29.9.08

La direcció per objectius i l'ètica

La direcció per objectius és l'eina bàsica per excel·lència en l'estil de direcció de les empreses, malgrat que en algunes encara l'hagin d'implantar plenament per manca d'indicadors precisos i que altres ja hagin anat més enllà introduint models d'una major complexitat però que no deixen de focalitzar els objectius.

Res a objectar i plena defensa d'aquesta eina, però amb un matís necessari. Si els objectius no es matisen o ubiquen en el marc d'uns valors corporatius i d'un codi ètic, fàcilment es pot entrar en una espiral de manca de responsabilitat social i fins i tot d'ineficiència global en la mesura que els objectius d'un comercial poden arribar a anar contra els d'un altre de la mateixa empresa.

En el cas més greu, des del punt de vista ètic, el director transmet al seu col·laborador que tal és l'objectiu del trimestre i "fes-t'ho com vulguis". En altres paraules, els mitjans són cosa teva i no em cal ni saber-ho. Un camp adobat per a la focalització als resultats a curt termini desatenent qualsevol altra consideració i fins i tot la creació de valor a llarg termini per a la pròpia companyia.

Per això, valorem models com la direcció per valors, que sense negar la DpO la complementen i emmarquen d'una manera que converteixen aquesta eina en un model vàlid i adequat per a una organització que aspiri a gestionar adequadament la seva responsabilitat social.

L'ús que el sector financer ha estat fent dels crèdits i les hipoteques, facilitant que els directors de les seves oficines fessin la vista grossa a préstecs d'un valor superior al preu de l'habitatge i a les possibilitats de la clientela, està en aquesta línia de posar el objectius per damunt d'altres condicionants, els quals haurien d'atendre el risc financer, el risc social i el risc reputacional, per damunt d'interessos exclusivament comercials.

Malgrat que a nivell espanyol els bancs i les caixes estan resistint amb fortalesa la crisi subprime, el sector financer també disposa en el seu balanç dels seus propis "actius tòxics", és a dir, precisament aquests crèdits a promotors i hipoteques per sobre de les possibilitats d'una quantitat no menyspreable de clients.

El problema afegit d'aquesta manca de responsabilitat social corporativa és que pot tenir greus conseqüències en el sistema. Si als Estats Units van un any avançats en la crisi immobiliària aquí els efectes poden ser similars quan els preus dels pisos baixin, com ha estat el cas als EUA, un 15%.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

2 comentaris:

Anònim ha dit...

cabronsssss

Anònim ha dit...

VAYA ASCO K ES CREPUCULOOOO!!!