31.5.08

Última -esperem!- reflexió sobre l'afer dels xefs

Tot i que no sabem si és convenient continuar parlant-ne, anem a fer una nova aportació sobre la polèmica dels xefs.

Articles anteriors sobre aquest afer:
Reconduïm la polèmica dels xefs cap al terreny de la responsabilitat social
La cuina, la marca-país, la seguretat i la responsabilitat social

Diem que potser no és convenient perquè alimentem una pèrdua de reputació que probablement és injusta i perquè també cap la possibilitat que aquesta polèmica hagi estat induïda amb un sol objectiu mediàtic. Com ha reconegut l'editorial, ja aconsegui: "Sortir a les portades i aconseguir màximes audiències. Aquest fenomen s'estudiarà a les facultats de Periodisme". En tot cas, ens relaxa pensar que no pensa fer negoci directe amb les vendes del seu llibre, ja que vol repartir els beneficis entre la Fundació de Lluita contra l'Esclerosi Múltiple i alguna associació de consumidors que encara no ha decidit.

Malgrat que en algun moment hem mostrat connivència amb la preocupació manifestada per Santamaria (no amb les formes), ara se'ns fa difícil de comprendre com aquest personatge pot afirmar que "no posarà a la carta quins additius usa" i que "només els enumerarà quan una normativa li obligui".

Potser s'ha trobat massa encerclat i no sap com sortir-se'n però el cas és que esta incorrent en en contradiccions i -cosa que és més greu des del nostre punt de vista- en incoherències de comportament corporatiu.

Podem acceptar-li que ell tampoc ho hagi fet bé fins ara, si així ho considera. Però a partir del moment en que posa damunt la taula dubtes i mostra que és capaç d'interpretar sensibilitats socials i ambientals, hauria de formalitzar un compromís de Responsabilitat Social, tot integrant aquestes preocupacions i transformar-les en acció pròpia, sense esperar que cap llei li obligui!

Precisament els grans, els que tenen el poder i la capacitat de canviar el rumb de les coses, haurien de ser més exemplars. I els hauríem de demanar que actuessin amb major Responsabilitat Social.

Sobre les contradiccions, llegim al Periódico: "La més sorprenent va ser la que té a veure amb el seu nou cavall de batalla: que els restaurants informin a les cartes dels ingredients que porten els plats. "S'hauria de fer com a Alemanya; allà ho tenen clar", va comentar. Tot seguit, Santamaria va respondre així a la pregunta de si tenia previst fer als seus establiments el mateix que els seus col.legues centreeuropeus: "No. Però si m'hi obliguessin, estaria encantat. Jo no he de posar la normativa". Minuts abans s'havia proclamat "referent alimentari" i havia demanat "que s'informés els ciutadans".

I sobre la portada del Periódico de fa uns dies, diu: "Aquesta recepta que va aparèixer a EL PERIÓDICO és l'única en què apareix un additiu industrial, l'única en més de 30 llibres que he escrit en els meus 27 anys de trajectòria. Només hi trobaran aquesta". Més tard, no obstant, va reconèixer: "A la meva cuina treballo amb els mínims additius, i els pròxims mesos els aniré abandonant. Però no és el mateix usar additius que fer-ne bandera".

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

0 comentaris: