El Robin Hood català (altrament dit Robin dels Bancs)

Tota la premsa recollia ahir la notícia de la presumpta estafa solidària:
un activista aconsegueix 492.000 euros en crèdits per a moviments socials i es dóna a la fuga.

Aquest activista és un èmul de Robin Hood i es diu Enric Duran. Es tracta d'un jove català de Vilanova i la Geltrú -com qui us escriu- que en un dia a passat a ser àmpliament conegut i la seva peripècia -o crim?- està en boca de tothom.

Avui mateix he rebut un correu que l'Enric Duran, l'activista en qüestió, envia a tots els subscriptors del butlletí de www.moviments.cat, que elaborava ell. I ens informa amb tota normalitat que, a causa de les conegudes circumstàncies, aquesta setmana no podrà enviar el butlletí, però que no cal patir perquè la setmana que ve ja continuarà fent-lo arribar des del lloc del món on pugui viure amagat durant uns anys.

La història ja és coneguda: Un activista ha aconseguit préstecs per un total de 492.000 euros de trenta-nou entitats bancàries durant més de dos anys. Segons es detalla a la notícia de Vilaweb.cat ,

...una part els ha invertit en crear la publicació extraordinària 'Crisi' (número íntegre, en pdf), que es va repartir ahir a 150 punts del país. Hi explica que ho ha fet per criticar el sistema capitalista, detalla com ho ha fet i diu que no els tornarà. Una altra part dels diners, l'ha donada a moviments socials que miren de construir alternatives.
L'activista, Enric Duran, explica que és una acció individual d'insubmissió a la banca que ha fet premeditadament per a denunciar el sistema bancari. Defineix l'estafa com una nova forma de desobediència civil.

Explica que va estudiar el funcionament del sistema bancari a la primavera de fa dos anys. Va inventar-se una professió i una nòmina falsa que feia creure que era solvent. Va començar a demanar crèdits a bancs i caixes argumentant que volia fer reformes al seu pis o que volia comprar-se un cotxe.

També va crear una empresa per a poder justificar algunes inversions, com la compra de material audiovisual per a una productora. Diu que l'avantatge de demanar préstecs a través d'una societat és que el deute no apareix en l'historial personal ni en el sistema d'informació d'impagats del Banc d'Espanya.

Després de liquidar interessos, comissions, notaris, impostos i d'altres despeses, van quedar-li 360.000 euros nets, els que ha invertit en la publicació i en d'altres accions destinades a conscienciar sobre la crisi econòmica. Just abans que 'Crisi' sortís al carrer, Duran explica que ha fugit del país.

Altres notícies han anat sortint ràpidament i us recomanem especialment l'entrevista a la televisió alternativa sense llicència Okupem les ones, enregistrada abans de fugir del país. En aquest enregistrament hi diu que 'Des del principi vaig fer-ho per construir alternatives a un sistema econòmic i polític que porta a la destrucció del planeta i a la desigualtat social.'

Ja són moltes les referències a la premsa i fins i tot ja disposa d'entrada a la viquipèdia:

· 'Robin': dels boscos als bancs
· Una estafa solidària, Vilaweb.cat, 17-09-2008
· Notícia al canal 3/24 que incorpora l'entrevista feta als "Matins de TV3"
· El Robin Hood moderno, La Vanguardia, 17/09/2008
· Un activista antisistema català afirma que ha "robat" 492.000 € als bancs per denunciar-ne els abusos; El Periódico, 18/09/2008
· Spanish man swindles banks to fund anti-globalization magazine
· 17S: Golpe Antisistema en Plena Crisis
· El Periódico: Dues entitats ja han denunciat l'activista estafador www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=544940&idseccio_PK=&h=080919
· El Periódico: Dos entidades ya han denunciado al activista estafador www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=544940&idseccio_PK=&h=080919




Comentari

Més enllà de consideracions morals i legals, volem mostrar la nostra sopresa per la relativa facilitat amb què aquest jove ha demostrat poder enganyar a la banca i també l'admiració per les causes per les quals manifesta haver-ho fet.

Sembla evident que l'acció ha estat feta des d'uns valors i per unes idees. Planteja qüestions de fons i ho fa en un moment de crisi econòmica i davant la manca de transparència sobre moltes de les causes d'aquesta. I alhora ha estat acompanyada d'una bona acció comunicativa, per mitjà de la revista Crisi que ha editat i repartit abastament.

Tanmateix, no és aquesta una acció aconsellable ni per la seva il·legalitat i el risc de presó, ni per les consideracions morals sobre l'acció.

Però arribats en aquest punt, ens neguiteja la incapacitat que ofereix el sistema polític per a donar canal i resposta a plantejaments crítics sobre l'actual model i posar damunt la taula les mancances evident en la democràcia i la governança.

No estem en contra de fer una cosa que vagi contra la llei si es fa amb l'objectiu de canviar l'esmentada llei i es fa des de raonaments ètics. No podríem criticar els qui se salten la llei en una dictadura si ens referim a lleis manifestament injustes i són burlades amb l'objecte de modificar-les essent impossible fer-ho per mitjans pacífics.

Però en democràcia no seria correcte fer accions contràries a la llei si aquestes a més no podrien ser fetes de manera generalitzada per part de tota la població. Podem acceptar que davant una llei injusta o una diferència fonamental de criteri una col·lectivitat pugui fer alguna mena d'objecció (de consciència, fiscal...). Si aquesta fos portada a terme per tothom obligaria a canviar la llei. Però quan parlem d'un robatori, és evident que no pot ser efectuat per tothom i que els que anessin robant acabarien perjudicant als que no ho fessin... Ni que sigui per reducció a l'absurd aquesta no pot ser una bona mesura... Però potser servirà per a alertar i fer reflexionar sobre la situació, els veritables culpables.

Ja tenim un nou Robin Hood. O, remetent-nos a la nostra pròpia tradició, un nou Serrallonga.





Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS