Lògicament, desconeixia aleshores que el Premi Nobel d’Economia 2004, Finn Erling Kydland, faria unes reflexions tan interessants sobre el fet que els mercats financers internacionals confiarien més en una Catalunya independent que en l’Estat espanyol actual, ja que Catalunya podria endegar un canvi de model econòmic tota sola, com van fer Irlanda i Finlàndia.
Catalunya no seria Grècia
[...] No passa cada dia que un Premi Nobel d'Economia asseguri que les possibilitats d'èxit internacional d'una Catalunya amb estat propi superin les que ofereix l'estat de les autonomies. El guardonat en aquesta categoria l'any 2004, el noruec Finn Erling Kydland, va assegurar en una conferència al Parlament que “no seria sorprenent que un govern català independent tingués més facilitat per demostrar la seva credibilitat que no pas el govern espanyol” davant els mercats financers que compren deute públic. [...]
A parer del degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Joan B.Casas, si bé “a curt termini és possible que una Catalunya desvinculada de l'estat no generés confiança, perquè els mercats són sempre porucs davant les novetats i les incerteses”, a mig i llarg termini “l'economia catalana i les finances públiques del país generarien, sense cap mena de dubte, total confiança en els mercats internacionals”.
En la mateixa línia es pronuncia la degana de la Facultat de Ciències Econòmiques de la UB, Elisenda Paluzie. Apel·la a les magnituds econòmiques del país per explicar la major credibilitat davant dels inversors: “És una evidència que l'economia de Catalunya és més potent que la de l'estat espanyol en el seu conjunt. El seu PIB per habitant és més elevat, la seva estructura productiva és més diversa i més oberta a l'exterior, i la seva capacitat fiscal és més gran. Per tant, lògicament ja es presenta ara més solvent a ulls dels mercats financers”, explica. L'economista remarca que en una Catalunya sobirana la solvència es reforçaria més perquè desapareixeria l'espoli fiscal, es faria una política financera pròpia adaptada a les necessitats del país, ja que es trencaria amb la dependència de la política econòmica dels governs de Madrid en l’àmbit laboral, industrial, fiscal o d’immigració, entre d’altres. [...]
El premi Nobel d'Economia també va manifestar el seu convenciment que “si la nació catalana assolís la independència, es podria crear el mateix clima de confiança que va permetre a Irlanda créixer espectacularment durant 20 anys”. Doncs bé, els economistes consultats encara van més enllà i es fixen en el model finlandès, el país del gegant Nokia. Agustí Ulied, professor d'Economia d'ESADE, considera que Catalunya té tots els ingredients per fer un gran canvi de model productiu que li permeti superar la crisi i afrontar els nous reptes de l'economia globalitzada: “Catalunya, en ser un país molt cohesionat i amb un coneixement clar dels seus punts dèbils i forts, podria iniciar la seva gran revolució amb molta facilitat, com va fer Finlàndia”, argumenta. Per contra, creu que l'Estat espanyol encara no està preparat per a aquesta revolució perquè “la societat espanyola és menys cohesionada, hi ha una més gran diversitat d'interessos”. [llegir notícia sencera]Aquestes reflexions no disten gaire de les que un grup d'empresaris organitzats en el Centre Català de Negocis estan proclamant arreu del país. Un article de Canadell al diari El Punt del dia 3 de juny afirma el següent:
Aquestes paraules sostingudes per empresaris i economistes coincideixen en el temps amb les reflexions de Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya (1980-2003) fetes en el marc d'una llarga entrevista a la Televisió de Catalunya: "Jordi Pujol, 80 anys". L'expresident hi ha unes reflexions de molta profunditat que es poden sintetitzar en el reconeixement del fracàs del catalanisme després d'un segle i mig d'intentar trobar l'encaix de Catalunya a Espanya. Castella continuat tenint un somni des de fa 500 anys i que es basa en construir una nació feta a la seva mida. Els catalans ens hem cregut que seria possible ajudar a construir una altra Espanya on també hi cabéssim els altres i la diversitat fos acceptada. Aquest model plural que semblava possible amb la democràcia ja fa anys que grinyolava però ara ja s'ha explicitat de manera clara que és inviable. L'esperança espanyola que la immigració a Catalunya fos una manera de fer-li perdre la seva identitat no els ha funcionat plenament ja que malgrat les dificultats lògiques la gent que s'ha anat incorporant al país també són catalans i sovint catalanistes. Espanya sempre ha estat un estat important per demografia, cultura, però durant molts segles ha estat decadent, a la cua dels importants. I ens els darrers 50 anys ha fet un salt endavant que ha explotat en els darrers 15 anys amb èxits innegables però acompanyats d'una gran arrogància i prepotència que ara paguem amb una voluntat d'involució fins i tot respecte l'Estatut del 79.
La fi de la crisi
[...] ens traurà de la crisi de forma ràpida, si ho fem a temps. Es tracta de l'assoliment de la independència de Catalunya. Sens dubte tornarà a ser un procés engrescador que unirà molts sectors, que remourà estructures i permetrà repensar moltes de les qüestions que hem adoptat com a nostres pel fet de ser a Espanya, però que provenen de visions tancades i castellanitzants, res a veure amb el tarannà català. Parlem de tornar als valors clàssics de l'esforç, del treball, de la feina ben feta, en lloc de l'especulació, la televisió escombraria o les baralles dialèctiques dels polítics.
Però més important encara, un nou Estat català serà vist per importants grups empresarials internacionals com a una oportunitat per establir-se aquí, per una banda perquè hi haurà moltes inversions per fer derivades de l'eliminació de l'espoli fiscal i del dèficit acumulat de tants anys d'arraconament clarament premeditat, però per una altra perquè entendran que pocs llocs d'Europa ofereixen una tradició empresarial com la nostra, un alt de coneixement tecnològic, algunes de les millors escoles de negoci del món, i una situació estratègica al sud d'Europa. I també grans grups financers veuran en Catalunya un nínxol de mercat al qual aportar finançament, amb el convenciment que sent fora d'Espanya la capacitat de Catalunya per retornar el capital i interessos serà molt més alta que avui. Aquest finançament és bàsic per evitar el tancament de moltes petites i mitjanes empreses que s'han vist impossibilitades d'obtenir pòlisses i crèdits. [llegir article sencer]
Per a Pujol el model actual hauria d'haver estat el Canadà i el Quebec però aquesta no és la idea d'Espanya. Finalment, considera que cal anar amb compte amb l'independentisme perquè comporta un cert risc tot i que és lògic que en les circumstàncies actuals n'hi hagi més de partidaris. En tot cas el que és evident és que una Catalunya independent no tindria problemes econòmics.
Pel que respecte a la ciutadania, els darrers baròmetres indiquen un ascens meteòric dels partidaris de trencar amb Espanya. Llegim al Periódico:
Quasi la meitat de Catalunya trencaria avui amb Espanya
Els partidaris de la independència arriben al 48% i guanyarien la consulta per 13 punts
Espanya és un mal negoci per a Catalunya. A aquesta conclusió estan arribant cada vegada més catalans, fins al punt que la meitat confessen ara que podrien canalitzar aquesta desafecció amb un vot afirmatiu en un referèndum independentista. En l'últim mig any, el percentatge de catalans que trencarien amb Espanya ha crescut en nou punts, i ja són més els partidaris de la independència que els detractors. El 48,1% votaria sí; el 35,3% votaria no. Tot apunta que Catalunya portarà la seva relació amb Espanya cap a un replantejament de fons que inclourà entre les seves possibilitats l'inici d'un procés de secessió. Davant aquesta conjuntura serà oportú que puguem reflexionar sobre com la Responsabilitat Social de les Empreses i de les Organitzacions ha d'incorporar aquesta crisi político-social i com pot ajudar a garantir una transició pacífica que faci prevaldre la democràcia i els drets humans i no perjudiqui l'estabilitat econòmica i la qualitat de les relacions humanes. [llegir més al Periódico]
Estem, doncs, davant d'un conflicte que dura des de fa segles però que ara ha pres una dimensió definitiva. Espanya està incòmode amb una Catalunya que no accepta les regles del joc que l'estat pretén imposar des de fa tres segles mentre que Catalunya no accepta la seva dissolució dins d'Espanya i està disposada a tensionar per a defensar el dret a continuar existint com a nació amb mil anys d'història.
Aquest conflicte afecta o pot afectar l'activitat econòmica, especialment pel que fa a les relacions entre totes dues nacions. Seguint les argumentacions presentades, és raonable considerar que per a totes dues parts la separació sigui positiva en un termini mitjà, o fins i tot curt en el cas de Catalunya. Saber-se uns estats més petits obligaria a forçar més la creativitat, a sortir a l'exterior, a no conformar-se amb mercats interiors. Però hi ha el risc de la desafecció en el mercat mutu en els anys immediats que segueixen a la secessió, fet que jugaria a la contra dels interessos econòmics de totes dues parts.
En cas de secessió seria desitjable pensar que es pot produir en termes amistosos (països com Txèquia i Eslovàquia ho van aconseguir). Seria desitjable que la secessió s'entengués com el dret de cadascú de governar-se a si mateix sense que aquest fet democràtic afectés les intenses relacions econòmiques ni les profundes relacions humanes. Per a facilitar una ruptura de seda hi ha qui planteja que es podria considerar d'acceptar la mateixa monarquia. Però també hem de posar en escena el paper de les empreses.
Si el paper de les empreses és cada cop més rellevant en la governança dels territoris, els processos derivats de les tensions territorials seran una matèria que afectaran el món empresarial i davant les quals caldrà saber actuar de manera socialment responsable, ja sigui a Catalunya, a Bèlgica o qualsevol altre indret on es produeixin processos d'evolució en els marcs polítics establerts. Aquesta és una matèria poc o gens debatuda en el marc de l'RSE i que caldrà començar a ubicar. La pregunta inicial seria si, davant d'un procés de secessió portat a terme de manera pacífica i amb garanties democràtiques, les empreses han d'exercir un rol actiu que faciliti l'exercici democràtic en un marc pacífic de màxima concòrdia entre les persones i de protecció dels mercats. Per exemple, caldria considerar una mala pràctica el tancament comercial (boicots...) o el trencament de cadenes de proveïment? Són aspectes que caldrà començar a posar damunt la taula sense pors perquè és abordant-los serenament que es pot garantir que el canvi polític (sobirania) no tingui un impacte negatiu per reacció.
PD: Per a les empreses hauria de ser preocupant la tensió creixent que es pot anar acumulant a la societat i al mercat davant les expectatives de secessió. Segurament un visió empresarial despolititzada hauria de tendir a preferir que sigui com sigui se'n parli obertament i pacíficament i que es faci el que s'hagi de fer però sense tensions que poc aportaran al desenvolupament de la societat i l'economia. En aquest sentit, seria positiu que la televisió pública catalana hagi mostrat sense por un tema que ja forma part del debat social de la mateixa manera que, seguint el mateix criteri una empresa com BonPreu va finançar la pel·lícula "Cataluña-Espanya" per facilitar que se'n parli sense amagar-se'n.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada