30.6.09

Premi al Museu Marítim per trencar barreres auditives

Fa unes setmanes us informàvem que el Museu Marítim de Barcelona havia estat distingit amb el Premi a l'Excel·lència Empresarial atorgat per la Xarxa Laboral del Raval, per la seva contribució al foment dels valors de la responsabilitat social corporativa.

Ara, a més, també ha rebut un premi en reconeixement a la seva tasca per la supressió de barreres auditives, atorgat per la Federació d'Associacions d'Implantats Coclears d'Espanya (AICE).

El Museu Marítim ha rebut aquest reconeixement pel fet de disposar d'una signoguia i de tenir un web accessible als discapacitats auditius. El projecte d'incorporació de la signoguia, realitzat amb el suport de la Fundació Vodafone Espanya, és pioner a tot l'Estat i incorpora llenguatge de signes i subtitulats en català i castellà.

L'AICE concedeix anualment un premi a aquelles persones o entitats que s'han destacat al llarg de l'any en l'atenció a les necessitats específiques de les persones amb deficiències auditives profundes, usuàries d'implant coclear.

La Casa Reial va pagar per a poder-se fer una foto amb Al Gore

Sense comentaris.

Segons informa Iberglobal, Al Gore va exigir un plus per fotografiar-se amb Felip de Borbó. Va succeir a Nova York, el passat 17 de març. El príncep Felip, de visita oficial als Estats Units, va presidir la 'Conferència sobre Sostenibilitat Empresarial Espanya-EUA'.

Una de les conferències de la jornada va córrer a càrrec de l'ex vicepresident nord-americà Al Gore, convertit ara en 'guru' del canvi climàtic. Per descomptat, el que va ser 'número dos' de Bill Clinton a la Casa Blanca va exigir per donar aquesta conferència seu elevat caché, que se situa en els 200.000 euros per ponència. Els diners ho va haver d'abonar l'Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX), dependent del ministeri d'Indústria.

Li expliquen a El Chivato que els organitzadors de l'acte van sol licitar a Al Gore que es fes una foto amb el príncep Felip, al que l'ex vicepresident es va oposar sobre la marxa. Es va negar en rotund a fer-ho, tot i que havia estat guardonat amb el premi Príncep d'Astúries de Cooperació 2007.

El seu argument: en el contracte que va signar amb l'ICEX no venia recollit que hagués de fotografiar-se amb Felip. Va ser llavors quan el representant d'Al Gore va negociar 'in situ' amb els delegats del ICEX una clàusula addicional al contracte.

Finalment, ambdues parts van acordar que el nord-americà cobraria, a més dels 200.000 euros, uns diners extra per aquesta fotografia al costat del príncep.

Mantinguem viva la llum de Vicenç Ferrer



M'ha semblat encertada la iniciativa de mantenir viva la llum de Vicenç Ferrer, almenys des del punt de vista simbòlic, per la manera com la tecnologia proveeix una resolució gràfica basada en l'addició de les llums de cada persona que s'hi suma.

Acabo d'afegir-hi la meva, com podeu veure a la captura de pantalla.

Entreu al web

25.6.09

En la situació actual, creus que treballar assegura l'accés a la ciutadania?

Els dies 14 i 15 de juliol va tenir lloc el Congrés Treball i Ciutadania d’ECAS a l’Auditori ONCE de Barcelona. En el procés de participació online per a fer una construcció conjunta dels continguts del Congrés es demanava de respondre a una pregunta, de la qual transcrivim la resposta que Responsabilitat Global hi va donar.

En la situació actual, creus que treballar assegura l'accés a la ciutadania?

Treballar és una condició gairebé sine qua non per a accedir-hi. Però no n'és cap garantia. La raó ve donada pel fet que, a diferència d'anys enrere, la feina no dóna la identitat (se cerca per altres bandes).

Si hom no sap trobar altres experiències que li aportin un major sentit a l'existència, hom cau en un hedonisme que allunya no només dels compromisos socials sinó fins i tot de valors socials que fins fa poc havien estat centrals.

Aquesta desconnexió emocional de la comunitat fa que s'afebleixin tant els deures com els drets, i la ciutadania esdevé una característica d'un segment de la població enfront d'un altre que l'ha perduda, ja sigui perquè no té treball o perquè aquest ha perdut tota centralitat en els seus valors.

Josep Maria Canyelles. Responsabilitat Global


24.6.09

Guia de bones pràctiques del català a l'empresa


L'Agència Catalana de Consum, a partir d'un encàrrec realitzat a la Plataforma per la Llengua, ha editat una guia amb l'objectiu de dotar l'empresa d'una eina útil per relacionar-se amb els consumidors i consumidores catalans de manera que aquests siguin tinguts en compte, tractant-los com a mercat que existeix. A la vegada, també pot facilitar el coneixement per part de les persones consumidores en allò que hauria de ser un model responsable de relació amb l'empresa.

Innovació i creativitat funcional al servei de la sostenibilitat

Anys Internacionals i Europeus
La revista Sostenible.cat ha destinat un espai a presentar productes dissenyats en base a criteris sostenibles. Us n'aportem un tastet i us convidem a entrar-hi:

Els ECOdissenys o productes ecodissenyats s'obtenen com a resultat d'un procés coherent d'incorporació de millores ambientals en el major nombre de fases del cicle de vida d'un producte (extracció de materials, transport, manufactura, distribució, embalatge, ús, eliminació...). Per aquest motiu hi ha diferents maneres d'assolir un disseny sostenible, en menor o major grau, depenent de les fases en les quals aquell producte resulti més beneficiós a nivell ambiental. Si ho és en totes les seves fases, es podrà afirmar que ens trobem davant d'un bon ECOdisseny, amb una incorporació òptima de criteris ambientals en la seva concepció, ús i eliminació.

Molts dels productes que es presenten en aquest espai estan molt lligats a la innovació i el disseny, motiu pel qual poden resultar especialment cars degut a que encara es troben en la fase inicial de la seva comercialització. En un futur, aquests ECOdissenys no seran únics i exclusius, sinó que formaran part de la nostra vida i es comercialitzaran a preus assequibles.

Més informació sobre els ecodissenys

Galeria
Öko-ball, la bola per rentar sense sabó
L'eco bola és un disseny ecològic perquè permet rentar la roba a la rentadora sense necessitat de fer servir sabó ni suavitzant.

RD4, la cadira feta 100% amb plàstic reciclat
La cadira RD4 no necessita fixacions ni coles, i per tant es pot reciclar tantes vegades com es vulgui, generant en cada cas un disseny únic.

Wattson, quanta energia consumim a casa?
Wattson és un producte útil, senzill i atractiu permet que disminuïm el consum d'electricitat a les nostres llars, perquè el primer pas per millorar la nostra conducta ambiental és conèixer quan i en què consumim més energia...

Taules i cadires que abans eren bicicletes
Bike Furniture Design proposa aquest original mobiliari elaborat a partir de restes de bicicleta. En fan taules, cadires, penja-robes... i fins i tot miralls.

Polartec, teixits fets amb plàstic reciclat
Polartec és el nom d'una família de teixits d'alt rendiment i avançada tecnologia, dissenyats per a una àmplia gama d'activitats a l'aire lliure i que estan fets en un 89% amb plàstic reciclat (provinent d'envasos com ampolles de plàstic).

iUnika Gyy: Portàtil lliure, solar i biodegradable
Aquest ordinador està dissenyat i fabricat amb bioplàstic, material biodegradable que s'obté a partir de recursos renovables d'origen natural, com el midó, la cel·lulosa o la farina de blat.

Bosses i carteres fetes 100% amb càmeres de pneumàtic reutilitzat
Bosses i carteres fetes al 100% amb cautxú reciclat de càmeres de pneumàtics reutilitzades de bicicletes, cotxes i camions. En l'estètica dels productes s'inclouen les vàlvules d'inflar, pegats i inscripcions del material d'origen. La nansa, per exemple està feta amb cinturó de cotxe amb un regulador de mides.


Font: Sostenible

El Consell de Menorca, primera administració dels països catalans a comprometre's a aplicar un sistema de gestió socialment responsable

Segons informa Europa Press, el Consell insular de Menorca ha signat un acord de col·laboració amb la Conselleria de Treball i Formació per a implantar mesures concretes de responsabilitat social corporativa en la Institució Insular. D'aquesta manera, el Consell es converteix en la primera administració pública dels països catalans a aplicar de manera integral un sistema de gestió ètica i socialment responsable.

Per aquest conveni, el Consell es compromet a desenvolupar accions dirigides a afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral, la igualtat entre homes i dones, la inserció laboral de persones amb discapacitat i risc d'exclusió social, la promoció de la salut dels treballadors i ajudar les víctimes de violència de gènere.

També es compromet a aplicar mesures de caràcter ambiental com l'ús de productes no contaminants i reciclables o la implantació d'una gestió energètica eficient, així com la inclusió de clàusules socials i mediambientals en els plecs de prescripcions per a la contractació pública i l'augment de la contractació de productes i serveis amb empreses socialment responsable.

Una altra de les mesures que la institució insular es compromet a aplicar és l'augment de participació ciutadana i el grau de transparència informativa en diferents actuacions que es duguin a terme des de l'organització, així com l'elaboració i la publicació a la web del Consell de un codi ètic amb els principals compromisos amb la ciutadania.

L'objectiu del Govern a l'hora d'impulsar aquesta iniciativa, que s'implantarà també a l'Ajuntament de Calvià, als hospitals de Son Dureta i Can Misses i a la Cambra de Comerç de Mallorca, és establir una metodologia que es pugui utilitzar en un futur per consolidar el sistema balear de responsabilitat social.

Agendes 21 locals
El Consell premia bones pràctiques agroambientals
Premi del Consell Insular de Menorca a la millor campanya publicitària en llengua catalana promoguda per les empreses de Menorca durant el 2009

23.6.09

El president de l'ADEG participarà al curs d'RSE de la UOC

  • Xavier Cardona, president de l’ADEG, participarà en el curs per a mostrar el cas d’una organització empresarial compromesa
  • Aquest juliol es faran dues noves edicions del curs "Responsabilitat social de l'empresa: una aposta per la creació de valor en les pimes"

La UOC, per mitjà del programa de Cursos d’Estiu, ofereix un curs virtual, amb l’autoria i docència de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, pensat per a facilitar que la direcció de les PIMES pugui accedir a un marc formatiu, de reflexió i d’accés a informació assequible als seus interessos i inquietuds.

Cada edició d’aquest curs ha disposat de la participació d’algun dels líders empresarials que estan fent que a Catalunya tinguem en aquests moments empreses de referència en la gestió de l’RSE. Hem volgut prestar especial atenció a les pimes precisament perquè és el model d’empresa més abundant i per a mostrar que l’RSE no es limita a les grans.

El curs inclou dos debats amb persones significatives en l’RSE a casa nostra, des de la perspectiva de les polítiques públiques i des de la pràctica empresarial:

  • Fòrum de Debat amb Xavier Cardona, president ADEG www.adeg.cat L’ADEG és l’associació empresarial del Penedès-Garraf i s’ha caracteritzat per un compromís i coherència en el foment de l’RSE. L’ADEG és sens dubte una de les associacions empresarials amb un major compromís d’RSE
  • Fòrum de Debat amb Carles Campuzano. Diputat al Congrés i promotor de la Subcomissió d’RSE. El sector públic també té un paper en l’impuls de l’RSE. Ara mateix s’ha posat en funcionament el Consell Estatal de l’RSE, un dels fruits de la Subcomissió del Congrés dels Diputats.

Responsabilitat Social en l'esport: el cas Barça

xarxanet.org publica un article de Josep Maria Canyelles titulat "Responsabilitat Social en l'esport: el cas Barça", i que és un resum de l'article més extens donat a conèixer fa uns dies per mitjà de la newsletter de Responsabilitat Global.

Josep Maria Canyelles
 

Des de fa uns mesos i,sobretot, d'ençà de l'èxit del triplet, el Futbol Club Barcelona va sent analitzat en les seves claus futbolístiques però falta aprofundir en un altre vector: la seva Responsabilitat Social.

Com qualsevol organització, ja sigui una empresa multinacional, una pime, una agència pública o una ONG, el Barça també està subjecte a la gestió de la seva responsabilitat envers la societat, és a dir, tots els aspectes que més enllà de les obligacions legals, formen part de les expectatives que els seus grups d'interès hi posen, d'allò que n'espera la societat, de l'exemplaritat que pot donar, ja sigui en matèries de caràcter ambiental, social o econòmic.

La significació que ha pres l'esport en els nostres dies, i la seva capacitat de projectar valors envers la societat i molt especialment entre els més joves, fa que els clubs adquireixin una gran responsabilitat en aspectes molt vinculats a la promoció d'uns o altres valors socials.

[llegir article xarxanet.org]

Article publicat també a Jornal.cat
 

22.6.09

Arriba la flama del Canigó per a celebrar Sant Joan. Compensem?

Al llarg del dia 23 de juny, la Flama del Canigó arriba, procedent del cim del Canigó, a centenars de pobles d'arreu dels Països Catalans. Consulta les activitats d'arreu del territori a l'agenda del web http://flamadelcanigo.omnium.cat.

Ara fa un any escrivíem aquest apunt, que us convidem a rellegir:


Compensem el foc de la revetlla de Sant Joan!
Avui és la revetlla de Sant Joan. Sota noms i tradicions diverses, al voltant d'aquesta data hi ha celebracions i vivències en totes les cultures d'arreu del planeta pel fet de produir-se al voltant del solstici d'estiu (o d'hivern a l'hemisferi Sud).

[llegir més]

Hem publicat un article similar a Jornal.cat








Afegim un vídeo de Televisió de Catalunya sobre la festa del foc (Telenotícies - 24/06/2008):

21.6.09

Reconeixement a Vicenç Ferrer

Vicenç Ferrer ha mort. El cooperant català que ha viscut aquests darrers quaranta anys a l'Índia ens ha deixat a l'edat de vuitanta-nou anys.

Ferrer tenia el respecte internacional pels seus projectes d'ajuda i desenvolupament. El missioner és considerat una de les persones més actives en ajuda, solidaritat i cooperació amb els països desfavorits o en vies de desenvolupament del Tercer Món.

Des d'un principi, les seves tasques de cooperació van generar malestar i poca empatia entre les classes dirigents hindús, que el van expulsar del país al cap de poc. El 1969, després que la ministra Indira Ghandi reconeixés la seva valuosa tasca, Ferrer va poder-se instal·lar de nou a l'Índia i va poder reprendre els seus projectes a la ciutat Anantapur.

Per sobre de les barreres culturals, els prejudicis, la marginació que pateixen els intocables, tinguts per uns éssers sense casta, amb la seva obra han sembrat la cultura de la igualtat i el respecte cap als éssers humans.

Reconeixement

Ferrer ha estat nomenat diverses vegades com a Premi Nobel de la Pau, tot i que mai li ha estat concedit. S'ha iniciat una campanya al Facebook en aquest moment perquè la seva Fundació rebi el Nobel de la Pau. El fet que més de 13.000 persones ja s’hi hagin sumat no ha de sorprendre gens, ja que Ferrer és no només una persona altament valorada sinó que la fundació gaudeix de l’estrany privilegi de no tenir adversaris i de comptar amb l’elogi de tots els que coneixen la seva feina.

El missioner va rebre el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia l'any 1998, la Creu de Sant Jordi el 1999 i l'any 2000 li fou concedida la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. L'any passat, 2008, va rebre el premi Català de l'Any. La UNESCO també va premiar-lo amb el nomenament de Personatge destacat de la història del segle XX l'any 2001, i la Fundació Vicenç Ferrer ha estat premiada, entre d'altres, amb la Medalla d'Or del Treball, concedida per l'estat d'Andhra Pradesh, l'any 2000.

Model proactiu

Un dels elements rellevants del model de Ferrer era l'apadrinament, sistema que ha estat criticat majoritàriament per les ONGD (la Federació Catalana d'ONGDs, per exemple), tot i que en el seu cas se'n feia una excepció i mai va rebre cap crítica directa. Si bé també és cert que la manca de crítiques poden ser explicades atenent al fet que la tasca de Ferrer no tenia una voluntat expansiva sinó que es concentrava solament en aquesta zona de l'Índia.

Precisament, la característica més rellevant del seu projecte era la constància i permanència en una comunitat. Ara que moltes ONGD s'han especialitzat en tasques d'emergència humanitària, les quals van molt condicionades a la presència mediàtica, el model de Vincenç Ferrer suposa tot un contrast per l'arrelament al territori. A més, el seu estil discret i humil, lliurat com un missioner a la seva tasca, el feia aconsellar a d'altres ONGDs que "Hem de ser pobres, no tenir res".

A més, el seu estil proactiu i el seu projecte tenien un rumb clar, i no es limitava a fer caritat. Tenia una missió. I volia arribar als 100 anys perquè deia que tenia encara molta feina a fer. En aquest sentit, era molt diferent de la tasca de la mare Teresa de Calcuta, que tenia un enfocament més caritatiu. Eren com dos estadis en l'evolució de l'acció social a l'Índia.

Ara aquesta feina que ha quedat per fer, la portaran a terme, com en gran mesura ja era en aquests darrers anys, la seva muller, Anna Ferrer, i el seu fill. I des d'aquí a Catalunya el seu nebot, Jordi Folgado Ferrer. Vaig tenir l'ocasió de compartir una jornada amb ell fa uns vuit anys, a qui vaig convidar per parlar de captació de fons per a organitzacions sense ànim de lucre. En guardo un impressionant record -a banda de la sorprenent semblança amb el seu oncle- per la capacitat de construir un gran projecte mantenint-ne en tot moment la seva senzillesa i humanitat.

Fem des d'aquí un sentit homenatge i reconeixement a un gran humanista i un català universal. Estem segurs que es mereix el Premi Nobel de la Pau i des d'aquí ens hi sumem.

Us aportem, finalment, aquest reportatge de la Televisió de Catalunya, sobre com volia canviar el món Vicenç Ferrer (en podeu trobar d'altres en l'especial Vicenç Ferrer)

  • Entrevista - 02/04/2008

Com volia canviar el món, des de l'Índia, Vicenç Ferrer?

L'equip de "(S)avis", encapçalat per la periodista Núria Solé, es va traslladar l'abril de 2008 a l'Índia, on ens rebia un dels catalans més internacionals, Vicenç Ferrer. Aquest exjesuïta, que aleshores tenia 88 anys, continuava al peu del canó tot just fa un any, treballant intensament en la lluita contra la pobresa extrema i la marginalització dels intocables, els pobres entre els pobres de l'Índia.

B-Touch, un cel lular per a invidents amb pantalla interactiva en braille

Anys Internacionals i Europeus
Amb motiu de l'Any Europeu de la Creativitat i la Innovació · 2009, us anem oferint alguns apunts sobre l'RSE com a font d'innovació social i sostenible. I ara ens agradarà compartir aquesta notícia sobre un mòbil per a invidents que, a més, pot llegir llibres.

L'aparell encara no està al mercat, tot i que esperem que ho faci aviat, ja que per ara és només un disseny conceptual. Es tracta del B-Touch (de Blind Touch), és a dir "Toc cec" o "Tocar a cegues", i ha estat dissenyat per l'empresa Yanko Design.

El B-Touch és un mòbil intel·ligent semblant al iPhone però que en comptes de tenir una pantalla tàctil, en té una en Braille (és a dir, de punts que es poden sentir amb els dits) per a persones invidents. Aquesta pantalla és interactiva, és a dir que els punts braille que la conformen són modificables.

El B-Touch també incorpora un sintetitzador de veu de manera que es pot fer servir també com un lector de llibres (entre d'altres funcions), i té també un sistema de navegació analògic al Google Maps.

Font

Reconeixement a Vicenç Ferrer

Vicenç Ferrer ha mort. El cooperant català que ha viscut aquests darrers quaranta anys a l'Índia ens ha deixat a l'edat de vuitanta-nou anys.

Ferrer tenia el respecte internacional pels seus projectes d'ajuda i desenvolupament. El missioner és considerat una de les persones més actives en ajuda, solidaritat i cooperació amb els països desfavorits o en vies de desenvolupament del Tercer Món.

Des d'un principi, les seves tasques de cooperació van generar malestar i poca empatia entre les classes dirigents hindús, que el van expulsar del país al cap de poc. El 1969, després que la ministra Indira Ghandi reconeixés la seva valuosa tasca, Ferrer va poder-se instal·lar de nou a l'Índia i va poder reprendre els seus projectes a la ciutat Anantapur.

Per sobre de les barreres culturals, els prejudicis, la marginació que pateixen els intocables, tinguts per uns éssers sense casta, amb la seva obra han sembrat la cultura de la igualtat i el respecte cap als éssers humans.

Reconeixement

Ferrer ha estat nomenat diverses vegades com a Premi Nobel de la Pau, tot i que mai li ha estat concedit. S'ha iniciat una campanya al Facebook en aquest moment perquè la seva Fundació rebi el Nobel de la Pau. El fet que més de 13.000 persones ja s’hi hagin sumat no ha de sorprendre gens, ja que Ferrer és no només una persona altament valorada sinó que la fundació gaudeix de l’estrany privilegi de no tenir adversaris i de comptar amb l’elogi de tots els que coneixen la seva feina.

El missioner va rebre el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia l'any 1998, la Creu de Sant Jordi el 1999 i l'any 2000 li fou concedida la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. L'any passat, 2008, va rebre el premi Català de l'Any. La UNESCO també va premiar-lo amb el nomenament de Personatge destacat de la història del segle XX l'any 2001, i la Fundació Vicenç Ferrer ha estat premiada, entre d'altres, amb la Medalla d'Or del Treball, concedida per l'estat d'Andhra Pradesh, l'any 2000.

Model proactiu

Un dels elements rellevants del model de Ferrer era l'apadrinament, sistema que ha estat criticat majoritàriament per les ONGD (la Federació Catalana d'ONGDs, per exemple), tot i que en el seu cas se'n feia una excepció i mai va rebre cap crítica directa. Si bé també és cert que la manca de crítiques poden ser explicades atenent al fet que la tasca de Ferrer no tenia una voluntat expansiva sinó que es concentrava solament en aquesta zona de l'Índia.

Ara que moltes ONG s'han especialitzat en tasques d'emergència humanitària - quan el flux informatiu i de fons de solidaritat assoleixen el seu màxim volum-l'exemple de Vicent Ferrer no podria contrastar més. Des del primer moment va apostar per la permanència, la continuïtat i la discreció. Per tenir sempre més projectes que diners, per a romandre humil. "Hem de ser pobres, no tenir res", aconsellava Vicent Ferrer a les ONG en una entrevista recent a aquest diari, amb motiu de la concessió de la Gran Creu del Mèrit Civil.

La crisi justifica les conductes poc ètiques

Llegim avui a Dinero, el suplement dominical de la Vanguardia, un article de Jordi Goula, titulat ¿A más crisis, menos ética? i que porta el subtítol explícit de "Un 25% de ejecutivos europeos ve aceptable pagar sobornos para superar el mal momento".

Us n'aportem un fragment, tot suggerint-vos-en la lectura sencera:

Códigos de conducta poco eficaces y miedo a la denuncia

En las medidas anti-fraude puestas en marcha por las empresas destaca la confianza existente en las auditorías tanto internas como externas. "Todos esperan que las soluciones lleguen por esta vía, pero es como iniciar la casa por el tejado", apunta Victor Benedito. "Hay que empezar por implantar una serie de aspectos culturales en los que estamos muy por debajo de la media europea". Y cita concretamente, los códigos de conducta, la formación anti-fraude y la confidencialidad. Para Espel, "el código de conducta tiene que estar implantado, ser claro y conocido por la organización y ser recordado periódicamente. Debe definir claramente cual es la conducta honesta de la empresa y quésanciones se contemplan ante las irregularidades. En realidad esto va muy ligado a la formación anti-fraude, es decir, cómo se debe actuar ante situaciones irregulares, a la concienciación que debe tenerse...". Un problema con el que se topa, sobre todo en España, es el de la confidencialidad. "Aquí la idea de que la empresa somos todos no está implantada. En muchos casos, no hay confianza en que vaya a respetarse la confidencialidad de una denuncia y ello genera miedo a represalias a quien descubra una irregularidad y con la denuncia deba enfrentarse a un superior jerárquico", concluye Benedito.

Accés a article en PDF

Recull d'articles i reflexions sobre RSE i crisi (Responsabilitat Global)







Articles recomanats

RSE fundamental en tiempos de crisis
L'RSE no és fer més coses sinó fer les coses de manera diferent

Altres articles

Irlanda també està per la fi de la voluntarietat
Civisme empresarial

Altres notícies i reflexions sobre RSE i Crisi:

La vergonya d'un ERO televisat als EUA
Baherumi Digital, una empresa catalana que crea 200 llocs de treball en plena crisi

Links externs
Recomanem el bloc Crisis y RSE

El desenvolupament de la Responsabilitat Social en el context europeu


S'ha editat el quart número de la publicació MIRADES, que pretén impulsar polítiques innovadores a nivell local. Aquesta revista trimestral vol recollir, des d’una mirada teòrica i plural, temes d’actualitat que ajudin en els processos de reflexió i d’actualització de les polítiques locals i del municipalisme.

Segons s'explicita en la seva presentació, MIRADES esdevé un recull d’articles escrits per gent de vàlua reconeguda en el seu àmbit que des d’una mirada pluridisciplinar abordarà aspectes que cal tenir presents en la quotidianitat i les polítiques. La publicació està elaborada des del Grup d’ICV-EUiA-EPM de la Diputació de Barcelona.

El número 4 tracta sobre la realitat europea, i la Responsabilitat Social també hi és present a través d'un article de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global.

MIRADES - n.4 (maig 2008) EUROPA
El desenvolupament de la Responsabilitat Social en el context europeu
Josep Maria Canyelles

Els criteris de la Responsabilitat Social, aplicats tant a les empreses com a les altres organitzacions, haurien de conformar un eix del model de desenvolupament econòmic de la Unió Europea. Malgrat que les declaracions marquen aquest camí, la realitat ha seguit un camí més lent que caldria redreçar des d’ara mateix per ajudar a sortir de la crisi sota uns paràmetres de major equilibri ambiental, justícia social, i economia sostenible.

Des de la dinàmica local, iniciatives diverses haurien de liderar la construcció de territoris socialment responsables, la qual cosa implica un compromís de responsabilitat social també per part del sector públic i el desenvolupament de mecanismes que millorin la governança dels territoris tot promovent un salt en la nostra cultura ciutadana i empresarial per a alinear-la amb el que es correspon amb una societat del coneixement.


Revista encara no disponible en pdf

20.6.09

Ampans debat la inserció laboral en una trobada amb empreses


Els jardins de Comabella d’Ampans van ser escenari, dijous, d’una taula rodona en què diversos experts van debatre la inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i la responsabilitat social de les empreses (RSE).

L’acte es va celebrar amb motiu de la cinquena edició de la Trobada Ampans i Empresa, que enguany ha adoptat un format diferent, amb més contingut reflexiu, que el contacte cordial amb proveïdors i clients que s’havia establert en edicions precedents.

A la taula rodona van intervenir Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social d’empreses i promotor de Responsabilitat GlobalRamon Giró, gerent de la consultora Diversity; i Vicent Mauri, president de Pimec Catalunya Central. Canyelles va insistir que «responsabilitat social no es refereix a filantropia ni ètica, sinó oportunitat de negoci i millora en la gestió, tal com ho entenen les empreses més avançades». Canyelles va recordar que del miler d’empreses que publiquen una memòria d'RSE, «una de cada vint és catalana».

Giró, per la seva banda, va insistir en la necessitat de trencar els estereotips negatius (i falsos, va remarcar) sobre la contractació de persones deficients, mentre que Mauri va recordar que «més enllà de la legislació, contractar persones amb deficiències pot ser rendible perquè són persones amb una actitud laboral molt bona».

CARLES BLAYA | SANTPEDOR

Accés al PDF de Regió 7

18.6.09

Sobre els fitxatges, els diners i la crisi

Feia temps que un article no em brindava tants comentaris. I és que parlar de l'RSE del Barça és un tema d'interès, però a més, se li ha afegit just en aquest moment el debat sobre l'ètica dels fitxatges milionaris.

Aprofitem per proposar-vos la lectura del nostre article i us adjuntem algunes notícies sobre el 'tema calent':

Esport i RSE: el cas Barça
Deporte y RSE: el caso Barça



A banda, aportem també una informació sobre la Fundació Catalunya Voluntaria, entitat col·laboradora de la Fundació FC Barcelona:

Campanya de sensibilitzacio i captacio de fons

Ajuda'ls a créixer

Centres d'Educació, Lleure i Intervenció Social

La Fundació Pere Tarrés federa una vintena de centres diaris situats en barris deprimits de la província de Barcelona que cada tarda obren les seves portes a uns 3.000 infants i joves en risc d'exclusió social. La situació econòmica actual provoca que cada vegada hagin d'acollir més infants i cada vegada amb més carències socioeconòmiques. Els centres oberts i d'esplai diari cobreixen les seves necessitats afectives, sanitàries, alimentàries, educatives, de desenvolupament i relacionals atès que provenen d'entorns socials i/o familiars desestructurats. Aquesta valuosa tasca social que posa l'èmfasi en l'educació en el lleure es troba en una situació crítica. A mida que augmenten els infants i les necessitats de les seves famílies, disminueixen els programes, recursos i ajuts per poder-los atendre. Posem en marxa aquesta campanya per poder continuar portant a terme aquest projecte.

La Fundació Pere Tarrés fa una crida a la societat per captar monitors i recursos econòmics per evitar que aquests infants en risc social acabin al carrer.


17.6.09

Campanya Televisió sense fronteres


Acció Cultural promou la iniciativa al Congrés per legalitzar les emissions de televisió en territoris amb la mateixa llengua

Davant la negativa del govern valencià que TV3 es pugui veure al País Valencià, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) promou una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que portarà al Congrés per legalitzar les emissions de la televisió pública catalana de la mateixa manera que la televisió valenciana es pot veure a Catalunya.

La campanya, batejada amb el nom de Televisió sense fronteres, l’avala una comissió promotora formada per personalitats del món polític, social i cultural. Entre les personalitats que impulsen la campanya hi ha:

  • Els expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual Maragall,
  • Els presidents del Barça, Joan Laporta, i de l’Espanyol, Daniel Sánchez Llibre,
  • El músic Carles Santos, el dissenyador Xavier Mariscal, l’escriptor Pere Gimferrer,
  • Els pintors Antoni Tàpies i Joan Genovès,
  • L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler...

La campanya no es limita únicament a l’àmbit català, sinó que busca normalitzar les emissions d’Euskal Telebista a Navarra i de la televisió gallega a la comarca lleonesa d’El Bierzo.

El govern espanyol no compleix la Carta de les Llengües que va firmar i ratificar

La campanya pren com a punt de partida la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (signada pel govern espanyol el 1992 sota el mandat de Felipe González i ratificada pel Congrés el 2000 amb José María Aznar com a president), que en el seu article 12.2 estableix que els governs signants han de garantir la recepció de ràdios i televisions en els territoris que comparteixen alguna d’aquestes llengües europees, encara que siguin administracions diferents.

Fa uns mesos, ja vam parlar d'aquest tema i vam adherir-nos a la campanya per la llibertat d’expressió.

Notícia AVUI: Pujol, Maragall i Laporta recolzen una ILP per fer tornar TV3 a València

Ja podeu votar per Responsabilitat Global com a millor bloc corporatiu en català


Responsabilitat Global hi participa dins la categoria de blocs corporatius

El període d’inscripcions dels blocs en llengua catalana per la segona edició dels Premis Blocs Catalunya ja s'ha tancat, amb un total de 603 inscrits.

Ja ha començat el període de votacions a blocs, d’on la tria dels usuaris escollirà els cinc blocs finalistes de cada categoria. Aquest període es tancarà el 10 de setembre a la nit. A partir de llavors, el jurat d’aquesta edició escollirà els blocs guanyadors.

Enguany als premis Blocs Catalunya hi trobarem una categoria per a blocs corporatius, una mostra més que els blocs són una bona eina de comunicació per a empreses i organitzacions que busquen una presència a la xarxa més enllà del web corporatiu on comunicar i dirigir-se directament a clients, lectors i membres de l’organització.

Voteu per Responsabilitat Global com a millor bloc en català en el seu tema. Entreu i trieu (a partir de demà dimecres)

Premis Blocs Catalunya

Els Premis Blocs Catalunya 2009 pretenen prestigiar, divulgar i fomentar els blocs en català a la xarxa, essent el referent català en l'escriptura en bloc a tota la xarxa, cobrint així la demanda de molts blocaires, donant més visibilitat al català a Internet, una eina de promoció i innovació que cal promoure.

El període de votacions ja és obert. Podeu votar els vostres blocs preferits fins el proper 30 de setembre!

Arguments per a votar-nos

La constància: portem des del 2004, quatre anys i mig, aportant escrits, reflexions, articles.

La responsabilitat social: aquesta acció desinteressada forma part de la nostra RSE professional, una manera d'ajudar a promoure i desenvolupar l'RSE.

La cooperació: és una manera de compartir coneixements entre les persones del sector.

La transparència: és una manera de mostrar permanentment què fem, què pensem, com actuem. Clicant a l'etiqueta mem'08 es pot veure la memòria parcial del que portem d'any!

El compromís amb el país: ajudant modestament a desenvolupar l'espai comunicatiu català en les matèries d'RSE, introduint també el marc de l'Euram (arc mediterrani), i adequant-se a la seva realitat fent un enfocament per a pimes.

Proactivitat: promovent el newsletter mensual amb el recull dels principals escrits del bloc, el qual constantment hem editat des de fa anys i enviem a 5.000 persones de Catalunya i d'arreu del món.

Innovació: ajudant a desenvolupar l'RSE amb propostes innovadores com les dirigides al sector públic (RSA), ONL (RSO)... o el foment dels Territoris Socialment Responsables o la incorporació dels aspectes lingüístics a la materialitat de l'RSE...

Entreu i voteu per Responsabilitat Global!


Què es diu de nosaltres al google? Cerqueu-nos!
Josep Maria Canyelles
Responsabilitat Global


15.6.09

Newsletter de juny 2009: Esport i RSE · El cas Barça



[ca] Ja podeu llegir la newsletter de juny, on us convidem a compartir algunes reflexions sobre la Responsabilitat Social, amb un tema d’actualitat i gran interès: “RSE i Esport. El cas del Barça”. També hi trobareu un article sobre “Les tres crisis de l’RSE” i altres, com també propostes de cursos de formació i jornades de sensibilització.

Entreu al newsletter en català: [ca] Jun'09: RSE i Esport: El cas del Barça

[es] Ya pueden leer la newsletter de Abril, donde les invitamos a compartir algunas reflexiones sobre la Responsabilidad Social, con un tema de actualidad y gran interés: “RSE y Deporte. El caso del Barça”. También encontrarán un artículo sobre “Las tres crisis de la RSE” y otros, como también propuestas de cursos de formación y jornadas de sensibilización.

Entrar en la newsletter en castellano: [es] Jun'09: RSE y Deporte. El caso del Barça

14.6.09

L’educació en el lleure com a vector del canvi


La revista ESTRIS d'educació en el lleure i animació sociocultural, editada per la Fundació Pere Tarrés, ha publicat un article de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, en el darrer número d'aquesta revista amb 38 anys d'història.




L’educació en el lleure com a vector del canvi

Durant molts anys la societat ha tingut en poca consideració el voluntariat. De vegades, fins i tot les mateixes persones que han pres el compromís de col·laborar activament en un projecte altruista al servei de la comunitat no han tingut una consciència plena de la magnitud del que suposa la suma de tanta solidaritat en el desenvolupament de la societat.

Ser voluntari és una oportunitat de créixer com a persona i com a individu social. El voluntariat com a col·lectiu de persones i moviment sociocultural suposa una força de la societat civil. Fer voluntariat comporta materialitzar valors socials que altrament poden ser eteris. La seva acció no solament enforteix les actituds positives de les persones sinó que també disposa d’una capacitat com a vector de canvi. Fixem-nos per exemple com en el darrer quart de segle les ONG han tingut un triomfs rellevants en el fet de posar damunt l’agenda els temes de la sostenibilitat, del desequilibri Nord-Sud, del quart món...

O el fet que cada cop més empreses estiguin actualment millorant la seva responsabilitat social. Aquest no és un triomf directe de l’ONG sobre l’empresa, ja que les grans companyies globals tenen moltes maneres d’evitar les pressions de les organitzacions. Més aviat podríem parlar d’una concatenació de fets causals: les organitzacions socials han escampat per mitjà del voluntariat i de campanyes la sensibilització de la societat. Els mitjans de comunicació en un moment determinat van ser-ne una caixa de ressonància. Finalment algunes les empreses han començat a tenir una sensibilitat en la mesura que aquests nous valors ja van formant part amb major o menor grau de les persones de dins de l’empresa i de grans segments de la societat. No ha estat tant un triomf de les grans campanyes -necessàries- sinó del canvi progressiu de valors. Aquest és el gran triomf, a la base del qual –i les grans organitzacions socials no ho haurien d’oblidar- hi ha el gran potencial del voluntariat.

Els moviments de voluntariat que actuem des de models educatius hem de ser conscients del gran valor que pren la nostra acció, tant per als que són a una banda o l’altra de l’acció educativa -tots ens eduquem!- així com de la UTILITAT del nostre servei, com a llavor d’esperança i de fe.

Es diu que qualsevol canvi es produeix dos cops, ja que abans que es doni a la realitat es materialitza dins nostre. Així, els grans canvis globals es gesten en la mentalitat de la gent, temps abans, i afloren quan es produeix el moment adequat. Vivim èpoques de canvi constant, la nostra societat és un magma que flueix contínuament, o com diu Zygmunt Bauman, vivim en una societat líquida. L’esforç educatiu i sociocultural per enfortir els valors positius, democràtics i humanistes, esdevé en aquest context un vector que ens anticipa el canvi, una força interior que pot conduir el desenvolupament a partir d’una consciència de responsabilitat personal davant el devenir de la societat.

Observant la magnitud d’aquesta crisi causada per la irresponsabilitat manifesta d’algunes empreses, ens cal apostar per un treball en valors i comportaments. Només que una part creixent de persones fessin un compra conscient, s’acceleraria el procés de canvi responsable en les empreses. El canvi és dins nostre i aquest s’ha de fer present amb accions compromeses i amb pensament positiu.

Nota: Aquest article consta també a: http://www.engrup.cat/Articlesd'opinio.asp?id=22639

Estris és una publicació bimensual de la qual se n'editen 3.400 exemplars. La primera publicació periòdica escrita en català especialitzada en l'educació en el lleure i l'animació sociocultural. Fundada l'any 1971, ha esdevingut a Catalunya el mitjà de difusió de referència quan es parla d'educació en el Lleure. Adreçada als monitors/es voluntaris/es i professionals de l'animació sociocultural, de l'educació social, de l'educació en el lleure, de l'ensenyament, del món associatiu i del treball social. Ofereix noves eines per a l'educació, infantil i juvenil, en el lleure, l'animació sociocultural i la vida associativa.

Josep Maria Canyelles va ser cap de redacció de la revista Estris en el període 1990-1993.


L'ètica aplicada a la intervenció social



Els propers dies 28 i 29 de maig el campus Arnau d'Escala i l'Observatori de l'ètica aplicada a la intervenció social organitza un primera simposi, amb la col·laboració del Departament d'Acció social i Ciutadania, que té per objectius detectar els principals reptes i problemàtiques ètiques presents en la intervenció social i assenyalar vies de reflexió i solució de les mateixes.

Per tal d'assolir aquests objectius es proposa un programa que contempla:

Dues conferencies amb els continguts:
- Conferència inaugural: Ètica, serveis socials i ciutadania.
- Conferencia de cloenda:
Tres ponències amb els continguts:
Primera ponència: Intervenir en la vida dels altres
Segona ponència: Els temps socials
Tercera ponència: Ètica de les organitzacions socials

El Simposi tindrà lloc els propers dies 28 i 29 de maig a l'edifici Jaume Casademont del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Més informació
El programa del simposi
Inscripcions

12.6.09

RSE i Esport: el cas Barça

  • L’RSE aplicada als esports està per desenvolupar i té una gran importància en els valors socials
  • La publicació de l’article coincideix amb tot un debat sobre l’ètica dels fitxatges hipermilionaris

RSE i Esport: el cas Barça
Des de fa uns mesos i sobretot d’ençà de l’èxit del triplet, el Futbol Club Barcelona està essent analitzat en les seves claus futbolístiques i també en l’entrenament ocult de les altres claus (psicològiques, dietètiques, etc.). Però falta aprofundir en una altra clau, no tant vinculada a l’equip com al club: la gestió de la Responsabilitat Social.
Article referenciat entre altres a:
MASR Mkt y Acciones Socialmente Responsables (Mèxic)


11.6.09

Tres crisis han promovido la RSE

Article en català a: Tres crisis han promogut l’RSE


Diario Responsable publica un artículo de Josep Maria Canyelles titulado "Tres crisis han promovido la RSE" y que es una reflexión wishful thinking pensada para ser publicada hacia el 2012...

Es más, posiblemente la RSE salga reforzada de esta situación. Debería salir reforzada. Y es que de hecho la RSE se ha forjado en situaciones de crisis, de cambio, de riesgo. Es por ello que tengo el convencimiento de que, dentro de un tiempo, el desarrollo de la RSE lo podremos vincular a tres grandes momentos de crisis. Por ello, éste es el artículo que quisiera publicar de aquí a tres o cuatro años:


Continuar leyendo

Presumpte cas de corrupció a SOS Racisme


L'estructura francesa de SOS Racisme es troba en aquest moment sota sospita de corrupció per desviació de diners a un diputat socialista que va ser fundador de l'organització. Llegim avui al Periódico el següent:

Detinguda a París la cúpula de SOS Racisme per corrupció
ELIANNE ROS
PARÍS

La policia francesa ha detingut el president de SOS Racisme, Dominique Sopo, i cinc membres més de la direcció d’aquesta oenagé per interrogar-los en relació amb un cas de presumpta desviació de fons als comptes del diputat socialista Julien Dray. Antic portaveu del partit, Dray, de 54 anys, és un dels fundadors d’aquesta oenagé contra la discriminació racial, que es va fundar l’any 1984.

Conegut per la seva debilitat pels rellotges de luxe, el dirigent socialista és investigat des del desembre del 2008 per haver ingressat diners procedents de l’oenagé i d’associacions que hi estan vinculades. Està previst que el diputat, protegit per la immunitat parlamentària, presti declaració davant la justícia a finals de mes.


Ara que feia uns mesos que cap ONG important havia aparegut davant l'opinió pública per un escàndol, tornem de nou a posar en perill la credibilitat del sector de la solidaritat.

Per ara solament podem parlar de presumpte cas de corrupció, i tant de bo que no fos un cas real de conducte il·legal i que tot es degués a un error informatiu. Tant de bo.

Llegim al web de SOS Racisme Catalunya que "El 1989 es va fundar a Barcelona la primera associació de SOS Racisme de l'Estat espanyol: SOS Racisme-Catalunya. El projecte va ser impulsat en un primer moment per un petit grup molt heterogeni de persones procedents del grup francès de SOS Racisme França, de la Joventut Socialista de Catalunya i del sindicat UGT."

Prestem especial atenció a l'autonomia de cada organtització territorial de SOS Racisme: "Al 1992 es funda la Federación de Asociaciones de SOS Racismo del Estado espanyol, on SOS Racisme-Catalunya sempre ha tingut un pes rellevant. Les diferents entitats de SOS Racismo compten amb la seva pròpia independencia, estatutària, pressupostària i de pla de treball, treballant conjuntament aquells temes de rellevància estatal i elaborant el Informe Anual sobre el racismo en el Estado español".

Fem tot el suport al SOS Racisme que coneixem, al que tenim més a prop amb el desig que la 'marca' no se'n vegi afectada:

SOS Racisme Catalunya és una associació no governamental que lluita des del 1989 en defensa dels drets humans des de l’acció antiracista. Independent, democràtica, de base, pluriètnica, progressista; mitjançant la no violència activa, reivindica l’eradicació completa del racisme i la xenofòbia en tots els àmbits de la societat i en tots els estrats socials. Igualment denuncia qualsevol vulneració de drets fonamentals, treballant per un model de societat que estableixi la igualtat de drets i d’oportunitats, universalitzant així el concepte de ciutadania. A més, pretén difondre el discurs antiracista a Catalunya com un element més en la lluita en defensa dels drets humans.


Com a comentari final, que hem fet en altres ocasions davant situacions similars, defensem que les ONG o ONL, com qualsevol empresa o organització, privada, pública o social, faci una gestió proactiva de la seva responsabilitat social i no es limiti a deixar els aspectes ètics, de transparència, de gestió de l'impacte i de diàleg amb partprenents com unes matèries implícites ja incorporades en els valors propis. Malgrat que hi ha progressos, sovint vinculats a la millora de la qualitat i a la sistematització de processos interns, encara manca consciència sobre com gestionar un model propi d'RSO.

Per cert, el web de SOS Racisme França no fa cap comunicat ni explica res al voltant del cas.

Notícia a la Vanguardia: SOS Racisme, investigada por un desvío de fondos a un diputado socialista

Noves edicions del curs d'RSE de la UOC

Després de sis edicions en català i quatre en castellà, aquest mes de juliol tindran lloc la 11a i 12a edicions del curs "Responsabilitat social de l'empresa. Una aposta per la creació de valor en les pimes", l'un en català i l'altre en castellà.


La Universitat Oberta de Catalunya, per mitjà del programa de Cursos d'Hivern, ofereix un curs virtual, amb l'autoria i docència de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, pensat per a facilitar que la direcció de les PIMES pugui accedir a un marc formatiu, de reflexió i d'accés a informació assequible als seus interessos i inquietuds.

En pocs anys, l'RSE ha esdevingut una pràctica d'elevat interès. «La integració voluntària, per part de les empreses, de les preocupacions socials i ambientals en les seves operacions comercials i les seves relacions amb els seus interlocutors» està demostrant la seva capacitat de crear valor per a la pròpia empresa. Moltes pimes estan millorant la seva aproximació a aquesta nova dimensió estratègica del seus processos de creació de valor per a fer-los més sostenibles i encarats a l'avantatge competitiu.

Properament us aportarem més informació.
Dates: 6 juliol 2009 - 30 juliol 2009

10.6.09

Finalment una operadora ha descobert el mercat!

Aquest article ha estat publicat a Jornal.cat

Per aquestes latituds succeeix un fet ben anòmal i és que hi ha empreses que es dediquen a maltractar la seva clientela i no n'apareixen altres que plantegin una proposta de valor alternativa. On són les empreses de debò, ens hem de preguntar?

Ens referim al maltracte que algunes empreses infringeixen a la seva clientela catalana pel fet de tenir aquesta condició i parlar una llengua que no correspon amb els seus esquemes corporatius. I alhora, a la mala educació de les persones que directament presten l'atenció en nom d'aquestes empreses.

N'hi ha tota una gradació: algunes tenen comportaments netament polítics al marge de la lògica empresarial. Ja n'hem parlat en altre ocasions: són empreses que provenen de la privatització de monopolis estatals i que no han regenerat la seva cultura corporativa, com Iberia, Renfe, Correos i moltes altres. També n'hi ha altres que senzillament estan dirigides per persones idelogitzades i que anyoren altres règims, com seria el cas d'Air Berlin.

Algunes d'aquestes fan l'esforç de disposar d'algunes informacions bàsicament estàtiques en altres llengües no castellanes però els és un esforç tan gran i tan feixuc que se'ls veu la desgana i desinterès amb què ho afronten. Entrar al web en català de Renfe és com un insult a la intel·ligència. Una presa de pèl, directament.

Després vindrien les empreses que senzillament no mostren cap sensibilitat però on no hi ha un rerefons polític sinó senzillament allò que elles entenen que és la normalitat, allò que tota la vida els han dit que era així i prou. Després d'anys i anys, s'acaba acceptant acríticament que tots els ciutadans siguin iguals davant la llei però uns més que els altres. Moltes d'aquestes empreses 'normals' senzillament han estat assessorades per empreses de màrqueting que en un exercici de gran professionalitat digne de mèrit no incorporen a les seves segmentacions de mercat criteris lingüístics. Lògicament no apareixen tampoc a les conclusions!

Tot seguit vindrien aquelles que ja mostren una major sensibilitat i fan les coses raonablement bé. O mitjanament bé. Però d'una manera neutra, sense gaire passió ni gaires focus. De fet, fan el que toca fer. La normalitat vista des d'aquí.

Però el que sorprèn -potser lliga amb això que dèiem dels estudis de mercat- és que no hi hagi projectes empresarials que plantegin sense embuts que s'adrecen a un públic català en funció d'això, de la seva catalanitat. De manera explícita. I sense connotacions polítiques: com una opció de segmentació de mercat. I no només per un tema assèptic de llengua, o de proximitat. Sinó per adequar-se a les demandes i característiques que el públic català té. Ostres, però si això és el que hauria de fer qualsevol empresa!!

Potser és per això que sorprèn quan apareix la notícia que apareixerà una operadora telefònica que vol partir d'aquesta segmentació del mercat. Per tant, vol entendre el seu públic, treballar amb ell, fer que se senti bé, aportar-li valor. No solament qualitat de servei sinó alguna cosa més. En el fons la Responsabilitat Social ja va per aquí: dialogar amb els grups d'interès, satisfer necessitats no solament relacionades amb el servei sinó també generar complicitats respecte les inquietuds de la clientela...

Porto una dotzena d'anys fidel a Vodafone (abans Airtel) i mai no he tingut problemes de respecte: sempre m'han atès en la meva llengua, és a dir, en la llengua del client. Per primera vegada he pensat a canviar quan he vist que el RACC actuaria com a operador de telefonia. Certament, el RACC va presentar al març la primera operadora mòbil del país, en principi per als socis de l'entitat. I lògicament no hi haurà problemes de llengua, però segons el paradigma anterior, no s'ha pensat específicament per als catalans ja que el RACC no vol ser vist com una entitat catalana i prou. I això limita.

Qualsevol empresa hauria de voler estar molt a prop dels seus públics (de cadascun d'acord amb la segmentació que faci). I això no vol dir solament el tema de la llengua, va molt més enllà. I el RACC també hauria de fer aquest esforç si vol operar a Euskadi, o a Portugal, o a on sigui. La gestió de l'autenticitat en cada cas no està renyida amb la diversitat per a cada circumstància. Llegim a vilaweb.cat:

Miquel Montero, director general de l'empresa de serveis mòbils Step2u, troba que no hi ha cap operadora de telefonia mòbil pensada específicament per als catalans. Per això fa un any i mig que treballa per implantar-ne una: s'anomena Mobicat i hi ha previst, si tot va bé, que pugui començar a funcionar el primer trimestre del 2010. Se centraran a oferir una molt bona atenció als clients i continguts i serveis pensats per als catalans. 'És una qüestió sociocultural', diu Montero, 'els catalans tenim trets diferenciats' i per això oferiran continguts i serveis pensats per a catalans. Creu que les operadores mòbils tradicionals sempre han mirat de diferenciar-se les unes de les altres pels serveis i continguts que ofereixen i que mai no ho han aconseguit del tot. 'Mobicat, en canvi, ho aconseguirà perquè oferirà continguts i serveis adreçats a catalans'.

Això vol dir que el català serà el principal idioma de l'operadora, encara que no l'únic, i el que es farà servir preferentment per a l'atenció als clients o a l'hora d'oferir telèfons mòbils. Però no només això, Mobicat també oferirà serveis i continguts relacionats amb la cultura catalana 'com els castellers i les jornades gastronòmiques que es fan a diferents llocs del país', diu Montero, que no vol entrar en detalls dels serveis i continguts que preparen.

D'entrada em motiva el model de connexió amb el mercat que aquesta empresa proposa: una empresa que vol actuar com a empresa. Una empresa que vol partir de la clientela. D'entendre-la i respectar-la. Bufa, quina experiència!

Esperem que sigui un model a imitar per altres, i segueixin el camí que algunes empreses, entre les quals algunes aerolínies ja havien fet: oblidar-se de la política i fixar-se en la clientela, com Ryanair, etc.

Em sembla que m'hi apuntaré! Els he enviat un correu demanant a veure si tot aquest plantejament (que sorprenentment en el nostre cas acaba formant part de la responsabilitat social) també l'enriqueixen amb un model de gestió de la seva RSE que aplegui els aspectes socials, laborals, ambientals, econòmics, ètics, juntament amb els de respecte a la clientela.

Mercabarna dobla la seva ajuda al Banc d'Aliments

  • El mercat majorista s'ha fixat el repte d'arribar a les 800 tones anuals donades a les entitats socials
  • La major part de les donacions del mercat és de fruites i hortalisses
  • El Banc d'Aliments atén ja a 78.000 persones, entre les quals hi ha 9.000 nens

La Fundació Banc d'Aliments de Barcelona va iniciar fa un mes una campanya per conscienciar, encara més, els majoristes de Fruites i Hortalisses. Així s'ha pogut passar de 10.000 quilos a més de 20.000 i amb voluntat de millorar encara més.

Cal dir que la implicació és molt important ja que de les 200 empreses d'aquest sector que hi ha al mercat de proveïments de Barcelona, unes 145 col·labora amb el Banc d'Aliments i, a més, es pot afirmar que les que no hi participen és perquè no tenen producte per fer-ho.

Malgrat els 'brots verds' que algú afirma haver vist, l'economia continua fent estralls per la banda de sota de la societat, les persones més febles, i totes les que perden la feina i no disposen de més xarxes socials de seguretat. Però també entre famílies que poc esperaven trobar-se així solament uns mesos enrere. Hi ha un perfil d'afectat que no formava part de l'esfera més sensible de la societat i que, en la majoria dels casos, no s'esperava veure en aquesta situació.

Veure notícia a la Vanguardia html pdf

Cardús i les eleccions europees

Llegim avui a la Vanguardia un article de Salvador Cardús que reflexiona amb to crític sobre la política i els partits amb motiu de les recents eleccions europees. Volem recomanar-vos-el en relació a les reflexions que sovint fem des d'aquest bloc sobre la Responsabilitat Social de l'Administració Pública i de la classe política.

Us en deixem aquest paràgraf:

El puesto de los dirigentes de los partidos no depende de lo que pueda importar a los ciudadanos en general. Apenas de lo que piensen sus votantes. Sus puestos cuelgan exclusivamente de los militantes y, particularmente, de los cuadros con cargo público. Se deben a ellos, porque a ellos les deben todo. De manera que si el cuerpo del militante pide caña contra el adversario, si necesita hacer ejercicios vocales de autoestima o si busca seguridad laboral, ese va a ser el tono del discurso del líder, piense lo que piense. En el mundo de la empresa, por mucho menos de lo que representan algunos resultados electorales del domingo, se despacha a un director general. Pero cuando los clientes del negocio son los propios empleados - el sueldo lo asegura el erario-,no es de extrañar que el líder del partido o el primero de la lista reciban aplausos con tal que se mantengan los puestos de trabajo.
'Ellos se lo guisan, y se lo comen'. Salvador Cardús i Ros
Font: La Vanguardia html pdf