Última -esperem!- reflexió sobre l'afer dels xefs

Tot i que no sabem si és convenient continuar parlant-ne, anem a fer una nova aportació sobre la polèmica dels xefs.

Articles anteriors sobre aquest afer:
Reconduïm la polèmica dels xefs cap al terreny de la responsabilitat social
La cuina, la marca-país, la seguretat i la responsabilitat social

Diem que potser no és convenient perquè alimentem una pèrdua de reputació que probablement és injusta i perquè també cap la possibilitat que aquesta polèmica hagi estat induïda amb un sol objectiu mediàtic. Com ha reconegut l'editorial, ja aconsegui: "Sortir a les portades i aconseguir màximes audiències. Aquest fenomen s'estudiarà a les facultats de Periodisme". En tot cas, ens relaxa pensar que no pensa fer negoci directe amb les vendes del seu llibre, ja que vol repartir els beneficis entre la Fundació de Lluita contra l'Esclerosi Múltiple i alguna associació de consumidors que encara no ha decidit.

Malgrat que en algun moment hem mostrat connivència amb la preocupació manifestada per Santamaria (no amb les formes), ara se'ns fa difícil de comprendre com aquest personatge pot afirmar que "no posarà a la carta quins additius usa" i que "només els enumerarà quan una normativa li obligui".

Potser s'ha trobat massa encerclat i no sap com sortir-se'n però el cas és que esta incorrent en en contradiccions i -cosa que és més greu des del nostre punt de vista- en incoherències de comportament corporatiu.

Podem acceptar-li que ell tampoc ho hagi fet bé fins ara, si així ho considera. Però a partir del moment en que posa damunt la taula dubtes i mostra que és capaç d'interpretar sensibilitats socials i ambientals, hauria de formalitzar un compromís de Responsabilitat Social, tot integrant aquestes preocupacions i transformar-les en acció pròpia, sense esperar que cap llei li obligui!

Precisament els grans, els que tenen el poder i la capacitat de canviar el rumb de les coses, haurien de ser més exemplars. I els hauríem de demanar que actuessin amb major Responsabilitat Social.

Sobre les contradiccions, llegim al Periódico: "La més sorprenent va ser la que té a veure amb el seu nou cavall de batalla: que els restaurants informin a les cartes dels ingredients que porten els plats. "S'hauria de fer com a Alemanya; allà ho tenen clar", va comentar. Tot seguit, Santamaria va respondre així a la pregunta de si tenia previst fer als seus establiments el mateix que els seus col.legues centreeuropeus: "No. Però si m'hi obliguessin, estaria encantat. Jo no he de posar la normativa". Minuts abans s'havia proclamat "referent alimentari" i havia demanat "que s'informés els ciutadans".

I sobre la portada del Periódico de fa uns dies, diu: "Aquesta recepta que va aparèixer a EL PERIÓDICO és l'única en què apareix un additiu industrial, l'única en més de 30 llibres que he escrit en els meus 27 anys de trajectòria. Només hi trobaran aquesta". Més tard, no obstant, va reconèixer: "A la meva cuina treballo amb els mínims additius, i els pròxims mesos els aniré abandonant. Però no és el mateix usar additius que fer-ne bandera".

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Llibre de Responsabilitat Social publicat per l'ACCID

Responsabilitat Social Corporativa
Varis autors
Editorial ACCID
Barcelona, 2008. 233 pàgines.

Preu soci: 13,00€
Preu no soci: 18,95€
Realitzar Comanda

Els socis de l’ACCID podran obtenir gratuïtament un exemplar del llibre monogràfic el proper dia 12 de juny a les 18:30 a la conferència: “Què vol dir que una empresa és socialment responsable?" a càrrec del professor Antonio Argandoña.

Inscripció

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

La UE aposta per no regular les polítiques de responsabilitat social corporativa i suggereix que siguin “voluntàries”

El comissari europeu de Treball, Assumptes Socials i Igualtat d'Oportunitats, Vladimir Spidla va avançar la pròxima presentació d'un document que recollirà línies estratègiques a seguir per les petites i mitjanes empreses en matèria d'RSE.

Segons ha fet públic EuropaPress, la Unió Europea defensa que el desenvolupament de polítiques de Responsabilitat Social Corporativa o RSE sigui un compendi d'"accions voluntàries" per part de les empreses i no preveu a mitjà termini portar a terme una regularització d'aquestes pràctiques, segons va explicar avui el comissari europeu de Treball, Assumptes Socials i Igualtat d'Oportunitats, Vladimir Spidla.

En una conferència pronunciada a la càtedra d'RSE de la Caixa a Barcelona, Spidla va sostenir que, en aquests moments, la UE "només pot ser coordinadora" d'aquest tipus de polítiques i va subratllar que no és el moment d'imposar normes als estats membres, pel que "encara no es planteja un sistema de certificació comunitari", va afegir.

No obstant això, el comissari europeu va destacar que el desenvolupament d'aquestes polítiques per part de les empreses pot servir per a desenvolupar normes i comportaments que arribin a països fora de la UE, de manera que aquests també adoptin les pràctiques que "han de garantir la competitivitat en un futur a llarg termini".

Spidla es va mostrar optimista quant a l'evolució d'aquestes pràctiques en les empreses europees i va assenyalar que la desacceleració econòmica actual "no suposarà reculades" en aquest camp, ja que l'RSE "no està lligada a cicles econòmics", va reblar.

Guia per a les pimes

El comissari de la UE va avançar la pròxima presentació dintre d'un mes d'un document que recollirà línies estratègiques a seguir per les petites i mitjanes empreses en matèria d'RSE amb l'objectiu de reforçar i guiar la seva capacitat per a desenvolupar aquest tipus d'accions.

Spidla va reconèixer l'interès que pot despertar aquest tipus de document a Catalunya, amb un teixit empresarial basat en pimes, i va ressaltar la importància de treballar aspectes com la formació dels treballadors i col·laboradors d'aquestes empreses per a poder estendre la implantació de polítiques socialment responsables.

En la clausura de la conferència, la consellera de Treball de la Generalitat, Mar Serna, va destacar l'aposta del Govern per aquest tipus de polítiques en les pimes i va avançar que aviat un grup de petites i mitjanes empreses catalanes podran desenvolupar RSE en el marc d'un programa que contarà amb l'assessorament de la Conselleria.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Sostenibilitat dels projectes i programes

La paraula sostenibilitat encara es vincula excessivament a matèries ambientals, però no ha de ser així. La sostenibilitat també ha d'expressar-se a nivell social, a nivell econòmic, a nivell laboral... la sostenibilitat forma part d'un tot. I una empresa que no garanteixi la seva sostenibilitat com a empresa -i per tant econòmicament- no podrà continuar aportant riquesa i llocs de treball a la comunitat. És per això que a Europa es remarca que una empresa que no inverteixi en innovació i recerca no està gestionant adequadament la seva responsabilitat social.

La sostenibilitat, així entesa, també l'hem de vincular als projectes, a les propostes i programes. Sovint les administracions públiques i les associacions sense ànim de lucre tenen un risc més gran de mantenir programes que han deixat de ser prou eficients. En això l'empresa sol ser més àgil perquè els seus criteris són més simples (econòmics) i per tant més fàcils d'aplicar. Quan un programa ha deixat de ser efectiu s'ha de suprimir.

Però si un programa funciona no té sentit canviar per canviar, de vegades sense causes justificades, deixant perdre el valor dels actius creats.

Fem aquesta reflexió amb motiu de la satisfacció que ens reporta haver rebut la convocatòria de dues propostes que vam tenir l'oportunitat d'impulsar força anys enrere i que continuen amb força i 'sostenibilitat' endavant.

L'Escola del Voluntariat, creada l'any 1996, que vam poder promoure des de l'Institut Català del Voluntariat i que va tenir la primera edició a Vilanova i la Geltrú, ara arriba a la 13a edició que tindrà lloc al municipi d'Alp.

Nota informativa





Festcat, l'escola catalana de la festa, que vam tenir l'oportunitat de promoure al 1998 per al Centre de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya.

Des del passat 5 de maig estan obertes les inscripcions per a l'edició 2008 de les Escoles d'Estiu de Cultura Popular que organitza el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Són quatre propostes formatives relacionades amb el món de la festa i la cultura popular i tradicional, que se celebraran en 4 poblacions catalanes durant el mes de juliol. El programa per a les 4 escoles i els sistemes per realitzar la inscripció per a cadascuna d'elles es pot consultar en el programa complet del Festcat 08.

No podem acabar la reflexió sense anotar que el concepte de sostenibilitat vinculat a un projecte no es refereix al fet que aquest es mantingui en el temps sinó en tot cas a la capacitat que els seus resultats generin un impacte perdurable. És diferent doncs del fet que un projecte es mantingui en el temps, tot i que aquesta constància és una manera evident de fer sostenible el projecte en la mesura que els seus resultats i el seu impacte esdevenen més grans alhora que el mateix programa es beneficia d'uns menors costos i major eficiència.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

El 37% dels discapacitats contractats realitza treballs d'oficina

Algunes empreses de més de 50 treballadors afirmen no emprar minusvàlids per desconeixement de la llei.

La persona que tenim a la recepció és una noia amb la qual estem encantats perquè funciona, a més és educada i agradable a l'hora de parlar". La noia a qui l'empresari es refereix té un grau de discapacitat del 65%, a causa d’una esclerosi múltiple. Aquesta és una de les experiències i opinions que recull l'estudi Perspectives del món empresarial respecte a la contractació de persones amb discapacitat, elaborat per les fundacions de l'ONCE i de Manpower. Una de les conclusions de l'informe és que els empresaris que no han contractat mai persones amb minusvalidesa mostren alguns dubtes pel que fa al rendiment laboral del col·lectiu. No obstant això, les experiències reals amb treballadors amb discapacitat contribueixen de manera significativa a millorar l'opinió sobre el col·lectiu.

En qualsevol cas, la contractació de persones amb algun grau de minusvalidesa segueix sent a Espanya una assignatura pendent. Segons les últimes dades disponibles, si per a la població general la taxa d'activitat supera el 70%, per a les persones amb alguna discapacitat la xifra es redueix al 33,7%. Alhora, el percentatge d'aturats sobre actius era, entre els minusvàlids, d'un 15,3%, mentre que en el conjunt de la població la xifra era inferior en més de cinc punts.
La Llei d'Integració Social i Laboral de Minusvàlids estableix que les empreses públiques i privades de més de 50 treballadors estan obligades a emprar un nombre de discapacitats no inferior al 2% de la plantilla.

Així, el 62,2% de les companyies espanyoles d'aquesta grandària esgrimeixen el complir amb la llei com la motivació més important a l'hora de contractar un treballador discapacitat. Un 21,4% addueix també els avantatges econòmics i fiscals que comporta la seva incorporació a la plantilla. La llei estableix una bonificació de la quota que ha de pagar l'empresari del 90% quan es tracta de treballadors majors de 45 anys i del 70% per als menors d'aquesta edat. Si es tracta d'una dona, la bonificació s'eleva al 100% per a les majors de 45 anys i al 90% per a les menors. La normativa inclou també una subvenció de 3.906 euros al començament del contracte.

L'informe revela també que existeix en alguns casos una desinformació sobre l'obligatorietat legal de contractació de discapacitats. Concretament, l'estudi fa referència a algunes empreses de més de 50 treballadors que mai han incorporat persones minusvàlides i que diuen no haver-lo fet per desconeixement de la Llei d'Integració. També es dóna el cas d'aquelles que, àdhuc coneixent-la, no la compleixen perquè consideren que és "molt difícil que arribi a donar-se la sanció per part de l'Administració".

En aquest sentit, el 26,5% de les empreses (sense tenir en compte la grandària) que no tenen cap empleat d'aquest tipus diu desconèixer l'obligació de contractació de minusvàlids.

Una vegada analitzada la situació, l'informe conclou que la llei no ha generat la necessitat de contractar empleats amb discapacitat, degut, sobretot, a la lleugeresa per part de l'Administració en la vigilància del seu compliment. Així, els responsables dels departaments de recursos humans de les grans empreses reconeixen que les possibilitats que sofreixin una inspecció de treball en la qual es penalitzi l'incompliment de la quota són molt reduïdes. "Encara que la llei ha generat un marc legal favorable per a la integració del col·lectiu, no s'ha produït en paral·lel una conscienciació real de les companyies", argumenta l'estudi, "bé mitjançant la generació d'una cultura adequada per a la integració, bé mitjançant les mesures de caràcter més restrictiu amb el compliment de la llei".

Quant al tipus d'ocupació que ocupen habitualment els treballadors discapacitats, dades de 2006 revelen que la majoria (un 37,7%) va ser contractada per a realitzar treballs d'oficina. El 31,8% ho va ser per a ocupar treballs no qualificats, mentre que en tercer lloc apareix la categoria de treballadors de servei i comerç, amb un 17,7% dels minusvàlids realitzant tasques que s'agrupen sota aquest epígraf.
L'estudi ha estat realitzat amb enquestes a 1.503 empreses espanyoles i després s'ha aprofundit en les seves opinions amb la realització de 12 grups de treball.


Un incompliment molt denunciat

Un informe de la fundació Equipara revela que Canàries és la comunitat autònoma on menys es compleix la normativa, amb un 6% de les empreses de més de 50 treballadors que compleixen amb l'obligació de contractar un 2% de discapacitats. En segon lloc del rànquing de les comunitats menys complidores amb la Llei d'Integració Social i Laboral de Minusvàlids es troben Extremadura i Madrid, on el percentatge de companyies que compleixen és del 8%. Múrcia és la que més ho compleix, amb un 40%. Segons el citat informe a Espanya hi ha unes 35.800 empreses de més de 50 empleats.

El 98% de les empreses lleidatanes amb més de 50 treballadors no contracten persones discapacitades, a pesar que legalment estan obligades a això, segons ha denunciat en diverses ocasions la Aspid (Associació de Paraplègics i Discapacitats de Lleida). L'entitat ha analitzat 168 empreses de Lleida. Encara que la normativa estableix que aquestes empreses han de comptar almenys amb un 2% de discapacitats en les seves plantilles, el 80% reconeixen explícitament que no compleixen la llei. "Les inspeccions de treball són anecdòtiques i les sancions econòmiques, ridícules", segons Josep Giralt, president d’Aspid.

Font: Cinco Días

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Esperança i desesperança: els drets lingüístics en un món multilingüe

Cicle de conferències sobre multilingüisme

La Càtedra de Multilingüisme Linguamón – UOC es complau a informar de la tercera conferència que es farà en el cicle 2008: Esperança i desesperança: els drets lingüístics en un món multilingüe, pel Dr. Fernand de Varennes.

El 2008, l'Any Internacional de les Llengües, hauria pogut presenciar una onada d'interès i activitats en l'àrea de les llengües, però la resposta arreu del món ha estat més aviat fluixa. Irònicament, mentre que hi ha hagut molts desenvolupaments notables des d'un punt de vista legal i polític de caràcter internacional i regional, amb l'avenç de la UNESCO, les Nacions Unides, el Consell d'Europa i fins i tot la UE entre altres organitzacions en el reconeixement i l'aplicació de mesures en l'àrea de la diversitat lingüística i els drets lingüístics, la realitat del que tot això ha comportat sovint no ha estat a l'alçada de la retòrica.

En realitat, la majoria dels tractats i compromisos que s'han acordat sovint són enganyadors, limitats o senzillament ineficaços en moltes àrees de reivindicació lingüística. Tanmateix, encara hi ha raons per a l'optimisme malgrat el que es podria veure com una trista manca de progrés significatiu per a moltes llengües.

Lloc: Centre Internacional de Premsa de Barcelona, sala de conferències. (Rambla de Catalunya, 10, 1er. Barcelona).
Data i hora: dimarts 3 de juny de 2008, a dos quarts de set de la tarda.

Càtedra de Multilingüisme

La UOC i Linguamón-Casa de les Llengües van crear conjuntament la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC el mes de novembre passat amb l’objectiu de fomentar activitats de recerca, formació, informació i documentació sobre el multilingüisme com a mitjà de desenvolupament social i econòmic de la societat. Per aquest motiu vol ser un espai de reflexió i anàlisi sobre el paper de les llengües i el multilingüisme en l’àmbit europeu i en el procés de mundialització de la societat i també un marc de cooperació internacional per a la formació acadèmica en aquest àmbit.


Enllaços relacionats amb la temàtica de la conferència:

Drets de les minories i prevenció de conflictes ètnics:
http://www.unesco.org/most/ln2pol3.htm
http://www.unhchr.ch/huridocda/huridoca.nsf/AllSymbols/31CE7BBED216F60C802568FD0047B63A/$File/G0013786.doc
Pax Linguae, Pax Humanus: els drets lingüístics com a fonament per la pau (Linguapax, Barcelona, 2004)
http://www.linguapax.org/congres04/pdf/de_varennes.pdf
La diversitat lingüística a l’Europa de demà, Consell d’Europa (CdE) (2001; p. 15-21)
http://www.coe.int/t/dg4/education/minlang/publications/minoritylanguages3_en.pdf

Altres enllaços:
Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC:
http://in3.uoc.edu/opencms/opencms/webs/projectes/multiling/CA/
Linguamón-Casa de les Llengües: http://www.linguamon.cat/

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Reconduïm la polèmica dels xefs cap al terreny de la responsabilitat social

Fa una setmana vam fer una reflexió sobre el conflicte de cuiners que s'ha produït a Catalunya: La cuina, la marca-país, la seguretat i la responsabilitat social. Vam intentar portar el debat a conceptes de Responsabilitat Social.

I després del terrabastall que s'ha produït ho continuem defensant:
a) Els professionals (cuiners en aquest cas) han d'incorporar la gestió de la seva responsabilitat social. Això no vol dir només ser ètics. Vol dir transparència, rendició de comptes i diàleg amb els grups d'interès.
b) El desenvolupament d'una cuina anomenada tecno-emocional, carregada d'innovacions molt basades en la química, no pot fer-se al marge d'una informació clara al consum.
c) El xef Santamaria es pot haver equivocat en les formes, un xic agressives i provocadores, però la resposta de tota la resta ha estat al mateix nivell. El mateix Periódico de Catalunya va fer ahir una portada fora de lloc, centrada solament en aquest afer i amb una acusació d'incoherència damunt Santamaria.

L'editorial del Periódico ho analitza en aquests termes:

...en tot l'univers culinari hi ha hagut un moviment de suport als Adrià, Arzak, Ruscalleda, Martín Berasategui, etcètera, i en contra de Santamaria, la soledat del qual no deixa de resultar sospitosa. Com ho és el fet, demostrat avui per aquest diari, que ell també ha utilitzat additius en alguns dels seus plats, cosa que no els invalida.

No sabem si Santamaria ha patit un atac de gelosia o ha muntat una gegantina campanya de promoció del seu llibre. Però resulta inexplicable que un home de la seva trajectòria hagi posat a tret de la premsa més sensacionalista d'Europa molts cuiners sortits dels humils fogons de la Catalunya més tradicional... caes

Sens dubte, la situació comporta una pèrdua de prestigi. Els mitjans internacionals han recollit la polèmica desfermada per Santamaria tergiversant sovint els termes i dinamitant el prestigi internacional de la cuina catalana:
[ca] Mala premsa a Europa
[es] Mala prensa en Europa

Però l'important seria portar el conflicte cap a un debat serè, amb implicació de totes les parts, amb l'RSE del sector, amb la transparència sobre els aspectes vinculats a la salut, i facilitant que aquesta situació reverteixi cap a una millorar de la cuina d'excel·lència que es fa en aquest país.

Malgrat que les formes no han estat adequades, en una cosa té raó Santamaria: no té sentit que demanem a la indústria que hagi de publicitar els additius i que en la restauració no es demani. I en una cosa s'equivoquen tots els altres: no és cert que els additius siguin innocus sinó que sovint depèn de les quatitats, però qualsevol persona té dret a saber què està ingerint i què està acumulant en el seu cos.

I no ens preocupa tant la presumta incoherència de Santamaria si hi ha un compromís de rectificació. La Responsabilitat Social de les Empreses no és qüestió de blanc o negre, sinó de procés de millora aplicat a la incorporació de sensibilitat ambiental, social... No hi ha res més responsable que acceptar que es pot haver fet una cosa no prou bé i explicar-ho tranparentment i mostrar el compromís de millora. Per això, des de Responsabilitat Global, no parlem d'"empreses responsables" sinó d'empreses que gestionen la seva responsabilitat social.


Santi Santamaria fa servir en una recepta els additius que critica
[ca] Sanitat, a favor que els restaurants informin dels ingredients dels plats
[es] Sanidad, a favor de que los restaurantes informen de los ingredientes de los platos
[ca] Catalunya encapçala el rànquing europeu amb 129.500 ocupacions
[es] Catalunya encabeza el ránking europeo con 129.500 empleos

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Pallapupes - Pallassos d'Hospital

La president de l'ONG Pallapupes - Pallassos d'Hospital, Àngela Rosales, ens envia aquesta informació per tal que la puguem compartir amb el nostre públic. Ho fem encantats en atenció a la tasca excel·lent que porta a terma aquesta entitat sense ànim de lucre i de voluntariat.

El projecte PALLAPUPAS neix del desig de crear en hospitals i centres sociosanitaris, un ambient que contribueixi a pal·liar l'angoixa que l'infant malalt i ingressat sent en trobar-se en un entorn desconegut, fora de casa seva i allunyat de la família, l'escola i les amistats.

L'infant hospitalitzat, i en particular aquell que ha de passar una temporada llarga dins del centre hospitalari, per la seva curta edat no acostuma a tenir les eines necessàries que l'ajudarien a comprendre el seu dolor, el perquè de la seva estada en un lloc on homes i dones vestides de blanc li fan prendre medicació diversa, i tractaments que sovint resulten desagradables.

L'Associació PALLAPUPAS - PALLASSOS D'HOSPITAL pretén, mitjançant la teràpia del riure, fer costat a aquests infants, i així crear un senzill vincle efectiu amb el personal de l'hospital, que li permeti sentir-se recolzat i relaxat.

L'Associació PALLAPUPAS va néixer l'any 2000. Des d'aquell primer moment, i amb la convicció de l'eficàcia del poder curatiu del riure, treballa amb tota la seriositat que reclama una tasca d'aquestes característiques.



Benvolgut amic,
Benvolguda amiga,

Només queden 12 dies per la Gala de Primavera – Junts sembrem l’alegria!

JA TENS LA TEVA ENTRADA?

Com ja et vam anunciar en un correu electrònic fa uns dies EL PROPER DILLUNS 9 DE JUNY A LES 22:00 celebrarem una GALA BENÈFICA DE PRIMAVERA al teatre Club Capitol de Barcelona (Rambla Canaletes, 138).

Sota el lema JUNTS SEMBREM L’ALEGRIA! i amb la col·laboració de companys i companyes de la professió artística podrem gaudir d’una gala de gran qualitat artística que, juntament amb els beneficis recaptats, ens permetran sembrar l’alegria als hospitals on treballem.

Artistes que han confirmat la seva presència:

Lídia Pujol i Dani Espasa · Chapertons · Xevi Dorca · Ramon Pellicer · La Cubana · Mireia Portas, Agnès Busquets i Toni Albà (Equip Polònia) · Mercè Martínez · Adam Martín i Elisenda Roca · Xavier Graset · Laura Guiteras i Toni Xuclà · Núria Feliu · Pepa Plana · Marta Bayarri, Aina i Marc Clotet (El cor de la Ciutat) · Àngel Galán · Egos Teatre · Fermí Fernández (El Terrat) · Òscar Molina i tot l’equip de Pallapupas

T’esperem, no hi pots faltar! Una ocasió així no te la pots perdre!! El preu de l’entrada-solidària és de 15 euros. Pots fer la teva reserva a info@pallapupas.org, al telèfon 93 345 59 13, a www.atrapalo.com i comprar-la al Servicaixa de “La Caixa”.

No et quedis sense! I si per casualitat no pots venir aquest dia, però vols col·laborar amb nosaltres pots fer un donatiu de Fila Zero als següents comptes:
Caixa de Pensions “La Caixa” 2100-3016-66-2200480989
Caixa Sabadell 2059-0630-26-0000499473

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Una trucada a favor del medi ambient

Participa-hi i col·labora amb Fundació Terra www.festesentir.com/ecoterra

Si parles català has de saber que l’empresa SDI Media Group està treballant en la millora de la tecnologia de reconeixement de veu i està enregistrant milers de veus de parlants nadius per tot Europa. Una de les llengües enregistrades és el català: només cal trucar a un número gratuït, -trucant des de telèfon fixe o des de telèfon mòbil-, durant un màxim de 20 minuts i repetir les paraules que s’indiquen amb la teva pròpia veu. Participant en aquest programa s'ajuda a fer avançar la tecnologia de reconeixement de veu pel català i, a més, per cada trucada es podran donar 10 € a Fundació Terra per a finançar els nostres projectes ambientals. Per a més informació sobre les accions que es duen a terme des de Fundació Terra pots visitar la secció d'activitats, la de publicacions i la de campanyes.

Fes-te sentir

L'empresa multinacional SDI aportarà diners a Fundació Terra si els ajudes a millorar la tecnologia de reconeixement de veu del català. Si compleix els requisits, tindrà l'oportunitat de trucar al telèfon gratuït una o dues vegades i li pagaran cada trucada vàlida. Podeu escollir rebre el pagament o bé donar els guanys a la Fundació Terra, que els destinarà a crear consciència ambiental i promoure un ús sostenible dels recursos del planeta.

De què tracta aquesta enquesta?

Els enregistraments contribuiran a desenvolupar i provar la tecnologia de reconeixement de veu per a Microsoft. Aquest és l'únic objectiu d'aquest projecte: s'empren les respostes a l'enquesta pel seu valor tècnic i no per recollir opinions. Atès que no volen recollir veus cansades, fan tots els possibles perquè les trucades no sobrepassin els 20 minuts. El temps real final pot variar en funció de certs càlculs i la durada de les respostes. Des del 1936, s'ha fet un gran esforç per desenvolupar aquesta tecnologia de reconeixement de veu en el camp de l'anglès. No obstant això, el desenvolupament per a idiomes europeus no ha estat tan extens. Aquesta enquesta tindrà una gran importància en la resolució d'aquest desequilibri i permetrà als usuaris d'arreu d'experimentar noves maneres d'interactuar amb la tecnologia.

Per a més informació: https://festesentir.com/about
Font: www.ecoterra.org/articulos113cat.html

La tecnologia és avui un gran aliat en la diversitat lingüística. Projectes com aquest són de gran interès per a progressar en un camp prioritari en un món cada cop més global! A més, podem fer-ho col·laborant amb una ONG!

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS