En fer aquestes explicacions necessàries per a situar l'RSE com un estil de gestió, integrat dins el funcionament de l'empresa i sovint vinculat a la mateixa dimensió estratègica, es corre el risc de fer-les caure al sac de les pràctiques antigues i fins i tot pot semblar que marquem un punt de separació.
Res més lluny de la nostra intenció. Pràctiques com el mecenatge són necessàries i formen part d'un comportament noble. Sens dubte hem de ser crítics amb aquells que puguin fer-les per a netejar la seva imatge mentre que continuen portant a terme males pràctiques empresarials al costat d'aquestes aportacions, però aquesta anàlisi cal fer-la amb la cura suficient per a no perjudicar el prestigi que es mereix el mecenatge com a bona pràctica més enllà de si s'integra o no dins unes polítiques de gestió de l'RSE.
La filantropia és necessària no únicament per les insuficiències econòmiques del finançament públic sinó perquè és sa que la societat -i el món econòmic- s'impliqui en els projectes que mereixen el seu interès.
La filantropia pot abastar finalitats culturals, ambientals, socials, i per descomptat les de caràcter científic, la investigació que a Catalunya està trobant un gran camp en les ciències biomèdiques. Precisament en matèries com les d'investigació, la filantropia ho ha tingut més fàcil per a fer un pas endavant que les altres filantropies també haurien d'anar fent. En parlàvem en un article titulat 'Ha acabat la filantropia a l'antiga: les empreses ara fan Inversió Social!', on explicàvem que el filantrop ja no es pot limitar a exercir la generositat sinó que s'ha d'implicar en l'èxit i l'impacte de la inversió.
Joan Massagué, un dels científics més reconeguts del món en matèria oncològica, destacava que la implicació social és bàsica en recerca: Falta que la recerca qualli i impregni tot el teixit social. Cal incorporar la recerca a la cultura en majúscules. Per aconseguir-ho és necessària la implicació de tots i actuacions diverses: noves lleis per incentivar la filantropia, científics líders que abanderin aquesta transformació, guanyar-se la confiança de la gent amb resultats de recerca destacats. És un feina indispensable que demana unió d’esforços i voluntat de moltes parts. Anirà passant. De fet, fundacions i institucions privades ja estan detectant centres d’excel·lència que generen confiança.
A Catalunya el mecenatge sempre ha estat important i, com es reflecteix en el magnífic llibre de Pere Clotas sobre el mecenatge, la notícia és que ho continua essent malgrat que la majoria de les grans empreses tinguin la seu fora del país: de les 100 principals empreses, sols 20 hi tenen la seu per 70 a Madrid. Però en plena crisi i ara que les obres socials de les caixes d'estalvis també han notat la caiguda de recursos, és encara més rellevant que aquestes pràctiques trobin nous mecenes disposats a invertir-hi els seus diners i les seves capacitats.
És per això que valorem que les donacions filantròpiques hagin sufragat el 33% de la investigació biomèdica catalana del 2009 i que Salut cerqui desacomplexadament fons privats per a donar-los als centres científics, amb el propòsit que la filantropia científica arribi a finançar el 50% de la investigació biomèdica que es fa a Catalunya. Una ambició, per cert, incompresa per la majoria dels seus col·legues autonòmics Avui se'n parla en una notícia al Periòdico:
Mecenes a l'hospitalEl mecenatge ha de ser una pràctica reconeguda socialment i integrada de manera general en un gran gruix de població, encara que sigui de manera modesta. En aquest sentit l'èxit de la Marató de TV3 ha servit per a facilitar que moltíssimes famílies i organitzacions participin de la filosofia del mecenatge. A més, s'ha fet sobre un model d'una fundació basada en el bon govern i la transparència. Ho remarquem perquè és fonamental que també les organitzacions destinatàries aprenguin a funcionar amb aquests mecenes que opten per la inversió social. Ja siguin ciutadans independents o grans corporacions, els donants han de tenir informació sobre una base de rendició de comptes suficient.
Es comença a despertar a Catalunya (amb prou feines es dóna a la resta d'Espanya), després d'un son de decennis, una figura potser inspirada en el renaixement italià, o en certs milionaris nord-americans: l'empresari d'èxit, autodidacte en cultura científica i sense fills que dóna importants quantitats de diners de manera altruista i silenciosa perquè els biòlegs i els metges investiguin en la recerca de solucions que alleugin el patiment de la humanitat. No és fàcil accedir a aquests individus, que acostumen a viure en ambients aliens als investigadors sense diners però amb idees. És aquest detall, el de les idees innovadores, l'element que els uneix, una vegada troben la baula de contacte.
El mecenatge privat va nodrir el 2009 amb 18,8 milions d'euros els 21 centres catalans que investiguen i tracten el càncer, la sida, les alteracions genètiques, les malalties digestives o la malària, entre altres projectes. Aquesta xifra va suposar el 33% dels fons que els científics van rebre directament per als seus estudis –55,8 milions d'euros el 2009, sense comptar les aportacions europees–. Al marge d'això, la Conselleria de Salut va destinar 184 milions al finançament d'estudis que van fer els hospitals en la seva pràctica diària. [continuar llegint al Periódico]
La Marató també s'adreça precisament a la investigació sobre la salut, un camp en el qual Catalunya hi té un camp de recerca obert i amb grans èxits que s'esperen més grans en el futur. El mecenatge en aquest camp, doncs, no solament ha d'esperar l'impacte dels èxits mèdics sinó que alhora és una opció estratègica de desenvolupament nacional. Aquest és sens dubte un dels camps on Catalunya pot sobresortir en el món. Per això cal sumar-hi tots els esforços possibles, públics, privats, i universitaris.
Articular aquests partenariats -el que es coneix com la triple hèlix- no deixa de ser una manera d'avançar cap a un territori socialment responsable, en la mesura que les estratègies col·laboratives faciliten aquest recorregut que ha de ser complementat amb una correcta selecció dels projectes segons amb la seva sostenibilitat i uns compromisos ètics de d'RSE per part de les organitzacions públiques, privades i socials participants. El mecenatge pot, doncs, ser una pràctica estratègica, sostenible i d'alt impacte si es porta a terme amb unes condicions que vagi més enllà de la filantropia ben intencionada però poc compromesa.
Article publicat a Jornal.cat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada