18.6.10

El teu dia, pot ser un 'Shay day'

Reprodueixo el missatge rebut per correu electrònic

En un sopar de recaptació de fons per a una escola que atén a nens amb
discapacitats d'aprenentatge, el pare d'un dels estudiants va
pronunciar un discurs que mai serà oblidat per tots els que van
assistir. Després d'exalçar l'escola i el seu dedicat personal, va fer
una pregunta:

'Quan no és interferida per les influències externes, tot el que fa la
Natura , es fa amb perfecció. Tanmateix, el meu fill, Shay, no pot
aprendre coses que els altres nens fan. Ell no pot comprendre les
coses com altres nens ho fan. On és l'ordre natural de les coses al
meu fill?'

L'audiència va quedar en silenci davant la pregunta.

El pare va continuar. 'Crec que quan un nen com en Shay, que era
mental i físicament discapacitat, entra en el món, apareix una
oportunitat de sentir la veritable naturalesa humana , i es veu en la
forma en què altres persones tracten a aquest nen'.

Després va contar la següent història:

En Shay i jo acabàvem de passar per un parc on alguns nens, en Shay ho
sabia, estaven jugant a beisbol. En Shay va preguntar, 'Creus que em
deixaran jugar? Jo sabia que la majoria dels nois no volen a algú com
en Shay en el seu equip, però com a pare també vaig pensar que si al
meu fill se'l permetés jugar, això li donaria un molt necessari sentit
de pertinença, i una certa confiança de ser acceptat pels altres tot i
les seves mancances.

Em vaig acostar a un dels nens en el camp i li vaig preguntar (no
esperant treure'n gaire) si en Shay podria jugar. El nen va mirar al
seu voltant per orientar-se i va dir: 'Estem perdent per sis carreres
i el joc es troba en la vuitena entrada. Crec que pot estar en el
nostre equip i provarem de posar-lo en el bat a la novena entrada '.

Shay es va moure cap al banc de l'equip i, amb un gran somriure, es
posà una camisa de l'equip. Jo mirava amb una petita llàgrima als ulls
i amb la calor en el meu cor. Els nens s'adonaren de la meva alegria
de veure el meu fill acceptat. Al final de la vuitena entrada, l'equip
de Shay va anotar unes carreres, però encara anava darrere per tres.

Al principi de la novena entrada, Shay es va posar un guant i va jugar
al camp dret. Encara que cap cop va anar pel seu costat, se'l veia
extasiat només pel fet de estar en el joc i en el camp, amb un
somriure d'orella a orella quan jo el saludava des de les grades.

Al final de la novena entrada, l'equip de Shay va anotar de nou.

Ara, amb dos fores i les bases carregades, la possible cursa
guanyadora era a base, i en Shay era el següent en el bat.

En aquesta conjuntura, deixarien que Shay colpegés regalant així la
seva oportunitat de guanyar el joc? Sorprenentment, donaren el bat al
Shay. Tothom sabia que era impossible que colpegés, perquè Shay tan
sols no sabia com sostenir el bat correctament, i molt menys connectar
amb la pilota.

Tanmateix, així com Shay s'anava acostant a la base, el llançador,
reconeixent que l'altre equip posava de banda el guanyar per aquest
moment en la vida de Shay, es va moure endavant uns pocs passos per
llançar la pilota suaument per tal de que Shay pogués almenys fer
contacte.

El primer llançament va arribar, i Shay va colpejar de forma maldestra i fallà.

El llançador va tornar a aproximar-se unes passes endavant per tornar
a tirar la bola suaument cap a Shay.

Així com la pilota arribà, Shay colpejà fluix pel terra i dret al llançador.

El joc ara ja seria acabat.

El llançador va recollir la pilota i fàcilment podria haver-la llançat
a la primera base.

Shay hauria estat fora, i això seria el final del joc. En canvi, el
pitcher va llençar la pilota per damunt del cap del primera base, fora
de l'abast de tots els companys.

Tot el món de les grades i tots dos equips van començar a cridar:
'Shay, corre a la primera! Corre a la primera! Shay mai en la seva
vida havia corregut una distància tan llarga, però va arribar a la
primera base.

Arribà apressat a la base,amb els ulls ben oberts i amb cara de espantat.

Tots cridaren, 'Corre a la segona, corre a la segona!'
Agafant alè, Shay amb gran dificultat partí cap a la segona, lluitant
emocionat per arribar a la base.

En el moment que Shay es girava cap a la segona base,el jugador de la
dreta tenia la pilota, era el més petit de tots, que ara tenia la seva
primera oportunitat de ser l'heroi del seu equip.

Podria haver llançat la bola a la segona base per a guanyar, però va
entendre las intencions del llançador per la qual cosa, també,
intencionadament va llençar la pilota alta i molt més amunt del cap
del jugador de la tercera base.

Shay va córrer cap a la tercera base delirant, al temps que els
corredors de davant seu voltaven les bases cap a casa.
Tots estaven cridant, 'Shay, Shay, Shay, all the way Shay' Shay va
arribar a la tercera base, perquè el seu contrincant va córrer a
ajudar-lo fent-lo girar en la direcció de la tercera base, i li va
cridar, 'Corre a la tercera! Shay, Corre a la tercera!

Així que en Shay voltà la tercera, els nins d'ambdós equips, i els
espectadors, tots de peu cridaven: 'Shay, ves a casa! Ves a casa!

Shay va anar a casa, trepitjà el sòl de casa, i va ser aclamat com
l'heroi que va colpejar el Grand Slam i va guanyar el joc del seu
equip.

'Aquest dia', va dir el pare suaument amb llàgrimes rodant ara pel seu
rostre, 'els nois d'ambdós equips van contribuir a dur un tros de
veritable amor i humanitat en aquest món.

Shay no va arribar a viure un altre estiu. Va morir aquest hivern,
sense oblidar mai que havia estat l'heroi. Em va fer tan feliç, el
retorn a casa i veure a la seva mare plena de llàgrimes abraçant el
seu petit heroi del dia!

I ara una mica de nota a peu d'aquesta història:

Tots estem disposats a enviar milers d'acudits a través de l'e-mail
sense un segon pensament, però quan es tracta d'enviar missatges sobre
les opcions de vida, la gent dubta.

El cru, vulgar, i sovint obscè, passa lliurement pel ciberespai, però
el debat públic sobre la decència és massa sovint suprimit en les
nostres escoles i llocs de treball.

Si estàs pensant en la transmissió d'aquest missatge, és probable que
estiguis classificant les persones de la llibreta d'adreces que no són
les «adequades» per rebre aquest tipus de missatge. Bé, la persona que
t'ho ha enviat considera que tots podem fer una diferència.

Tots tenim milers d'oportunitats cada dia per ajudar a realitzar
l'ordre natural de les coses.

Per tant, moltes interaccions aparentment trivials entre dues persones
ens presenten una elecció:

¿Potser aprofitarem una espurna d'amor i humanitat, o deixarem passar
aquestes oportunitats , deixant el món una mica més fred en el procés?

Un home savi va dir una vegada: tota societat és jutjada per com
tracta als seus menys afortunats d'entre ells.

Ara tens dues opcions:

1. Suprimeix
2. Fes-lo córrer

El teu dia, pot ser un 'Shay day'.

0 comentaris: