21.5.08

Política i RSE. Innovar o mentir

Una de les notícies més rellevants del dia ha estat la negativa del president espanyol, Rodríguez Zapatero, a prendre en consideració la proposta del lehendakari basc, Ibarretxe, a qui veiem a la foto amb "una mosca al nas".

Quan parlem de RSE posem l'èmfasi en els processos de diàleg, en la creació de valor per a totes les parts... i per descomptat en el compliment de la llei per tal de, si és el cas, superar-la per dalt!
Quan ens referim a la política hauríem de plantejar-hi el mateix. És possible plantejar esquemes d'RSE dins el món de la política? Segur que sí, i segur que és urgent i necessari. Cal observar i prendre exemple del que fan en aquest moment algunes empreses i cal, per damunt de tot, saber aplicar la innovació social i no defraudar ni enganyar.

Volem situar aquesta reflexió en termes de Responsabilitat Social només per a fer dues reflexions:

a) De la mateixa manera que les percepcions sobre l'empresa han canviat i que avui és possible pensar en empreses socialment responsables (anys enrere era com una utopia), caldria poder pensar en models polítics que poguessin reinventar les realitats enquistades. Quan un status quo sols es pot defensar en virtut de la llei (i per tant, dels jocs de majories) demostra la feblesa dels plantejaments i les incapacitats. L'RSE està aportant maneres diferents d'abordar els problemes, de superar els posicionaments encontrats, de construir confiances...

b) No es pot enganyar. Jordi Sánchez, politòleg i professor de la Universitat de Barcelona, publicar a l’AVUI un article amb el títol “La legalitat de la consulta” en relació a si la consulta que proposa el lehendakari Ibarretxe és legal o no. Fa una reflexió molt interessant sobre la legalitat de la consulta i la legitimitat d’aquesta, l’article ens indica, clarament, que la seva proposta política és opinable però no és il·legal, simplement perquè es tracta d’una consulta i no d’un referèndum amb efectes vinculants. L'RSE també passa per no mentir.



La legalitat de la consulta. Jordi Sánchez

La decisió del lehendakari Ibarretxe de convocar els ciutadans d'Euskadi a manifestar la seva opinió a través d'una consulta ciutadana ha situat novament, i com era previsible, bona part dels focus mediàtics de la política espanyola sobre el País Basc. És perfectament legítim estar en contra de la iniciativa d'Ibarretxe. La seva és, en essència, una iniciativa de naturalesa política i, per tant, opinable i criticable. Ara bé, el que no es pot fer sense caure en la falsedat i l'engany és criminalitzar el president basc per haver fet una proposta política que emplaça els seus adversaris. És radicalment fals que la iniciativa d'Ibarretxe sigui il·legal. Ho seria si fos una convocatòria de referèndum de conseqüències vinculants. Aquesta és una potestat que la Constitució reserva al govern espanyol. Però, com qualsevol estudiant de dret o ciència política de primer de carrera sap, l'ordenament jurídic diferencia a Espanya entre els instruments de la consulta ciutadana i el de referèndum. Ho diferencia fins a l'extrem que els ajuntaments poden convocar consultes ciutadanes. ¿Té sentit que un govern local pugui celebrar una consulta i un govern autonòmic no? En la meva opinió, cap sentit. Que la capacitat de consulta ciutadana no estigui regulada en l'actual Estatut basc no vol dir que sigui il·legal fer-ho. Per analogia amb el govern local, i sent evident que no és una competència del govern central, un govern autonòmic pot pretendre encabir en la legalitat una consulta com la que Ibarretxe proposa. La decisió de convertir en il·legal la consulta és bàsicament política, i no jurídica. Cal dir les coses pel seu nom. Si el govern espanyol prohibeix la consulta, no és perquè sigui il·legal, sinó perquè políticament ja li va bé enfrontar-se amb el govern basc.

Article publicat al diari AVUI, pàgina 6. Divendres, 5 d'octubre del 2007


Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

0 comentaris: