3.6.09

Còmics i RSE

De vegades hem parlat d'RSE i cultura. Aquest han estat dies de còmics a Barcelona amb motiu de la fira especialitzada, i això ens obre les portes a parlar del còmic com a entreteniment i el còmic com a adoctrinament. Aquestes obres d’un art que algú pot considerar menor, tenen la major capacitat d’influir en la població, especialment entre la gent jove, a partir del conreu de valors carregats de masclisme, connotacions feixistes, superioritats ètniques i d’uns pobles sobre els altres, etc.

Durant les èpoques de la dictadura espanyola, alguns còmics llegits per milers i milers de joves i infants escampaven amb tota naturalitat aquests valors i ajudaven a fer-los quotidians i part de la normalitat. Recordem, per exemple, el model d’heroi que mostraven “El Guerrero del Antifaz” o “Roberto Alcázar y Pedrín”.

Afortunadament hi havia espais per a l’esperança, malgrat la pressió del règim. L’editorial catalana Bruguera, acollia dibuixants i guionistes que havien estat al costat de la democràcia, de la llei i de la República, i que fomentaven dintre del possible uns valors més positius, gairebé uns contravalors per a l’època. Així, el Capitán Trueno era una autèntica rara avis en aquella època, ja que no menystenia a cap persona fos quin fos el seu origen ètnic o la seva religió, s’entenia amb gent d’arreu, tenia amistats pel món, parlava de tu al rei, parlava de llibertat, i fins i tot feia referència als tirans.

A l'Estat Espanyol el franquisme va comportar una censura tant a aquelles veus discordants amb el règim com cap a les expressions en llengua i cultura catalanes que van fer que la majoria de les publicacions abans esmentades desaparegueren. A tota una generació i més d’aquest país li van sostreure la lectura infantil i juvenil en la seva pròpia llengua, i els còmics d’adults com els que hi havia hagut abans de la dictadura.

Avui cal agrair el sentit de responsabilitat social de dibuixants, guionistes i editorials que van jugar-se-la permanentment per tal de no combregar amb el feixisme i tractar d’aportar a la societat uns valors democràtics i igualitaris, dins del que era possible en el marc de l’època.

Com a homenatge a Víctor Mora, autor del Capitán Trueno, annexem aquest fragment extret del seu propi web:

El meu pare, Vicens MORA Alzinella, es va exiliar per no anar a la guerra del Marroc. A França va aprendre l'ofici de rellotger amb un català ja instal·lat a París, Joan Massot. En tornar a Espanya, va ingressar en el policia de la Generalitat de Catalunya. Durant la guerra civil, va estar destinat en Fronteres i Ports. Ell va ser un republicà tota la seva vida. Va ser un dels últims republicans que van deixar Puigcerdà quan ja entraven els feixistes. Va influir molt en mi per la lectura i l'estudi. Estimava els llibres i me'ls va fer estimar a mi. [...] En tornar a Barcelona, jo, per sobre de tot, volia treballar i donar sortida a uns grans anhels de sortir endavant amb els pocs coneixements que tenia... Estava permanentment inquiet, angoixat per la nostra situació de dependència econòmica. Llegia molt en castellà i francès, i molt poc en català, la meva llengua natal, maleïda pel feixisme de l'època.

http://www.fundaciovictormora.org/biografia.php?lang=cat

0 comentaris: