Ferrer tenia el respecte internacional pels seus projectes d'ajuda i desenvolupament. El missioner és considerat una de les persones més actives en ajuda, solidaritat i cooperació amb els països desfavorits o en vies de desenvolupament del Tercer Món.
Des d'un principi, les seves tasques de cooperació van generar malestar i poca empatia entre les classes dirigents hindús, que el van expulsar del país al cap de poc. El 1969, després que la ministra Indira Ghandi reconeixés la seva valuosa tasca, Ferrer va poder-se instal·lar de nou a l'Índia i va poder reprendre els seus projectes a la ciutat Anantapur.
Per sobre de les barreres culturals, els prejudicis, la marginació que pateixen els intocables, tinguts per uns éssers sense casta, amb la seva obra han sembrat la cultura de la igualtat i el respecte cap als éssers humans.
Reconeixement
Ferrer ha estat nomenat diverses vegades com a Premi Nobel de la Pau, tot i que mai li ha estat concedit. S'ha iniciat una campanya al Facebook en aquest moment perquè la seva Fundació rebi el Nobel de la Pau. El fet que més de 13.000 persones ja s’hi hagin sumat no ha de sorprendre gens, ja que Ferrer és no només una persona altament valorada sinó que la fundació gaudeix de l’estrany privilegi de no tenir adversaris i de comptar amb l’elogi de tots els que coneixen la seva feina.
El missioner va rebre el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia l'any 1998, la Creu de Sant Jordi el 1999 i l'any 2000 li fou concedida la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. L'any passat, 2008, va rebre el premi Català de l'Any. La UNESCO també va premiar-lo amb el nomenament de Personatge destacat de la història del segle XX l'any 2001, i la Fundació Vicenç Ferrer ha estat premiada, entre d'altres, amb la Medalla d'Or del Treball, concedida per l'estat d'Andhra Pradesh, l'any 2000.
Model proactiu
Un dels elements rellevants del model de Ferrer era l'apadrinament, sistema que ha estat criticat majoritàriament per les ONGD (la Federació Catalana d'ONGDs, per exemple), tot i que en el seu cas se'n feia una excepció i mai va rebre cap crítica directa. Si bé també és cert que la manca de crítiques poden ser explicades atenent al fet que la tasca de Ferrer no tenia una voluntat expansiva sinó que es concentrava solament en aquesta zona de l'Índia.
Precisament, la característica més rellevant del seu projecte era la constància i permanència en una comunitat. Ara que moltes ONGD s'han especialitzat en tasques d'emergència humanitària, les quals van molt condicionades a la presència mediàtica, el model de Vincenç Ferrer suposa tot un contrast per l'arrelament al territori. A més, el seu estil discret i humil, lliurat com un missioner a la seva tasca, el feia aconsellar a d'altres ONGDs que "Hem de ser pobres, no tenir res".
A més, el seu estil proactiu i el seu projecte tenien un rumb clar, i no es limitava a fer caritat. Tenia una missió. I volia arribar als 100 anys perquè deia que tenia encara molta feina a fer. En aquest sentit, era molt diferent de la tasca de la mare Teresa de Calcuta, que tenia un enfocament més caritatiu. Eren com dos estadis en l'evolució de l'acció social a l'Índia.
Ara aquesta feina que ha quedat per fer, la portaran a terme, com en gran mesura ja era en aquests darrers anys, la seva muller, Anna Ferrer, i el seu fill. I des d'aquí a Catalunya el seu nebot, Jordi Folgado Ferrer. Vaig tenir l'ocasió de compartir una jornada amb ell fa uns vuit anys, a qui vaig convidar per parlar de captació de fons per a organitzacions sense ànim de lucre. En guardo un impressionant record -a banda de la sorprenent semblança amb el seu oncle- per la capacitat de construir un gran projecte mantenint-ne en tot moment la seva senzillesa i humanitat.
Fem des d'aquí un sentit homenatge i reconeixement a un gran humanista i un català universal. Estem segurs que es mereix el Premi Nobel de la Pau i des d'aquí ens hi sumem.
Us aportem, finalment, aquest reportatge de la Televisió de Catalunya, sobre com volia canviar el món Vicenç Ferrer (en podeu trobar d'altres en l'especial Vicenç Ferrer)
- Entrevista - 02/04/2008
Com volia canviar el món, des de l'Índia, Vicenç Ferrer?
L'equip de "(S)avis", encapçalat per la periodista Núria Solé, es va traslladar l'abril de 2008 a l'Índia, on ens rebia un dels catalans més internacionals, Vicenç Ferrer. Aquest exjesuïta, que aleshores tenia 88 anys, continuava al peu del canó tot just fa un any, treballant intensament en la lluita contra la pobresa extrema i la marginalització dels intocables, els pobres entre els pobres de l'Índia.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada