El municipalisme de tots els temps es mobilitza per al 9N

• Es convoca tots els càrrecs municipals que hi ha hagut des de la reinstauració de la democràcia a un gran acte a Girona el 12 de juliol en favor del 9-N
• Des de l'Associació de Municipis de Catalunya, s'ha promogut un Manifest perquè el signin els alcaldes i regidors tant actuals com aquelles persones que han exercit càrrecs electes en el passat.
• Com a ex-regidor de Vilanova i la Geltrú en el període 1995-1999 he donat suport al Manifest.

L’HORA DE DECIDIR

Els ajuntaments són la representació més genuïna, a escala local, de la voluntat popular. Expressen i canalitzen les necessitats de tots els ciutadans de benestar, d’igualtat, de justícia i de llibertat. Ho fan en la defensa concreta dels drets més elementals que s’expressen en la quotidianitat i ho fan canalitzant les aspiracions col·lectives, definint horitzons, proposant drets i valors.

Els ajuntaments de Catalunya (i els seus alcaldes i regidors), sempre conscients d’aquesta representació, han tingut un paper determinant en l’impuls i la defensa de l’autogovern i han expressat reiteradament el seu compromís amb les aspiracions col·lectives de Catalunya com a nació.

Des de la representació territorial dels governs locals, poble a poble i ciutat a ciutat, per tots els racons del país, en un mosaic de 947 municipis, els ajuntaments han fet sentir la veu dels ciutadans i ciutadanes inequívocament compromesos amb l’autogovern.

Ho han fet en tots els moments històrics que han suposat cruïlles decisives per a la definició del futur del país.

Va ser així amb la Mancomunitat, la llei que la va fer possible i els primers projectes d’Estatut; també va ser així en el tombant de la dictadura cap a la Segona República amb l’impuls decidit de l’Estatut del 1931/1932 i també ho van ser després de la dictadura franquista, amb les eleccions municipals del 1979, impulsant un ampli procés de desenvolupament de l’autonomia local i dels principis de l’autogovern recollits genèricament en el pacte de la transició i concretats en l’Estatut del 1979.

Ara, passada la primera dècada del segle XXI, Catalunya ha de fer front a un nou tombant decisiu. Les retallades successives de l’Estatut d’Autonomia del 2006 i la seva pràctica liquidació després de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 ens situen davant una pràctica ruptura d’aquell pacte del 1975-1979.

Arribats a aquest punt, els ajuntaments de Catalunya i els seus alcaldes i regidors, els actuals i els que ho han estat, manifestem i proclamem que l’únic camí possible en defensa de les llibertats individuals i col·lectives dels catalans i les catalanes és escoltar la veu del poble. És la consulta als ciutadans i ciutadanes sobre la seva voluntat pel que fa a les relacions i a l’encaix entre Catalunya i Espanya. Una consulta sobre el futur, sobre el país que volem i sobre el país que necessitem.

I és per tot això que els càrrecs municipals de Catalunya, els actuals i els que ho han estat, afirmem:

1. Que ens reafirmem en els valors del municipalisme i del catalanisme polític com el camí per satisfer i donar resposta a les necessitats més peremptòries i els anhels més profunds dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.
2. Afirmem que el dret a decidir, que la consulta als ciutadans, és el punt de trobada de tota la ciutadania, en una actitud de radicalitat democràtica, per a escoltar la veu del poble, donar la veu al poble i definir amb llibertat el país que volem.
3. I, finalment, demanem als ajuntaments de Catalunya que es comprometin amb la celebració de la consulta i a facilitar-ne el seu desenvolupament legal en els termes que proposi el Parlament de Catalunya.