Ara que ja ha passat el període electoral em ve de gust fer algun comentari sobre el tema dels blocs electorals, és a dir, els criteris marcats per la classe política sobre la classe periodística en relació a la informació electoral.
Aquests blocs tenen la seva raó de ser en l'equilibri que ha de guardar la informació corresponent a cada força política, guardant una certa proporcionalitat respecte els resultats obtinguts en la darrera contesa electoral equivalent.
D'entrada, es podria considerar que és normal que sigui així, però veiem que en altres països no es fa així, cosa que juntament amb les protestes de la classe periodística ens fa analitzar pros i contres.
Sens dubte, aquesta disparitat de criteris deu obeir a una manca de confiança mútua entre les dues parts, i especialment de la classe política envers la periodística. Sigui com sigui, el missatge que emeten cada dia alguns mitjans públics sobre la protesta i la negativa a firmar les informacions se suposa que deu perjudicar més la imatge dels polítics que la dels periodistes, ja que és una crítica presentada des del presumptament feble envers qui té el poder, i al qual se li acumulen les crítiques o els desencontres amb els diferents grups d'interès específics i amb la societat en general.
D'entrada, es fa estrany que si durant tot l'any la societat confia en aquests i aquestes professionals, es vulgui ser més preventiu durant la campanya electoral. és per això que, sota el nostre punt de vista, també hi trobem una certa anomalia.
Però com que ja hem començat la reflexió indicant que és un tema de confiança, pensem que amb una dosi de millor gestió de la responsabilitat social es podrien trobar camins per a desllorigar la situació. És a dir que proposem un codi ètic per a una millor autoregulació, l'anàlisi de casos feta de manera conjunta i amb la participació també d'altres partprenents per tal d'enriquir els punts de vista, la transparència de com s'està produint, la capacitat de gestionar uns valors equànims, etc.
Estem intentant dir que la confiança no es pot basar en abstractes: "És que no confies en mi?". És clar que hi confio però vull tenir la certesa que hi podré continuar confiant... La gestionar la confiança proactivament i amb mesures concretes, per mitjà del diàleg i els consensos bàsics.
Posarem un exemple. Està molt bé que els mitjans parlin de l'autocontrol, però què vol dir això? Com l'aplicarien? Hem de confiar-hi a cegues? Ens en poden donar més detalls? Doncs en tenim un exemple ja hi ha almenys dos mitjans de comunicació als països catalans que no han fet ús de les quotes: la TV de Mallorca i l'emissora COM Ràdio.
COM Ràdio ens brinda un cas que ells defineixen com exemplar:
Com a exemple del bon funcionament fora de la disciplina dels blocs marcada pels partits i les juntes, Isabel Serrano presenta el guió de l’informatiu de dijous. Les crítiques a la reunió de Rodríguez Zapatero amb diversos alcaldes abans del míting del PSC van donar veu al candidat d’ICV, Raül Romeva, i el de CiU, Ramon Tremosa, en un bloc informatiu específic. En el de campanya, hi van sortir els altres caps de llista.
Quina és la conseqüència d'aquest plantejament que per a la COM és exemplar? Doncs que la coalició CiU apareix en un context de crítica per a les accions governamentals de Zapatero i, en conseqüència, és eliminada de les notícies de la campanya. Segons el nostre punt de vista no és mateix aparèixer de manera subsidiària a una altra notícia i sobretot si això implica que el motiu de la notícia és per a criticar una acció que aparèixer en positiu fent una aportació d'elements programàtics. I en tot cas, pel mateix motiu podien haver eliminat també l'espai del PSOE ja que ja havia aparegut la notícia de Zapatero.
En fi, tan se val el detall del cas. Només l'hem volgut mostrar i fer-hi algun comentari donat que és l'únic cas que s'ha publicat de presumpta bona pràctica feta per un mitjà de comunicació que no ha seguit el criteri marcat per la normativa. I ens ha semblat que segurament podria haver-hi molts punts de vista i molta teca a discutir. Realment, si aquesta és la bona pràctica que alguns periodistes assenyalen com a exemplar potser jo tampoc me'n refiaria gaire!
Però anem més enllà per a no quedar-nos en les picabaralles entre partits i els detalls que es podrien considerar discutibles.
El que sincerament em preocupa és que cap d'aquests mitjans de comunicació que tan expressen que hauríem de confiar en ells no elaboren una veritable informació periodística sobre les matèries electorals:
- Per què no analitzen el que es va prometre en anteriors campanyes, certifiquen si s'ha portat a terme i demanen explicacions?
- Per què no analitzen el que proposa cada partit i ho presenten comparadament, tot demanant els aclariments sobre el que pugui semblar més rellevant?
- Per què no s'analitza el volum i l'efectivitat de la feina feta per cada diputat i diputada en exercici de la seva responsabilitat en la legislatura que acaba? (per exemple, sabem que Raül Romeva estava entre els més pencaires, i també Ignasi Guardans, però potser es podrien fer reportatges sobre cada diputat i entrar més a fons en com ha servit)
- Per què no es demana a la ciutadania quins són els temes que els interessen i a partir d'aquí es demana resposta a les candidatures?
O encara podem anar més enllà?
- Per què no es projecten hipòtesis de quina mena de resultats podrien tenir les polítiques en funció de les forces que poguessin resultar majoritàries? (per exemple, què succeiria si tinguessin la majoria absoluta les forces d'extrema dreta, etc.)
- Per què no abordar diferents divisions en la manera de presentar les candidatures? (per exemple, dreta-esquerra és sols una de les divisions i que cada cop explica menys però en canvi els mitjans sols fan servir aquesta)
- Per què no es fan, amb motiu de les eleccions, reportatges concrets sobre matèries que interessen a grups d'interès concrets: transgènics, energia, transport, identitat cultural i lingüística, pla Bolonya, etc. ?
Si algunes d'aquestes accions es portessin a terme, potser generaríem més interès entre els partprenents, potser treballaríem més professionalment la informació electoral, potser ens enriquiríem tots plegats amb un major domini tècnic de les matèries rellevants.
Molt em temo que la classe periodística que defensa la seva llibertat no en vol fer un ús al servei d'un aprofundiment democràtic (que segons el meu entendre ja podria fer ara) sinó que es vol limitar a gestionar informativament les picabaralles, rebaixant la qualitat del debat polític.
Perquè certament la qualitat del debat polític la rebaixen els mateixos polítics i polítiques però no hem ser ingenus en el sentit que també es produeix una realimentació: els mitjans sempre destacaran més un fet de duresa dialèctica o fins i tot una anècdota que no una argumentació aprofundida. Des d'aquest punt de vista les manques de responsabilitat es realimentarien i ningú té la valentia de trencar el cercle viciós. El que ens demanen uns i altres no és trencar el cercle sinó tenir el domini del cercle viciós.
Voldria llibertat plena per als mitjans -sense blocs- però no és la màxima preocupació. Voldria que totes dues parts gestionessin la seva RSE i que, en el cas dels mitjans de comunicació, demostressin que al marge dels blocs, saben fer una aportació de valor en els processos electorals, més enllà de la minuciesa -gairebé patètica per a la democràcia- que suposa decidir els ordres i els temps.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada