Les promotores immobiliàries critiquen el govern i demanen ajuts urgents tot reconeixent la incapacitat del sector per a sortir de la crisi per mitjà dels seus propis mitjans.
És ben curiós que el sector que ha guanyat més diners en els darrers anys, juntament amb la banca, després d'esprémer la butxaca de la ciutadania necessitada de sostre, ara demanin al govern ajut per a poder continuar esprement.
Per quin motiu el govern hauria d'ajudar aquest sector i no un altre? Fa molts anys es van haver d'arbitrar mesures importants -i ben dotades econòmicament- per a reconvertir sectors com el siderúrgic, el miner... fruit del pas del temps, dels canvis econòmics i productius, però sense que hi hagués cap responsabilitat dels propis afectats. És molt diferent del cas que ens ocupa: us sector que estava creixent desmesuradament, que sabia que la bombolla petaria algun dia no massa lluny. Ara ja s'ha desinflat. Doncs ara hem de pressuposar que aquestes empreses si van fer bé la seva feina van ser previsors i podran ara aguantar el retorn a la normalitat. I si no ho poden fer és que no eren veritables empresaris/empresàries sinó merament uns surfistes damunt una onada gegant que els va afavorir.
A més, és un sector que no estava fent bé les coses, amb casos de negocis bruts, planificacions ecològicament insostenibles, gran poder que feia servir per a condicionar decisions polítiques. Segurament no són la majoria. Posem que siguin una part petita. Però molts se n'han vist afavorits i el sector com a tal no ha intentat corregir una tendència que lògicament ha acabant afectant la imatge i la reputació del sector.
Cal òbviament 'salvar' les empreses que dins el món de la construcció han actuat amb criteris de responsabilitat social. I n'hi ha, certament. Per posar dos exemples que coneixem bé, el Grup Qualitat (amb seu a Vilanova i la Geltrú) i el grup Salas (amb seu a Sabadell).
El ministre d'Economia va descartar prendre-hi cartes i prefereix que sigui el mercat qui estableixi els correctius adients. Enric Reyna, president de la patronal a Catalunya en discrepa: "Si a Catalunya s'inicien enguany 50.000 habitatges en lloc de 80.000, hi haurà 80.000 aturats més, ja que per cada pis que es construeix es creen 2,3 llocs directes". Finalment, Rafael Romero, de la Cambra de Contractistes de Catalunya, ha dit que "la crisi immobiliària hauria de ser un esperó per a replantejar la política espanyola d'habitatge, passant d'un model que prima la construcció nova a un altre que doni suport a la rehabilitació".
Tres consideracions finals:
a) La crisi en l'habitatge afecta sobretot les persones que en volen comprar. Aquests han de ser l'objectiu principal. I segurament algunes línies d'acció no respondrien a interessos similars.
b) El segon lloc afecta treballadors (en masculí perquè la immensa majoria són homes, i en un percentatge molt elevat immigrants). Una part important no podran seguir treballant en el sector de la construcció perquè aquest ja no donarà per a tant. Per tant caldrà reconvertir-los cap a altres oficis.
c) Si algú pensa a donar suport oficial al sector, perquè no se n'hauria de donar també a d'altres sectors. Per exemple el tercer sector social no lucratiu, que és el que està donant feina a molta gent i que també pateix molts problemes de finançament. Aquest sector, amb una bona inversió, podria créixer molt més i fer-ho d'una manera sostenible i aportant valor i valors a la societat. La societat no pot premiar aquells sectors que no han fet bé les coses, que han guanyat molts diners, i que ara ens demanen compassió! Sembla la faula de la cigala i la formiga!
És ben curiós que el sector que ha guanyat més diners en els darrers anys, juntament amb la banca, després d'esprémer la butxaca de la ciutadania necessitada de sostre, ara demanin al govern ajut per a poder continuar esprement.
Per quin motiu el govern hauria d'ajudar aquest sector i no un altre? Fa molts anys es van haver d'arbitrar mesures importants -i ben dotades econòmicament- per a reconvertir sectors com el siderúrgic, el miner... fruit del pas del temps, dels canvis econòmics i productius, però sense que hi hagués cap responsabilitat dels propis afectats. És molt diferent del cas que ens ocupa: us sector que estava creixent desmesuradament, que sabia que la bombolla petaria algun dia no massa lluny. Ara ja s'ha desinflat. Doncs ara hem de pressuposar que aquestes empreses si van fer bé la seva feina van ser previsors i podran ara aguantar el retorn a la normalitat. I si no ho poden fer és que no eren veritables empresaris/empresàries sinó merament uns surfistes damunt una onada gegant que els va afavorir.
A més, és un sector que no estava fent bé les coses, amb casos de negocis bruts, planificacions ecològicament insostenibles, gran poder que feia servir per a condicionar decisions polítiques. Segurament no són la majoria. Posem que siguin una part petita. Però molts se n'han vist afavorits i el sector com a tal no ha intentat corregir una tendència que lògicament ha acabant afectant la imatge i la reputació del sector.
Cal òbviament 'salvar' les empreses que dins el món de la construcció han actuat amb criteris de responsabilitat social. I n'hi ha, certament. Per posar dos exemples que coneixem bé, el Grup Qualitat (amb seu a Vilanova i la Geltrú) i el grup Salas (amb seu a Sabadell).
El ministre d'Economia va descartar prendre-hi cartes i prefereix que sigui el mercat qui estableixi els correctius adients. Enric Reyna, president de la patronal a Catalunya en discrepa: "Si a Catalunya s'inicien enguany 50.000 habitatges en lloc de 80.000, hi haurà 80.000 aturats més, ja que per cada pis que es construeix es creen 2,3 llocs directes". Finalment, Rafael Romero, de la Cambra de Contractistes de Catalunya, ha dit que "la crisi immobiliària hauria de ser un esperó per a replantejar la política espanyola d'habitatge, passant d'un model que prima la construcció nova a un altre que doni suport a la rehabilitació".
Tres consideracions finals:
a) La crisi en l'habitatge afecta sobretot les persones que en volen comprar. Aquests han de ser l'objectiu principal. I segurament algunes línies d'acció no respondrien a interessos similars.
b) El segon lloc afecta treballadors (en masculí perquè la immensa majoria són homes, i en un percentatge molt elevat immigrants). Una part important no podran seguir treballant en el sector de la construcció perquè aquest ja no donarà per a tant. Per tant caldrà reconvertir-los cap a altres oficis.
c) Si algú pensa a donar suport oficial al sector, perquè no se n'hauria de donar també a d'altres sectors. Per exemple el tercer sector social no lucratiu, que és el que està donant feina a molta gent i que també pateix molts problemes de finançament. Aquest sector, amb una bona inversió, podria créixer molt més i fer-ho d'una manera sostenible i aportant valor i valors a la societat. La societat no pot premiar aquells sectors que no han fet bé les coses, que han guanyat molts diners, i que ara ens demanen compassió! Sembla la faula de la cigala i la formiga!
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH 
Traduire FRANÇAIS 
Übersetzen DEUTSCH 
Arrevirar ARANÉS 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada