16.6.10

Al congrés de mercats municipals es va parlar d'RSE

Instantània de l'estrat del Quart Congrès de Mercats MunicipalsUs oferim les conclusions de la Taula 2, que va tractar sobre experiències i bones pràctiques comercials en mercats municipals. També recomanem la presentació de la xarxa de mercats MedEmporium, un dels objectius de la qual és el foment de la Responsabilitat Social dins aquests equipaments.

Conclusions sobre experiències i bones pràctiques comercials en mercats municipals
    Instantània de l'auditori del Quart Congrès de Mercats Municipals
  1. Els mercats i les seves parades són una referència d’espai de compra saludable, espais de celebració, espais de foment social,... Aquestes, per tant, són percepcions que els establiments han de tenir en compte alhora de gestionar i fer més atractius els seus seusnegocis.
  2. La qualitat del producte no ha de ser l’únic valor de compra en els mercats segons es desprèn de la taula rodona realitzada. En aquest sentit, els establiments han de promoure nous dimensionamentsi noves formes d’interpretació dels productes (el tast de productes, la creació d’espais lúdics dins els mercats i les parades, la diferenciació de zones de venda,... en són alguns exemples,...).
  3. La millor innovació és aquella que es fa pensant amb el client, és a dir, aquella que té en compte les percepcions que poden facilitar i millorar la compra i la implicació del client (temps, horaris, compra responsable, experiència d’us i de consum...).
  4. Cal cobrir espais que fins ara el client no havia imaginat trobar a la parada, creant experiències de compra que promoguin l’emocionalitaten el client (alguns exemples en poden ser els obradors vistos, elements tàctils, suggeriments de presentació, i aquells elements que fan de la compra una experiència diferencial).
  5. Per tot això, l’experiència de compra és primordial: promoure la creació d’experiències de compra; promoure situacions, elements a travésde les quals, l’experiència de compra del consumidor promogui un major espai de fidelització de la clientela.
  6. Com es desprèn en bona part de les interpretacions de la taula rodona, els mercats han de disposar de parades que presentin conceptes de negoci altament orientats al consumidor (que disposin d’una marca i d’una proposta de valor clara).
  7. Per tant, el disseny resulta clau en la mesura que ha de contribuir a transmetre el valor diferencial de les parades (la imatge de l’establiment no és només una qüestió de disposar d’una “botiga bonica”).
  8. Cal estar molt atent i promoure la interacció amb el client com a base per ser més competitius (cada vegada són més els consumidors que intervenen en els formats de venda dels productes, en els valors de compra,...els anomenats consumidors actius).
  9. Finalment cal fer referència a la necessitat de conscienciació als professionals del sector, sobre la importància de la complexitat comercial actual, de la forta competitivitat i dels nous reptes econòmics (aspectes com la formació, el coneixement de noves experiències empresarials han de contribuiri promoure noves pràctiques comercials innovadores i amb major valor per alclient dels mercats).

Tota la documentació disponible:

Conclusions:
Ponències:
Presentacions:

    Nota: Josep Maria Canyelles ha col·laborat amb el Departament de Comerç de la Generalitat de Catalunya en la conceptualització i la identificació de casos d'RSE en el món del comerç detallista (2009-2010). Anteriorment havia col·laborat amb l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona en aspectes de planificació estratègica (2005).

    0 comentaris: