Miquel Roca Junyent publicava dimarts passat un breu article a la Vanguardia titulat 'Más equilibrio', en el qual afirmava que la democràcia dels Estats Units d'Amèrica té molt més de contracte entre elegits i electors del que acostuma a veure's a Europa. En el cor de l'article fa una reflexió sobre els compromisos de les persones que assumeixen el liderat polític i la seva capacitat de donar resposta davant l'electorat:
[...] En definitiva, EE. UU. no es tan diferente de Europa. En ambos escenarios el voto de las clases medias y del centro sociológico del país decanta las elecciones a favor de uno u otro candidato. El éxito o el fracaso se ventila en un puñado de votos; muy pocos. Todos los candidatos acercan posiciones y, muy a menudo, las diferencias se sitúan en cuestiones secundarias que los electores valoran muy relativamente. Por ello, las actitudes, los estilos, las trayectorias personales pesan mucho más que las razones ideológicas. Y los candidatos lo saben y no están dispuestos a que respuestas o propuestas excesivamente ideologizadas les separen de la confianza del elector.
En este sentido, el discurso norteamericano es más honesto que el europeo. En Estados Unidos, quien promete, normalmente cumple; en Europa - y España ha aprendido muy rápidamente esta lección- lo que se hace no guarda relación con lo que se promete. Los programas son meras referencias que no obligan a nadie; bueno, en todo caso no obligan a sus autores.
Así, la democracia estadounidense tiene mucho más de contrato entre elegidos y electores de lo que suele vivirse y verse en Europa. De España es mejor no hablar; recordar lo prometido se ha convertido en algo políticamente incorrecto. Ni hay reproche social por razón de cualquier tipo de incumplimiento. Basta con decir que, cuando se dijo tal cosa, la situación era otra. Un cambio de coyuntura es suficiente para abandonar la promesa. Y, lo que es sorprendente: ¡nadie se siente engañado! [...]
La Responsabilitat Social és una pràctica en ràpid desenvolupament i amb una importància creixent. En la mesura que les empreses han anat incorporant-la, altres agents també s'han sentit cridats a fer passos per a gestionar-la de manera adequada a cada sector.
Així, quan les administracions públiques s'han posat a intentar gestionar la seva pròpia responsabilitat social ho han fet -o ho estan començant a fer- des de les empreses públiques atenent a la major facilitat per a endegar un canvi de la seva pròpia cultura. Estem d'acord i ho defensem.
Però el progrés de l'RSA (RS de l'Administració Pública) requereix avançar prèviament en un altre vector que no és altre que la gestió de l'RS en el món de la política. La política alimenta els valors i les idees de l'Administració i aquesta no podrà acometre la magnitud del canvi cultural que suposa l'RS si no s'inicia en la dimensió política: la classe política, les estructures dels partits polítics, les estratègies i el màrqueting polític... I molt especialment el compromís i el sentit contractual dels i les polítiques davant l'electorat.
A la nostra vella Europa el foment de la Responsabilitat Social de l'Administració Pública i la classe política és una urgència si volem que les empreses segueixen progressant en RSE i moltes més pimes s'hi afegeixin. El sector públic és la meitat de l'economia i les seves decisions afecten de manera determinant a l'altra mitja.
Construir un Territori Socialment Responsable, que millori l'ús dels actius del territori a partir d'unes sinèrgies entre organitzacions creixentment responsables en les seves relacions i els seus impactes, necessita partir de l'exercici de l'RS de totes les parts, empreses grans i petites, ONGs, sector públic, agents socials, universitats, partits polítics...
Si volem que els valors socioculturals, organitzatius i empresarials girin cap a un model més adequat a la societat del coneixement, més adequat a una ciutadania més informada i compromesa, calen uns lideratges socials creïbles i confiables.
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH 
Traduire FRANÇAIS 
Übersetzen DEUTSCH 
Arrevirar ARANÉS 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada