He escrit "a banda de la crisi", tot i que estic convençut que tot forma part d'un mateix problema de fons, la incapacitat de construir un estat modern, plenament democràtic, avançat, i amb un model econòmic orientat a crear riquesa de manera dinàmica i competitiva.
Espanya no deixa de ser després de tres segles de la unió forçada un projecte d'unitat, on els seus principals artífexs diferencien entre ciutadans i territoris de primera i de segona, a partir d'un curiós argument de l'existència d'una sola nació dins l'estat, cosa que la més simple evidència desmenteix.
En aquest moment històric, el presumpte relleu de Rubalcaba diu que els catalans tot just "tenim dret a decidir una reforma federal de la Constitució”. És a dir, ell posa els límits a què podem decidir. Una democràcia tutelada, limitada, castrada. A l'entrevista a l'ARA diu:
És encara més curiós com respon a la darrera pregunta sobre la contradicció PSC-PSOE. Fa veure com si el PSC no s'hagués posicionat pel dret a decidir (encara que amb el condicionant de la legalitat) i enganya dient que han trobat un centre de gravetat en la reforma federal. Això no és així perquè l'acceptació del dret a decidir (amb tots els condicionants que es vulguin) implica el dret a decidir plenament amb totes les possibilitats, inclosa la de l'estat propi.Quina és la seva posició respecte al dret a decidir dels catalans?Crec que tenim dret a decidir una reforma federal de la Constitució que articuli una convivència amb més nivell de descentralització, més reconeixement polític a totes les parts que formen l’Estat, millor finançament dels nivells competencials que cada comunitat autònoma adquireixi i una reforma profunda del Senat com a cambra de representació territorial multilateral.¿El dret a decidir, doncs, és només del conjunt dels espanyols?És del conjunt dels ciutadans, sí, els que estem convocats a una reforma constitucional que és de tots. Jo reivindico aquesta posició i respecto les que defensen els altres.El PSC aposta pel dret a decidir legal i acordat. Com es gestiona la contradicció amb el PSOE?Junts hem trobat un centre de gravetat en la reforma constitucional amb orientació federal. Per mi aquesta és una proposta d’esperança davant d’altres que tenen poques possibilitats o cap.
Madina comença la seva carrera cap el poder amb una mentida sobre el tema català. O si es vol ser més suau, amagant el cap sota la sorra i no tenint el coratge d'abordar amb valentia i sinceritat el tema. Els qui pretenen una tercera via, sigui federal o confederal, sols poden tenir alguna possibilitat d'èxit si ho fan a partir d'un context democràtic on puguin defensar la seva proposta tot acceptant que l'opció de la secessió també existeix. Negar aquesta opció és fer impossible cap solució, és fer més insostenible el model, i aportar tensió al sistema.
El problema és que, encara que ho fessin així, la seva proposta no seria creïble: res del que puguin dir generarà credibilitat, precisament perquè ni ells mateixos s'ho creuen. Tot el que puguin oferir serà una concessió a desgrat, no per convicció democràtica sinó feta des de la desgana de veure com se'ls desmunta el seu somni imperial i de com el que els quedarà d'Espanya els obligarà a fer reformes autèntiques que permetin un estat i una economia sostenibles, i això seria molt dur perquè obligaria a acceptar algunes veritats incòmodes i obligaria a foragitar certes caspes i castes extractives que fins ara no és que hagin format part del sistema, sinó que és que són el mateix sistema.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada