Opinar en el moment del traspàs

No és fàcil opinar en el moment del traspàs d'un personatge, i es pot caure en visions poc equilibrades. Amb la desaparició de Samaranch, vam pensar de fer alguna reflexió des de la ponderació i sospesant els actius. Llegint l'article d'opinió de Vicenç Villatoro a l'AVUI, he vist que no ho podria haver explicat tan bé i tan sintèticament:

Samaranch. Biografia. Desmarcar-se

Samaranch. Per als que som de la vella escola, la necrològica és un gènere que admet malament el retret. El moment de la mort no és el més oportú per passar comptes. Però tampoc no és el moment per reconstruir biografies a la mida i parcials, que només tinguin presents uns determinats episodis de la vida i facin veure que d’altres no han existit. En la mort de Samaranch, no crec que sigui raonable sotmetre’l a una mena de judici polític que no se li va voler o saber fer en vida. Però tampoc és el moment de canonitzar una biografia oficial en la qual la meitat de la seva vida no hi surti.

Biografia. La biografia de Samaranch té, des d’una mirada democràtica, llums i ombres. Tan injust seria ignorar les unes com les altres. El seu paper en el món olímpic i la contribució essencial a dur uns Jocs a Barcelona –una de les coses més importants que han passat en aquest país– ha de ser indiscutible. La seva vinculació amb el franquisme, aparentment prou entusiasta fins i tot en moments en què aquest entusiasme ja no s’exigia, també ho ha de ser. No era l’únic, és cert, i no a tothom se li recorda igual. La Transició va ser en part un pacte d’oblit, per por o per generositat. Però la història no es pot escriure a mitges.

Desmarcar-se. Les persones tenen dret a canviar. No poden ser presoneres per sempre del que van ser en un cert moment. Però amb una condició: cal un mínim gest de disculpa, un reconeixement dels errors. En el segle XX moltes persones van quedar fascinades pels totalitarismes. Les hemeroteques són plenes d’elogis a Franco, a Hitler o a Stalin. Però quan ha quedat establert que aquests règims van ser criminals, els que van fer-ne els elogis, se n’han de penedir i desmarcar. El retret a Samaranch –al costat d’elogis per altres coses– no és pel que va ser en un moment determinat, sinó perquè aquest gest imprescindible no va ser mai prou explícit.