i econòmica a Catalunya en els últims quatre anys, des que al juny del 2005 es va publicar el primer baròmetre. En aquest sentit, cal entendre l'alt percentatge de vots en blanc dipositats a Catalunya, un 2,93%, davant de l'1,41% de la mitjana de l'Estat espanyol, així com de vots nuls, que ha arribat a un 0,77%.

L'amic i consultor Xavier Agulló planteja si caldria demanar que el vot fos obligatori, argumentant que forma part de l'exercici de la responsabilitat social davant la societat per part d'un dels stakeholders, la ciutadania. Podria ser una via, però no crec que resolgués gaire cosa si considerem que més que desinterès el que hi ha hagut és desafecció, és a dir que no ha estat tant un relaxament com una voluntat de castigar l'status quo.

Prefereixo, doncs, llançar la meva crítica de manera molt directa a la classe política per la manca de capacitat de donar resposta a les demandes i inquietuds de la societat en general i del seu propi electorat en concret.

No podem desentendre'ns, de totes maneres, de les lògiques dificultats inherents a l'acció política. És per això que, seguint amb la nostra línia argumental habitual, no volem focalitzar la crítica central en la incapacitat de satisfer els objectius sinó en les formes: els aspectes ètics i de responsabilitat social de la classe política i del sector públic en general.

Dit d'una altra manera, hom podria ser més comprensiu envers les incapacitats o els límits de l'acció política si hom percebés que les coses es fan bé des del punt de vista de l'autenticitat, la coherència, dels valors del compromís i la cultura de l'esforç, la transparència, la voluntat de diàleg, la construcció de capital social i capital institucional, la voluntat permanent de representar els interessos de la societat.