Francesc Cabana: “Als gestors de les empreses catalanes els falta una certa intel·lectualitat”
Dilluns, 15 de setembre de 2008
Dilluns, 15 de setembre de 2008
L’economista Francesc Cabana considera que als gestors de les empreses catalanes els manca una certa intel·lectualitat, és a dir, tenir una visió a llarg termini. Cabana afirma, en un article a l’Avui, que “la bona gestió de les empreses catalanes està assegurada en el seu conjunt, però als seus responsables els falta sovint una punta d’intel·lectualitat, que vol dir visió a llarg termini, saber mirar una mica més enllà del darrer balanç i, sobretot, adonar-se que la seva empresa no pot prescindir del coneixement de l’entorn”.
Cabana demana als empresaris “responsabilitat social”: “No els demano, ni de bon tros, que prenguin partit polític, però sí que identifiquin els problemes de la col·lectivitat, que estan molt lligats als de l’empresa, encara que no s’ho creguin. Si no estan preocupats pel finançament autonòmic, per exemple, no seran mai grans empresaris. És el que se’n diu responsabilitat social, de la qual es parla molt a les escoles de gestió d’empreses, tot i que amb un punt de dubte. Si fossin una mica més intel·lectuals, se n’adonarien”.
Cabana creu que “una empresa portada per gestors està només pendent del compte de resultats, dels ingressos i de les despeses. L’administraran bé i potser la faran pujar molt, però sense un objectiu clar; poden engegar-ho tot a rodar si el mercat no respon a les expectatives”. És aleshores quan “fa falta l’intel·lectual, capaç de fer veure que en totes les empreses hi ha factors que no es veuen a la comptabilitat, però que tenen una gran capacitat de moure-les: la il·lusió per un treball ben fet, per exemple, o la capacitat de saber encaixar una conjuntura adversa, o la confiança en el producte”. Cabana explica que els grans empresaris catalans que ha estudiat o ha conegut eren tots ells personatges barrejats, és a dir, “mig gestors, mig intel·lectuals”. Com per exemple: Eusebi Bertran i Güell, Manuel Raventós i Domingo Valls i Taberner, o apropar-me amb Pere Duran i Farell, Lluís Carulla, Antoni Forrellad o Andreu Ribera. Segons Cabana, “el seu caràcter intel·lectual els encomanava sentiment de país -catalanitat- i a l’hora de parlar d’ells has de referir-te a alguna cosa més que a les seves empreses, ja que tenien inquietuds al marge del balanç”. Cabana recorda que un dels intel·lectuals més purs que ha conegut va ser Joan Sales: “l’autor d’Incerta Glòria i de Cartes a Màrius Torres, un dels grans escriptors catalans. Aquest intel·lectual ingressà a l’Escola Catalana de Guerra el 1936, lluità al front amb els republicans, marxà a l’exili i, quan tornà, creà una editorial que donà a conèixer Mercè Rodoreda, entre altres autors. Va ser un bon militar -que no és precisament una feina d’intel·lectuals-, un bon editor i una persona magnífica. No va guanyar cap fortuna, però va complir amb la feina que li tocava en cada moment”.
Cabana demana als empresaris “responsabilitat social”: “No els demano, ni de bon tros, que prenguin partit polític, però sí que identifiquin els problemes de la col·lectivitat, que estan molt lligats als de l’empresa, encara que no s’ho creguin. Si no estan preocupats pel finançament autonòmic, per exemple, no seran mai grans empresaris. És el que se’n diu responsabilitat social, de la qual es parla molt a les escoles de gestió d’empreses, tot i que amb un punt de dubte. Si fossin una mica més intel·lectuals, se n’adonarien”.
Cabana creu que “una empresa portada per gestors està només pendent del compte de resultats, dels ingressos i de les despeses. L’administraran bé i potser la faran pujar molt, però sense un objectiu clar; poden engegar-ho tot a rodar si el mercat no respon a les expectatives”. És aleshores quan “fa falta l’intel·lectual, capaç de fer veure que en totes les empreses hi ha factors que no es veuen a la comptabilitat, però que tenen una gran capacitat de moure-les: la il·lusió per un treball ben fet, per exemple, o la capacitat de saber encaixar una conjuntura adversa, o la confiança en el producte”. Cabana explica que els grans empresaris catalans que ha estudiat o ha conegut eren tots ells personatges barrejats, és a dir, “mig gestors, mig intel·lectuals”. Com per exemple: Eusebi Bertran i Güell, Manuel Raventós i Domingo Valls i Taberner, o apropar-me amb Pere Duran i Farell, Lluís Carulla, Antoni Forrellad o Andreu Ribera. Segons Cabana, “el seu caràcter intel·lectual els encomanava sentiment de país -catalanitat- i a l’hora de parlar d’ells has de referir-te a alguna cosa més que a les seves empreses, ja que tenien inquietuds al marge del balanç”. Cabana recorda que un dels intel·lectuals més purs que ha conegut va ser Joan Sales: “l’autor d’Incerta Glòria i de Cartes a Màrius Torres, un dels grans escriptors catalans. Aquest intel·lectual ingressà a l’Escola Catalana de Guerra el 1936, lluità al front amb els republicans, marxà a l’exili i, quan tornà, creà una editorial que donà a conèixer Mercè Rodoreda, entre altres autors. Va ser un bon militar -que no és precisament una feina d’intel·lectuals-, un bon editor i una persona magnífica. No va guanyar cap fortuna, però va complir amb la feina que li tocava en cada moment”.
Notícia extreta de Tribuna Catalana en referència a l'article al diari avui
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH 
Traduire FRANÇAIS 
Übersetzen DEUTSCH 
Arrevirar ARANÉS 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada