Jordi Pujol ha publicat un article de reflexió en el butlletí de la fundació que du el seu nom, en el qual demana una anàlisi de la societat civil però també una presa de consciència sobre la necessitat de la política.
Pel seu interès us adjuntem el cos central de la reflexió, que podeu trobar sencera a www.jordipujol.cat/ca/jp/articles/4569
Parlem d’ara.
Durant tot el segle XX Catalunya ha seguit tenint una societat civil molt activa, que durant els anys de la dictadura franquista ha mantingut l’alt nivell de país en tots els àmbits: en l’econòmic –i especialment en l’industrial–, en el cultural, en el de les iniciatives socials, en el dels projectes col·lectius de tota mena, etc.
Però el món ha canviat. La burgesia catalana, els ambients culturals o les associacions més populars podien, fa cent o cent cinquanta anys, construir el Liceu, o bé organitzar mútues o bé crear entitats culturals, també elles soles. Avui, no.
Avui, més que abans, la societat necessita el suport de la política. D’una bona política. Si no n’hi ha, el procés resta a mig fer. Avui segueix essent cert que a Catalunya sense una bona societat civil no ens en sortirem, però sense un bon estament polític, tampoc.
I ara passa que la política està desprestigiada. I de la societat civil, en canvi, se’n parla molt bé. “La societat civil farà això, farà allò”, o bé “sort tindrem de la societat civil”, etc. I és d’esperar que així sigui. Però amb dues remarques.
La primera és que la mateixa societat civil també s’ha d’autoanalitzar. Els qui sempre l’hem defensada, i n’hem defensat la independència enfront de les polítiques intervencionistes, tenim dret a reclamar-li que vegi si actualment fa prou i d’una manera prou intel•ligent i amb prou esperit cívic al servei del país. S’ha bescantat tant la classe política que hi ha qui en dedueix que la classe no política –la societat civil– és de primera. I no és així. És bona, i és una sort, però pot i ha de ser millor. Com diuen els mestres d’un alumne que aprova però per sota del que hauria i podria fer, “pot fer-ho millor”. I ho necessitem.
La segona és que, fins i tot suposant que tinguéssim una societat civil òptima ella sola ara, tal com són la societat i el món, no se’n sortiria. A un país li cal tenir política, una bona política. I ara, de vegades passa que a causa del desprestigi que ha anat acumulant la política, molta gent la té en poca consideració, se’n desinteressa i fins i tot la denigra. Això és un greu error. És compren, però és un greu error.
Sense política, sense bona política, Catalunya no donarà resposta als grans reptes de l’època.
La societat civil sola no podrà enfrontar-se amb temes com la globalització, la immigració, el canvi tecnològic constant, l’envelliment de la població, la garantia de la seguretat ciutadana, etc. Ni a la consolidació de la nostra identitat nacional. Sense la seva contribució i només amb política, tampoc. Necessitem les dues coses: una societat civil realment compromesa i una acció política eficaç en un doble sentit: el de la competència i de la feina ben feta, i el de la capacitat de crear confiança i il·lusió a la gent.
Ens encaixen molt aquestes reflexions amb el sentit d'un territori socialment responsable i la necessitat de generar estratègies col·laboratives des de la responsabilitat de cadascuna de les parts.
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH 
Traduire FRANÇAIS 
Übersetzen DEUTSCH 
Arrevirar ARANÉS 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada