El multilingüisme suposa una oportunitat clau per la internacionalització i expansió de la petita i mitjana empresa de Catalunya. Així ho indica l'estudi ELAN.cat: són prou multilingües les empreses catalanes?, que conclou que les empreses no dominen prou les llengües d'alguns mercats principals i emergents i destaca la necessitat que tant governs com companyies fomentin l'aprenentatge de llengües per consolidar la internacionalització de l'economia. L'estudi ELAN.cat és una adaptació de l'informe europeu ELAN i ha estat dissenyat i coordinat per la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, Linguamón-Casa de les Llengües, el Departament d'Innovació, Universitat i Empresa i el Departament de la Vicepresidència, a través de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. El treball també subratlla que el coneixement del català s'ha generalitzat en les pimes i és la llengua més emprada en les relacions comercials a Catalunya, en el 97,9% dels casos.Les llengües més usades en el comerç amb l'estranger són l'anglès (69,2%), el francès (55,3%) i l'espanyol (40,8%) però l'ús del portuguès, l'alemany i l'italià no supera el 17% tot i ser aquests mercats clau avui. El 15,5% de les empreses enquestades té intenció de comerciar en nous mercats, i molts d'aquests reclamen el coneixement de llengües com xinès, rus, japonès o àrab. Tot i que Xina i Rússia són el segon i tercer mercat en què volen comerciar en el futur les empreses catalanes, només un 1,8% i un 1,1% preveuen formar els seus treballadors en xinès i rus els propers tres anys. Hi ha una confiança excessiva en l'autosuficiència de l'anglès com a llengua franca internacional com demostra que el 90% de les firmes creuen que necessitaran formació en anglès.
De fet, només el 6,3% de les empreses enquestades és conscient que necessitarà formació en qüestions culturals internacionals que van més enllà del simple coneixement de les llengües dels països. Segons l'ELAN.cat, les empreses catalanes fan un ús molt limitat dels serveis de traducció i interpretació, i només un 10,6% han contractat traductors o interprets en els darrers cinc anys. Tanmateix, s'ha registrat un augment de la demanda de traduccions a les llengües dels mercats emergents. També cal destacar que el 33% de les empreses que operen a l'estranger encara no tenen el web en anglès.
Pel que fa a les comunicacions externes, respondre en la llengua del client és un criteri compartit pel 97,2% de les empreses i, en aquest sentit, el 69,5% de les enquestades disposa de documentació en la llengua del client. Però en canvi, només el 37,8% disposa d'estratègia formal de comunicació per establir contacte amb els clients a les diferents àrees lingüístiques en què operen.
L'estudi ELAN va definir que les quatre claus lingüístiques de la competitivat internacional són tenir una estratègia lingüística ben definida; contractar personal lingüísticament competent; comptar amb parlants nadius, i fer un ús apropiat de la traducció/interpretació.
L'ELAN.cat també destaca la recomanació del Fòrum Empresarial Europeu perquè governs i empreses fomentin l'aprenentatge, tant formal com informal, d'un ventall ampli de llengües, amb una orientació pràctica i professional. L'informe fa una crida a uns i altres sobre la importància de les competències interculturals i els insta a facilitar la formació en aquest camp ja que, juntament amb els idiomes, seran factors diferenciadors en una economia globalitzada molt competitiva.
Si voleu saber-ne més, de l'estudi ELAN.cat, cliqueu aquí.
Podeu consultar un resum de l'estudi europeu ELAN en anglès, francès i alemany.
Notícies relacionades
- El Grup d'Intel·lectuals de la Comissió Europea publica el seu informe sobre l'aportació de les llengües al diàleg intercultural
- El vicepresident del Govern presenta l'estudi 'ELAN.cat: el multilingüisme a les empreses catalanes'
- La Comissió Europea publica l'informe del Fòrum Empresarial sobre Multilingüisme
- Un estudi publicat per la Comissió Europea posa en relació l'aprenentatge de llengües amb la competitivitat empresarial
Fa uns mesos ja vam parlar de l'informe ELAN i de l'estudi que es volia fer a Catalunya, amb motiu de la jornada "Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l'empresa", on hi vam fer una ponència titulada "Les llengües com a part integrant de la Responsabilitat Social de les Empreses":
13 i 14 octubre 2008 a Barcelona, sota la direcció d'Isidor Marí, director de la càtedra Linguamón-UOC
PD: Per cert, aprofitem per fer referència a l'article "Una presidència (idiomàtica) a mitges. Zapatero ha fracassat en la difusió del multilingüisme a la UE tal com es demanava des de Catalunya", d'Albert Branchadell, on diu:
...A l’hora de fer el balanç definitiu també caldrà veure en què queda el document de contribució del Govern de Catalunya a la presidència espanyola, que va ser aprovat pel Consell Executiu en la seva sessió del 13 d’octubre del 2009, un document, per altra banda molt madur, que il·lustra perfectament l’europeisme secular dels catalans, que quan s’ho proposen són capaços de fer propostes europees en qualsevol àmbit, des de les polítiques marítimes integrades fins a l’extensió de la banda ampla rural. Però hi ha un capítol d’aquest document en què el fracàs ja es comença a fer evident i és el del multilingüisme. El document de José Montilla suggeria que la presidència espanyola havia d’«assumir activament l’objectiu de la difusió del multilingüisme a la UE, a partir del projecte segons el qual tots els ciutadans europeus dominin almenys tres llengües –la pròpia, més dues llengües més–» i arribava fins i tot a proposar un Acord Europeu per les Habilitats Lingüístiques. ¿Algú ha sentit Rodríguez Zapatero parlar alguna vegada d’això? Certament, en aquest assumpte Zapatero no és un bon referent. Ni ell mateix domina almenys tres llengües europees, ni el país que governa destaca pel multilingüisme de la seva gent...
PD2: Lo que hay que saber en el siglo XXI
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada