Una empresa de Bombai meravella els executius occidentals repartint fins a 200.000 dinars casolans cada dia amb 4.500 empleats

A day in the life of a Mumbai Dabbawala (Lunch carrier in Mumbai, India)

Fa uns dies llegíem una notícia sorprenent al Periódico sobre una empresa de Bombai que reparteix 200.000 dinars casolans cada dia amb 4.500 empleats, una mena d'exèrcit de les carmanyoles. Però el més curiós és que la majoria dels treballadors són analfabets i, malgrat tot, l'índex d'error és baixíssim, gràcies a un enginyós sistema basat en codis de colors. Hem trobat a la xarxa aquest vídeo explicatiu.

MAR JUNCAS. BOMBAI
Cada dia, des de fa 40 anys, J.K. Kadam espera puntual l’arribada de les carmanyoles a l’andana número 7 de l’atapeïda estació de tren Victoria de Bombai. El disciplinat i magre treballador no falta ni un sol dia a la feina i somriu orgullós per aquest fet. Encongit i amb la seva gorreta gandhiana, col·loca els recipients de menjar per ordre d’entrega mentre un nodrit grup de perplexos i elegants executius occidentals l’observen.

I és que el que fan Kadam i 4.500 més –com ell, gairebé tots analfabets– constitueix tot un fenomen de la logística en un món cada vegada més digitalitzat. La seva associació porta a les oficines de gairebé 200.000 ciutadans de Bombai el dinar preparat a casa, amb un error per cada vuit milions de repartiments, sense tecnologia, amb una mínima gestió i molt poca gent a l’administració.

En una metròpolis com Bombai, de 14 milions d’habitants, els desplaçaments són tan llargs que molts treballadors han de sortir de casa abans que les seves dones els hagin preparat el dinar. També es dóna sovint el cas que qui cuini sigui l’àvia, la mare o una germana, i no visqui sota el mateix sostre. Però tenir el dinar casolà a l’oficina per tan sols 6 euros al mes és possible gràcies a l’impecable feina que l’exèrcit de dabbawala o tiffinwala –nom amb què se’ls coneix a la ciutat– desenvolupa des del 1880.

El complex procés de repartiment, que ha estat objecte d’estudi per la Universitat de Harvard, es basa en un eficient treball en equip i una excel·lent organització logística. El 1998, la revista Forbes va dirigir una anàlisi d’aquesta companyia que li va valer la prestigiosa marca de qualitat Six Sigma, encara que molt pocs dabbawala saben el que això significa.

La jornada del tiffinwala comença de set a nou del matí amb la recollida, casa per casa, de les carmanyoles amb els dinars acabats de preparar. A peu o en bicicleta i salvant el bigarrat trànsit, els primers repartidors les porten a l’estació de tren més pròxima, on altres grups de dabbawala separen la mercaderia per destins.

J.K. Kadam té assignada la tasca de portar al seu carret unes 35 carmanyoles, que un altre empleat recollirà una hora després del dinar per fer el recorregut a la inversa. Tot aquest procés s’acaba a les sis, amb la devolució dels gairebé 200.000 recipients. [continuar llegint al periódico]