18.4.10

L'estil del Barça atrau un públic que abans ignorava el futbol

Fullejant el Periódico he prestat atenció a la carta destacada del dia: 'El conseller d’Educació hauria de ser Guardiola', de Roser Busquets, una mestra de les Masies de Voltregà. N'extrec el cos central:
Estic molt agraïda al senyor Josep Guardiola [...] per ajudar-nos a nosaltres, els mestres, en la nostra tasca educativa. Jo, que no seguia el futbol, ara m’assec davant del televisor i em quedo enganxada a l’espera de les declaracions de Guardiola, que gravo per als meus fills, i recomano als meus alumnes que les escoltin. Fins ara, em pensava que al capdavant de l’ensenyament hi havia d’haver un professional de la pedagogia, però el senyor Guardiola ha demostrat que el conseller hauria de ser algú amb la seva bona educació. Si va ser elegit Català de l’Any, no crec que només fos pels seus títols, sinó pel seu saber estar, perquè és un exemple. Guardiola, sense pretendre-ho, exerceix de conseller d’Educació. Es mostra diplomàtic, capaç d’acceptar derrotes i crítiques, modest en la victòria i els encerts i, sobretot, respectuós amb els adversaris, alhora que políticament correcte amb tothom
Penso que la figura de Guardiola encaixa amb gran perfecció amb l'esperit del Barça, amb una certa visió ideal que en podem tenir. No tots els pobles ni tots els equips han d'optar per un mateix estil, però crec que els catalans ens trobem molt a gust i molt orgullosos d'un estil que s'ha anat forjant al llarg dels darrers lustres, fins i tot malgrat les atzagaiades de persones de les cúpules directives. En aquest sentit, és recomfortant constatar que hi ha uns valors institucionals i una filosofia esportiva que responen a una onada llarga, a un sentit històric de llarg abast més enllà de les circumstàncies de les persones i equips que a cada moment tenen la responsabilitat de guiar-ne el camí. Seria una mostra de capital institucional excel·lent, una fortalesa que sap marcar el mainstream. Quan hi apareix una persona que encarna a la perfecció aquest estil, els valors es desborden de capacitat de crear valor, de rendir resultats. Què no aconseguiríem si en un moment determinat es poguessin alinear tots els actius intangibles (totes les persones incloses, of course!) en una mateixa filosofia?

Fa uns mesos en parlàvem en un article sobre RSE, esport i el cas FC Barcelona: Com qualsevol organització, ja sigui una empresa multinacional, una pime, una agència pública o una ONG, el Barça també està subjecte a la gestió de la seva responsabilitat envers la societat, és a dir, tots els aspectes que més enllà de les obligacions legals, formen part de les expectatives que els seus grups d'interès hi posen, d'allò que n'espera la societat, de l'exemplaritat que pot donar, ja sigui en matèries de caràcter ambiental, social o econòmic. La significació que ha pres l'esport en els nostres dies, i la seva capacitat de projectar valors envers la societat i molt especialment entre els més joves, fa que els clubs adquireixin una gran responsabilitat en aspectes molt vinculats a la promoció d'uns o altres valors socials.

Ara en aquest moment, com a conseqüència de l'estil Guardiola, es produeix aquest peculiar fenomen consistent no solament a fer ús del Cas Barça per a estudis i accions educatives sinó que provoca l'atracció de força gent que abans ignorava el futbol. Ho llegim a la Vanguardia:
El estilo de juego del Barça atrae a un público que antes ignoraba el fútbol
  • El modelo Guardiola "crea expectativas" y ya es analizado por los especialistas
  • Los expertos ven en el equipo azulgrana valores atractivos para la gente
FRANCESC BRACERO | Barcelona | 17/04/2010 |
Más allá del atractivo popular que siempre ejerce el éxito y los resultados positivos –y al margen de lo que pase esta noche en el derbi–, el Barça empieza a atraer a gente que antes abominaba del fútbol. Pep Guardiola gestiona en estos momentos el equipo más exitoso de la historia centenaria del FC Barcelona y su funcionamiento empieza a ser un fenómeno de estudio, no sólo entre quienes se dedican a entrenar, sino en campos tan diversos como los negocios, la comunicación, la publicidad, la sociología o la antropología.
MÁS INFORMACIÓN

En una primera aproximación, basta con ver cómo se prodigan cada vez más las camisetas del Barça por las calles no sólo de Barcelona o Catalunya, sino por toda España y en muchos lugares del mundo. Podría tratarse, por lógica, de la popularización de un equipo asociado como pocos a la idea del éxito, aunque parece haber mucho más detrás de todo.

El profesor de Esade Ceferí Soler es uno de esos barceloneses con amigos y colegas norteamericanos que le piden que lleve zamarras azulgrana cada vez que se dispone a viajar a Estados Unidos. Soler ha prestado una atención especial a este Barça, que en las escuelas de negocios "ha creado expectativas", aunque el modelo Guardiola todavía no se estudia de una forma amplia y profunda en ellas.

Soler analiza el fenómeno a partir de varios estratos, todos ellos relacionados con los valores. La primera de ellas es la ilusión. Para muchos de los niños a los que le gusta jugar al fútbol, formar parte de los equipos del Barça tiene una enorme fuerza. El club selecciona a los mejores y la Masia, la residencia para niños del Barça, se encarga de inculcar un núcleo de valores, como "respeto, confianza y compromiso", que acaban por conformar "una identidad sólida".

Apunta Soler que la identidad "genera una misión estratégica que es ganar todos los títulos", un objetivo que se aborda desde los puntos de vista físico, técnico y psicológico. El profesor de Esade indica que el entrenador azulgrana los maneja todos. "Eto'o rompía los valores de esta identidad", señala, y Guardiola prescindió de él porque "el equipo y el modelo son más importantes que una persona".

"Guardiola –indica– ejerce el control a través del orden y la disciplina, un valor que es duro". ¿Podría triunfar el entrenador en otras ramas colectivas, como la empresarial? Para Soler no hay dudas: "Sí, porque se rodearía de un equipo de colaboradores tan buenos como él".

¿Por qué atrae a gente hasta ahora ajena? La antropóloga Mercedes Fernández hace notar que el fútbol está asociado a la idea de que los jugadores son "representantes guerreros de un pueblo frente al otro". "En cierta medida –entiende–, reproduce unas bases de la sociedad bastante machistas". En el Barça va ligado a las nociones de "construcción y identidad nacional catalana".

Pero Fernández distingue que este Barça "permite que muchas mujeres no sólo se distraigan y se desvinculen de sus problemas, sino que cualquiera se vincule al "todo social" a partir del fútbol". La clave, según apunta, es que el equipo de Guardiola representa una política que gusta a mucha población: "Es un equipo no con líderes, sino un equipo donde todos se apoyan. Eso también es una ideología y eso es lo que está rompiendo".

Para Fernández, todo ello está asociado con la identidad de los pueblos. El Barça tiene una raíz catalanista. ¿Cómo cuadra esto con el fervor azulgrana que se vive también en numerosos lugares de España o del resto del mundo? Según la antropóloga, el seguidor azulgrana que no tiene nada que ver con Catalunya también ve en el Barça "cómo le gustaría ser representado" y está de "acuerdo con una forma de jugar, no sólo de actuar". Esa forma de jugar, de fútbol preciso, de ataque, de dominio de balón y de intentar marcar gol todo el partido es la que resulta atractiva.

Jordi Urbea, director general de Ogilvy One en Barcelona, considera que Guardiola ha impuesto no sólo un estilo de juego preciosista que mantiene contra viento y marea, sino también un estilo comunicativo "muy pausado, sin asperezas, y basado en el respeto a los demás". Esto es "antagónico en el mundo del fútbol, de la política y la comunicación", lo que hace que "en Madrid hablen bien de él y le admiren".

Urbea cree que se debe "al discurso". "Por fin tenemos en el Barça alguien que lanza mensajes positivos", comenta. En su opinión, "es lo que la gente está deseando oír y vivir". Para este creativo, el factor clave es la huida de los protagonismos. En su opinión, Guardiola "ha sido muy hábil. Ha demostrado una gran capacidad de gestión incluso de las emociones. Ahora nunca hay euforia. No deja nada al azar". [llegir article sencer a la Vanguardia]
Hores d'ara tothom ha entès perquè Guardiola va voler prescindir d'un jugador de la talla d'Eto'o. Tothom va discutir sobre si era més bon jugador Eto'o o bé el seu substitut. Pocs van valorar la causa real. Eto'o era un gran jugador però no s'adeia a l'estil que Guardiola estava construint per a l'equip. I ho va dir clar: l'entrenador que va dir que la causa era un problema de 'feeling'. Més clar no ho podia dir. I amb tot respecte per la manera de ser de cadascú.

Creiem que l'aposta del Barça per un estil respectuós aporta un component ètic impressionant. Alhora és una estratègia de creixement en el mercat global intel·ligent pel fet que no solament aborda l'afició futbolera sinó que s'obre a un gran gruix de la població mundial que no té en el futbol un interès esportiu, i el qual els capten per la via de la força ètica i emotiva.

Com dèiem en el nostre article i com es diu en aquesta notícia que hem reproduït, el Barça sublima la identitat de Catalunya tot donant als catalans una carta de presentació internacional, ajudant en el procés de reconstrucció nacional en un món global. Per això és més que un club. I per això, el FC Barcelona ha sabut trobar el camí de l'èxit no solament esportiu i ètic sinó nacional, en el sentit que solament pot acomplir la seva missió implícita si té la capacitat de sorprendre, de sortir del guió, de sumar emocions, de mostrar uns valors democràtics i solidaris, d'apostar per la responsabilitat social. I no només de portes enfora sinó per a la pròpia ciutadania, quan mostra i reafirma valors nostrats, com l'anunci d'Estrella Damm ha fet notar.

Si l'estratègia del FC Barcelona es manté en el temps i ho fa de manera triomfal, i si aquest club és capaç de captar antics i nous públics, es farà evident que l'opció per l'RSE i per les formes ètiques dóna resultats, com algunes empreses estan començant a demostrar. Per la seva vistositat i evidència, algunes empreses s'ho hauran de començar a plantejar, però potser en el món de la política és on es podria prendre'n nota de manera més intensa. Els polítics i els partits que optin consistentment i proactivament per l'RSE... no seran en el futur els que s'enduguin el gat a l'aigua?

I això sense que Barça faci encara una gestió plena de la seva RSE... Esperem que aviat s'hi llanci!

0 comentaris: