Una cosa difícil d'entendre per a un europeu sobre Catalunya

• Explicar-los que les forces del dret a decidir estan preparant un cens per a consultes obert als immigrants, i que el debat se centra en on posem el límit els resulta una cosa increïble
• Aquesta setmana he estat a Kosice (Eslovàquia) en una reunió de treball del programa europeu COGITA, junt amb representants de tretze territoris: aquests dos anys de projecte han coincidit amb el procés sobiranista català, fet que provoca que alguns membres vagin interessant-se per quina és la situació.

Hi ha un apriorisme que resulta molt difícil de vèncer. Vist des de fora, la part d'un Estat que reclama la secessió sols pot ser per raons nacionalistes, i en argot internacional aquest terme s'entén en un sentit que no té res a veure amb la realitat catalana. De fet, la confusió ve augmentada pel fet que els mateixos catalans ens presentem com a nacionalistes, fet que malgrat l'explicació del sentit que donem al mot genera una dificultat d'entesa. Des de fora va contra tota lògica entendre que els nacionalistes en el sentit internacional de l'expressió són precisament els que tenen el control de l'Estat mentre que els que volen marxar-ne s'anomenen nacionalistes sols per remarcar que són una nació.

Ahir mateix, parlant amb uns participants, em preguntaven coses com si érem molt anti-europeistes, i els costava d'entendre que nosaltres som encara els més europeistes i que confiem molt en el paper d'Europa a l'hora de protegir els valors fundacionals d'Europa. No sé amb qui ens confonen!

Però el factor més sorprenent per a ells va ser explicar-los que nosaltres volem que els immigrants votin en la consulta per la independència perquè ells són uns ciutadans més, uns catalans més, i que tots hem de fer un esforç per la seva integració i per la cohesió social. I que tothom ha de posar la seva part en la construcció d'un nou Estat que vol tenir en la llibertat, la democràcia avançada i el respecte a la diversitat les seves grans divises. 

Explicar-los que les forces del dret a decidir estan preparant un cens per a consultes obert als immigrants, i que el debat se centra en on posem el límit els resulta una cosa increïble: respecte als estrangers, CiU proposa que puguin votar els comunitaris amb almenys un any de residència a Catalunya i els extracomunitaris amb un mínim de tres anys d'arrelament. ICV-EUiA, en canvi, vol estendre-ho a tots els empadronats. No poden entendre que nosaltres volem fer un país integrador, on el valor central està en la persona, i que els estats i les nacions són un instrument per al desenvolupament de les persones.

És gran el desconeixement que hi ha sobre Catalunya. I hem de lluitar no sols contra aquest desconeixement sinó contra la lògica del que a priori seria previsible. Per sort, amb quatre dades sobre l'espoli fiscal i la bogeria de l'AVE, de seguida passen a no comprendre com hem trigat tant a fer el pas de marxar d'Espanya.