25.6.14

Crònica del XXII Congrés EBEN-Espanya

XXIIcongresoEbenEspana
El XXII Congrés Anual de EBEN-Espanya "Ètica, emocions i economia: la gestió actual de les organitzacions", organitzat a Blanquerna-URL per EBEN i la Càtedra ETHOS-URL, ha acabat avui després dos dies de treball.

Barcelona, 20 de juny de 2014. El Congrés va ser inaugurat per Josep Maria Garrell, rector de la URL; Maite Fandos, tinent d'alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l'Ajuntament de Barcelona; Francesc Torralba, director de la Càtedra ETHOS-URL; i Joan Fontrodona, president d’EBEN-Espanya, branca espanyola de l'European Business Ethics Network (EBEN).

Fontrodona va destacar que és important que l'ètica sàpiga què dir en la relació de l'economia i les emocions, i que la complexitat en les organitzacions no se soluciona posant més racionalitat econòmica.

Torralba va remarcar que els professors d'ètica aplicada "pensem com organitzar aquestes tres "E" (ètica, emocions i economia) a les organitzacions" i va diferenciar entre les emocions positives, com les que ajuden a l’objectiu de l'organització; i les negatives com l'enveja. També va apuntar que les persones són el principal agent que actua en les organitzacions i que quan una organització està governada èticament amb emocions facilita la finalitat mateixa que l'organització es planteja.

Per la seva banda, Fandos va posar èmfasi en la importància de gestionar l'Ajuntament des de l'ètica i va explicar diferents bones pràctiques que es realitzen en aquesta matèria on s'evidencia una clara aposta per les polítiques socials i la inversió social.

Finalment, el rector de la URL va remarcar que el compromís de la Universitat per l'ètica aplicada es remunta des dels seus inicis, coincidint amb la creació de la Càtedra ETHOS-URL (2001), i va insistir que per a la URL l'ètica és una inversió de veritat, no una estratègia de maquillatge, i que en aquest sentit des de la URL es vetlla perquè els plans d'estudi incloguin temes d'ètica aplicada. En relació a la RSU (Responsabilitat de les Universitats cap a la Societat), Garrell ha insistit que cal reflexionar sobre quina ha estat la RSU durant la crisi i què es pot fer en un futur.

Conferència inaugural «Réflexions sur la liberté et la servitude dans le monde contemporain»

Yves Charles Zarka, professor de Filosofia de la Universitat París Descartes, Facultat de Ciències Humanes i Socials (Sorbonne) i exdirector del Centre National de la Recherche Scientifique CNRS va iniciar el seu discurs subratllant que l'ètica i l’economia són termes fonamentals, i "a la societat contemporània em sembla molt difícil conciliar les dues, és a dir, els valors humans i l'eficàcia econòmica ". Zarka va dir que les emocions són la manera com estem afectats pels processos. "Fa segles no haguéssim parlat d'emocions sinó de passions o sentiments. Adam Smith parlava de sentiments morals, avui parlem d'emocions. Hi ha una gran reflexió sobre aquest canvi que es deu a l'evolució del sentit de les paraules ".

XXII Congrés Eben-España. Discurs d'Yves Charles ZarkaZarka va iniciar el seu discurs centrant-se en la societat, l'organització per excel·lència, i va apuntar com la democràcia, organització mare, pot portar a la llibertat o la servitud". El filòsof es va referir així, davant un nou règim de servitud voluntària, a noves servituds "més poderoses que les antigues perquè són menys manifestes, que cal conèixer i desmuntar, i contra les que cal resistir". Va parlar en aquest sentit del preu de la conservació de la llibertat en les societats democràtiques, "és doncs sobre nosaltres mateixos i potser contra nosaltres que hem d'actuar per conservar la nostra llibertat civil" i va afegir que "aquí, la servitud no només està produïda pels que estan sotmesos, sinó que, a més, la viuen com una llibertat, com la seva llibertat. La servitud pròpia de la dominació d'un amo impersonal i anònim de les democràcies és més profunda perquè és imperceptible i suau, es presenta com a llibertat individual. És a través d'aquest procés que s'instaura i es reforça l'homogeneïtat social i mental de les democràcies, mentre que, aparentment, es persegueix la diversitat i l'heterogeneïtat ".

Zarka va destacar que caldria continuar l'anàlisi d'aquest fenomen en cinc direccions: 1) la introducció dels sistemes d'informació, on el que es viu com un increment de la llibertat o de la seguretat (telèfon mòbil, targeta sanitària, seguiment bancari, etc.) en realitat és l'instrument de l'establiment d'una societat d’hipercontrol; 2) el reforç de la dominació de l'opinió a través de l'hegemonia dels grans mitjans de comunicació; 3) la formació de castes mediàticopolíticas que formen noves oligarquies que dominen la vida pública; 4) la formació d'un individu replegat sobre l'esfera privada, sobre el que li agrada i el que li dóna fàstic, influenciable, fràgil i per tant fàcilment manipulable; i, finalment, 5) la mercantilització generalitzada de totes les formes culturals que es tradueix en la destrucció de la lògica de les obres i el regne de la lògica dels productes.

Zarka va concloure dient que al principi, "aquesta servitud abans s'imposava per la violència, però l'hàbit ha fet que s'accepti i la resignació l'ha perpetuat. Tanmateix, no es pot dir que aquesta servitud es visqui com a llibertat. Això és precisament el que diferencia aquesta concepció de la llibertat del règim de la servitud en les societats democràtiques ".

Primera taula rodona
"La gestió de la complexitat de les organitzacions"

Begoña Roman (UB), Josep Maria Gay de Liébana (UB) i Ángel Castiñeira (ESADE-URL) | Moderador: Josep Maria Lozano (ESADE-URL)

Román ha especificat aspectes que incideixen en la complexitat de les organitzacions com la gestió de la diversitat de les mirades i interpretacions en un context determinat. "L'ètica implica un conjunt d'accions que suposa prendre decisions. Si la gestió de la complexitat ho complica tot encara més, és que és una pèssima gestió ". Roman ha insistit en la importància d'explicitar quina és l'ètica de cada organització i ha posat èmfasi en l'ètica corporativa, quin tipus d'empresa es vol ser i com s'argumenta als grups d'interès amb persuasió. "Argumentar i prendre decisions implica explicitar valors, comunicar bé les accions (prevenció), saber quines conseqüències podem controlar, en quins contextos, i aquest argument ha de ser persuasiu per poder canviar l'opinió", ha afegit. L'experta en ètica també ha apel·lat al lideratge, "que té a veure amb forjar equips, buscar la causa compartida, gestionar projectes de moltes persones i stakeholders, i explicitar les finalitats i no perdre’s en els mitjans". Per Román "empatia i compassió són essencials per comprendre l'altre, entendre l'altre, el relat de com fa les coses. Reajustar expectatives mútues passa per tenir empatia, confiança, malentesos i gestionar la por ". Roman ha acabat la seva intervenció apuntant tres factors de risc dins de la gestió de la complexitat d'una organització: serenitat, generar calma; crear capacitats i competències, gestionar persones; i crear vincles.

Castiñeira s'ha centrat en les variables complexitat i temps dels esdeveniments o successos que tenen lloc a escala mundial. "Les institucions humanes són menys complexes però necessiten molt més temps per poder consensuar respostes", ha especificat. Això provoca el que ell anomena la bretxa de la governabilitat. El professor d'ESADE-URL s'ha centrat en el concepte del "multilateralisme eficient" que és la suma del valor de l'eficiència i el valor de la legitimitat en actuar unilateralment o multilateralment. Com combinar ambdues? Castiñeira afirma que encara no s'ha aconseguit: "El 2002 hi va haver la coneguda Cimera de Medi Ambient on es van reunir molts països per parlar de CO2 i el resultat és nul avui dia". A l'empresa, explica Castiñeira, "no necessitem més legitimitat que la que ens dóna el Consell o l'empresari, en cascada, de dalt a baix perquè sigui eficient"; i, referint-se a l’unilateralisme, subratlla que "cap organització empresarial podrà tirar endavant només amb les decisions que es prenen a dalt". El professor ha conclòs que donar resposta a la complexitat implica modificar estructures de l'organització i modificar la funció directiva dels líders. "Les organitzacions que prosperin en el futur tindran un nucli dur i estable, una identitat i valors definits, i una estructura per fora que li permetrà interactuar amb l'entorn (organització alvocat). Contràriament, les que tinguin una estructura rígida, protegida i buida per dins (organització coco) no perduraran. Castiñeira ha emprat una altra metàfora, l'organització "estrella de mar", per explicar que les que desenvolupin un nucli (dimensió ètica i valors), i que al seu torn les seves estructures tinguin autonomia, seran més fortes, ja que si un braç falla, la capacitat d'autoregeneració serà autònoma. A més, ha afegit, "necessitem cada vegada menys líders controladors i més distribuïdors, que sàpiguen cultivar i donar poder als membres perquè anem cap a les leaderful organizations, és a dir, aquelles que promouen lideratges en tots els nivells organitzatius".

Gay de Liébana ha dibuixat un context socioeconòmic difícil perquè "hi ha 3 milions d'aturats que mai trobaran feina i ja estan fora del sistema; després de Romania som el país amb més pobresa infantil; en 3 anys el deute públic s'ha disparat moltíssim, mantenint les mateixes autonomies, els mateixos diputats ...” Liébana ha denunciat que als polítics no se'ls ha retallat el sou i que s'han de modificar les estructures i en primer lloc l'estructura institucional de l'estat. "Als polítics no els hem marcat com deuríem. Per això ha sortit el partit polític Podemos". Liébana ha afirmat que hi ha 119.386 lleis (entre autonòmiques i estatals) i que hauria d'haver-n’hi menys i complir-les. "Ni Europa, ni Espanya, ni Catalunya té líders perquè han apostat pel curt termini i no han sabut invertir. Hi ha una diferència entre el mer polític i el que també fa estadístiques”. Referint-se als que defensen que la UE és el gran referent, ha destacat que aquesta té "un actiu total de 150.000 milions d'euros i un deute de 190.000 milions d'euros. Està en fallida. Espanya té un deute de 980.000 milions i quan acabi l'any haurà encara deurà més i no ho podrà pagar". Liébana també s'ha referit a la RSE per dir que les memòries de sostenibilitat són "paraules boniques en paper cuixé" i ha assenyalat que els comptes de resultat caldria distingir-los entre els humanes i els no humans.

Segona taula rodona
"
La gestió de la complexitat de les organitzacions amb ànim de lucre"
Ramon Agenjo (DAMM) i Ignasi Fainé (AGBAR) | Moderador: José Sols (IQS-URL)

Agenjo va explicar com les organitzacions han canviat molt en pocs anys, i és que ell mateix ha viscut en primera persona grans avenços a DAMM ja que la seva trajectòria professional ha estat sempre vinculada al Grup, per ser descendent directe de Josep Damm, fundador de l'empresa cervesera en 1876. Agenjo és conseller-secretari de Grup Damm i patró-director de la Fundació Damm, institució que canalitza l'activitat filantròpica del grup d'empreses. Paral·lelament a les seves responsabilitats empresarials, la seva tasca al capdavant de la Fundació l'ha portat a la presidència del Club de Futbol Damm: "Som un club i una escola, 100% gratuïta, on juguen 250 nens. Disposem de 100 persones en plantilla per cuidar-los. Al futbol base, després del Barça, som l'estructura més potent ".

"El repte que tenim és impressionant", aquestes han estat les paraules de Fainé després d'explicar el futur de l'aigua al món. Fainé ha exposat quina és l'estratègia de desenvolupament sostenible d'Agbar. Algunes de les claus que ha donat han estat les següents: "Abans pensàvem que els clients eren el més important, ara no, i per a nosaltres és molt important satisfer tots els grups d'interès. Per a això primer hem d’identificar-los a tots per després poder satisfer les seves expectatives. Fainé ha explicat que per gestionar la complexitat "cal buscar objectius comuns i el nostre és el desenvolupament sostenible". Així mateix ha exposat tres punts en els quals una organització ha de basar-se per poder gestionar aquesta complexitat: la cultura i la formació en valors; la transparència d'una organització però també de les persones que la formen que és qui donen credibilitat; i el lideratge.

Tercera taula rodona
"
La gestió de la complexitat de les organitzacions sense ànim de lucre"
Àngel Miret (Ayuntamiento Barcelona), Arcadi Oliveres i Carles Folguera (La Masia, FCB) | Moderadora: Daniela Gallegos (Fundació CEPAIM)

Miret ha parlat de la importància de la col·laboració entre administració i societat de la mà de l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, que han signat més de 500 entitats socials de la ciutat comtal conjuntament amb l'administració local. "No és un acord de signatura, és un treball continu de diferents grups de treball operant sobre reptes de la ciutat amb l'objectiu de lluitar a favor de la cohesió social. Són més de 1.000 accions, amb indicadors de compliment i responsables. Les mateixes entitats tenen compromís d'actuació i de despesa (400 milions d'euros)". Miret ha afegit que és un clar exemple "de compromís, coresponsabilitat i enriquiment públic que podria replicar-se en altres àmbits de la vida pública. És una experiència interessant per saber de quina manera poden col·laborar l'administració i la societat".

"Tenim una societat malalta", ha afirmat Oliveres. Per poder sanar l'expresident de l'organització Justícia i Pau, que centra la seva activitat en els drets humans, ha apuntat diferents mesures per poder sanar-la. En primer lloc, intentar veure quina és la veritable informació ja que aquesta informació està contaminada i no és transparent. En segon lloc, frenar l'especulació financera, implementar la Taxa Tobin i apostar per la banca ètica. "Tot i que les dues paraules semblin inversemblants la banca ètica funciona a Gran Bretanya des del 1897". En tercer lloc, preocupar-se veritablement pel medi ambient i entrar en la societat del decreixement material. En quart lloc, promoure un canvi radical de valors, sobretot els que acompanyen l'ètica i l'empresa. "Quan els meus alumnes a la Facultat d'econòmiques em diuen que una empresa és per guanyar diners els dic que no, que l'objectiu és promoure productes i serveis a una societat". Finalment Oliveres ha parlat de la importància de canviar la percepció davant el fenomen migratori.

Folguera ha centrat la seva exposició en explicar el complicat que és gestionar les complexitats a La Masia del Futbol Club Barcelona, ​​la qual dirigeix ​​des de 2002. "A la Masia els nens entren de petits i els donem formació individual perquè si no triomfen (sol 1 de 10 arriba a jugar al primer equip, un 25% seran professionals del món del futbol, ​​i un 65% quedaran fora) puguin ser independents. Els nois tenen molta pressió per part de les seves famílies, representants, entrenadors, tutors de la residència, marques publicitàries, mitjans de comunicació... i aquest és un entorn molt complex en la nostra organització que hem de gestionar. Per aconseguir-ho intervenen un equip de pedagogs, professors, psicòlegs i entrenadors. Folguera diu que treballen des d'una formació en valors i que la gestió d'expectatives és la clau per afrontar la complexitat a la seva organització.

El quart pilar de la sostenibilitat

XXII Congrés Eben-España. Intervenció d'Amareswar Galla
Anna Bajo, professora de la Universitat Pontifica Comillas, ha estat l'encarregada de presentar Amareswar Galla, director executiu de l'International Institute for the Inclusivament Museum i sènior advisor del World Culture Forum. Bajo ha introduït a Galla com a antropòleg, expert en cultura, precursor del quart pilar de la sostenibilitat, que és el d'abordar la sostenibilitat des de la cura de la cultura, i ha afegit que Galla destaca per haver assessorat Nelson Mandela durant el seu govern.
Galla, que ha pronunciat la conferència de cloenda, Ethics of engagement, Systems Approach or Inclusivament Frame s'ha preguntat com els llocs on vivim constitueixen qui som, com sentim, què ens emociona. Galla ha citat referents morals com Gandhi, Umberto Eco, Amartya Sen o Nelson Mandela per entendre una realitat complexa i multicultural. I és que aquest professor indi és un altaveu de la multiculturalitat i la diversitat lingüística. Creu que si es vol transformar una nació s'ha de fer de manera inclusiva.

Galla s'ha preguntat quin negoci hi ha darrere del desenvolupament sostenible. "El passat no serveix. Cal crear noves morals per dur a terme un desenvolupament sostenible èticament acceptable". Per exemple, "les entitats financeres estan construint una nova identitat corporativa coherent, basada en l'ètica per recuperar la confiança dels mercats?" Per Galla una manera de fer-ho és el treball amb casos ja que "permet contrastar la diversitat d'humanitats que aquesta complexa globalització ens obliga a unir. La gent aprèn molt més què és l'ètica quan expliquem què no és. I aquest és el sentit de l'estudi de casos".

En aquest sentit Galla defensa que hi ha un consens generalitzat que el desenvolupament sostenible paga dividends per a la posteritat. No obstant això, els errors sistemàtics en les organitzacions del sector públic i privat, que impedeixen la rellevància i capacitat de resposta de les preocupacions del Segle XXI, exigeixen replantejar els mètodes i enfocaments amb honestedat, transparència i integritat. A la Cimera Rio +20, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, crític del progrés insatisfactori en la implementació dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, va dir que "más de lo mismo no se hará”. En aquest sentit Galla advoca per preguntar-se quin és el nostre compromís ètic en totes les formes de negoci. “Hem d'assegurar que l'acció d'investigació i cultural informi del nexe entre els quatre pilars de la sostenibilitat: social, econòmica, cultural i ambiental; segons l'Agenda per al Desenvolupament de l'ONU 2015. Nous models i modalitats de participació s'han de desenvolupar per aconseguir els futurs Objectius de Desenvolupament Sostenible. En aquest context, els organismes públics i de la societat civil a Europa tenen el repte de desenvolupar cultures organitzacionals que integrin impactes en el seu compromís racional, emocional i ètic". Com pensa Europa assumir el repte?, es pregunta Galla.

El Congrés l’ha clausurat Francesc Torralba; Joan Fontrodona, que ha revelat que Sevilla serà la propera organitzadora de la XXIII edició d’EBEN-Espanya; i Lluís Comellas, vicerector d’investigació de la URL, que ha agraït el treball de les 14 persones que han format part del Consell Científic i ha recordat quin és l'objectiu i activitat de la Càtedra ETHOS-URL.

Més informació:
Anna Tosca
Comunicació Càtedra ETHOS-URL
Tel. 936 022 228
atosca@rectorat.url.edu

Font: http://www.url.edu/sala-de-premsa/cronica-del-XXII-congres-eben-espana#

0 comentaris: