21.6.09

Reconeixement a Vicenç Ferrer

Vicenç Ferrer ha mort. El cooperant català que ha viscut aquests darrers quaranta anys a l'Índia ens ha deixat a l'edat de vuitanta-nou anys.

Ferrer tenia el respecte internacional pels seus projectes d'ajuda i desenvolupament. El missioner és considerat una de les persones més actives en ajuda, solidaritat i cooperació amb els països desfavorits o en vies de desenvolupament del Tercer Món.

Des d'un principi, les seves tasques de cooperació van generar malestar i poca empatia entre les classes dirigents hindús, que el van expulsar del país al cap de poc. El 1969, després que la ministra Indira Ghandi reconeixés la seva valuosa tasca, Ferrer va poder-se instal·lar de nou a l'Índia i va poder reprendre els seus projectes a la ciutat Anantapur.

Per sobre de les barreres culturals, els prejudicis, la marginació que pateixen els intocables, tinguts per uns éssers sense casta, amb la seva obra han sembrat la cultura de la igualtat i el respecte cap als éssers humans.

Reconeixement

Ferrer ha estat nomenat diverses vegades com a Premi Nobel de la Pau, tot i que mai li ha estat concedit. S'ha iniciat una campanya al Facebook en aquest moment perquè la seva Fundació rebi el Nobel de la Pau. El fet que més de 13.000 persones ja s’hi hagin sumat no ha de sorprendre gens, ja que Ferrer és no només una persona altament valorada sinó que la fundació gaudeix de l’estrany privilegi de no tenir adversaris i de comptar amb l’elogi de tots els que coneixen la seva feina.

El missioner va rebre el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia l'any 1998, la Creu de Sant Jordi el 1999 i l'any 2000 li fou concedida la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. L'any passat, 2008, va rebre el premi Català de l'Any. La UNESCO també va premiar-lo amb el nomenament de Personatge destacat de la història del segle XX l'any 2001, i la Fundació Vicenç Ferrer ha estat premiada, entre d'altres, amb la Medalla d'Or del Treball, concedida per l'estat d'Andhra Pradesh, l'any 2000.

Model proactiu

Un dels elements rellevants del model de Ferrer era l'apadrinament, sistema que ha estat criticat majoritàriament per les ONGD (la Federació Catalana d'ONGDs, per exemple), tot i que en el seu cas se'n feia una excepció i mai va rebre cap crítica directa. Si bé també és cert que la manca de crítiques poden ser explicades atenent al fet que la tasca de Ferrer no tenia una voluntat expansiva sinó que es concentrava solament en aquesta zona de l'Índia.

Ara que moltes ONG s'han especialitzat en tasques d'emergència humanitària - quan el flux informatiu i de fons de solidaritat assoleixen el seu màxim volum-l'exemple de Vicent Ferrer no podria contrastar més. Des del primer moment va apostar per la permanència, la continuïtat i la discreció. Per tenir sempre més projectes que diners, per a romandre humil. "Hem de ser pobres, no tenir res", aconsellava Vicent Ferrer a les ONG en una entrevista recent a aquest diari, amb motiu de la concessió de la Gran Creu del Mèrit Civil.

0 comentaris: