Fa una setmana vam fer una reflexió sobre el conflicte de cuiners que s'ha produït a Catalunya: La cuina, la marca-país, la seguretat i la responsabilitat social. Vam intentar portar el debat a conceptes de Responsabilitat Social.I després del terrabastall que s'ha produït ho continuem defensant:
a) Els professionals (cuiners en aquest cas) han d'incorporar la gestió de la seva responsabilitat social. Això no vol dir només ser ètics. Vol dir transparència, rendició de comptes i diàleg amb els grups d'interès.
b) El desenvolupament d'una cuina anomenada tecno-emocional, carregada d'innovacions molt basades en la química, no pot fer-se al marge d'una informació clara al consum.
c) El xef Santamaria es pot haver equivocat en les formes, un xic agressives i provocadores, però la resposta de tota la resta ha estat al mateix nivell. El mateix Periódico de Catalunya va fer ahir una portada fora de lloc, centrada solament en aquest afer i amb una acusació d'incoherència damunt Santamaria.
L'editorial del Periódico ho analitza en aquests termes:
...en tot l'univers culinari hi ha hagut un moviment de suport als Adrià, Arzak, Ruscalleda, Martín Berasategui, etcètera, i en contra de Santamaria, la soledat del qual no deixa de resultar sospitosa. Com ho és el fet, demostrat avui per aquest diari, que ell també ha utilitzat additius en alguns dels seus plats, cosa que no els invalida.
No sabem si Santamaria ha patit un atac de gelosia o ha muntat una gegantina campanya de promoció del seu llibre. Però resulta inexplicable que un home de la seva trajectòria hagi posat a tret de la premsa més sensacionalista d'Europa molts cuiners sortits dels humils fogons de la Catalunya més tradicional... caes
Sens dubte, la situació comporta una pèrdua de prestigi. Els mitjans internacionals han recollit la polèmica desfermada per Santamaria tergiversant sovint els termes i dinamitant el prestigi internacional de la cuina catalana:
[ca] Mala premsa a Europa
[es] Mala prensa en Europa
Però l'important seria portar el conflicte cap a un debat serè, amb implicació de totes les parts, amb l'RSE del sector, amb la transparència sobre els aspectes vinculats a la salut, i facilitant que aquesta situació reverteixi cap a una millorar de la cuina d'excel·lència que es fa en aquest país.
Malgrat que les formes no han estat adequades, en una cosa té raó Santamaria: no té sentit que demanem a la indústria que hagi de publicitar els additius i que en la restauració no es demani. I en una cosa s'equivoquen tots els altres: no és cert que els additius siguin innocus sinó que sovint depèn de les quatitats, però qualsevol persona té dret a saber què està ingerint i què està acumulant en el seu cos.
I no ens preocupa tant la presumta incoherència de Santamaria si hi ha un compromís de rectificació. La Responsabilitat Social de les Empreses no és qüestió de blanc o negre, sinó de procés de millora aplicat a la incorporació de sensibilitat ambiental, social... No hi ha res més responsable que acceptar que es pot haver fet una cosa no prou bé i explicar-ho tranparentment i mostrar el compromís de millora. Per això, des de Responsabilitat Global, no parlem d'"empreses responsables" sinó d'empreses que gestionen la seva responsabilitat social.
Santi Santamaria fa servir en una recepta els additius que critica
[ca] Sanitat, a favor que els restaurants informin dels ingredients dels plats
[es] Sanidad, a favor de que los restaurantes informen de los ingredientes de los platos
[ca] Catalunya encapçala el rànquing europeu amb 129.500 ocupacions
[es] Catalunya encabeza el ránking europeo con 129.500 empleos
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH 
Traduire FRANÇAIS 
Übersetzen DEUTSCH 
Arrevirar ARANÉS 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada