11.2.13

El Rei de Castella


Sóc de l'opinió que el Rei d'Espanya ha perdut de manera irrecuperable bona part de la reputació, respecte o legitimitat que pogués tenir. I aquest fet pot posar en qüestió el seu estatus. A més, la crisi no és solament personal sinó de la institució, que ha d'afrontar tot un seguit de problemes en el seu entorn i sobretot la sensació d'anacronicitat.

Però la crisi va més enllà en el sentit que també marca diferècies sobre quins són els territoris sobre els quals regna amb legitimitat. I la seva dinastia, al poder des de començaments del segle XVIII, no ha sabut guanyar-se el respecte de totes les nacions sobre les quals exerceix la seva funció.

El seu poder a Catalunya, per exemple, li ve com a fruit del trencament il·legítim de la legalitat produït tres anys després de la derrota del 1714. També l'actual monarca va ocupar el tron amb una fosca connivència amb el dictador Franco.

Però l'adveniment de la democràcia, la por del passat i les esperances en el futur van atorgar-li un aval. Molts catalans, fins i tot alguns sobiranistes, van creure que la seva pervivència podia tenir una funció interessant en un procés de secessió per tal de fer possible un procés pacífic i pactat en què la recuperació de la sobirania catalana es pactés en el marc d'un sobirà compartit.

Avui ja ha quedat clar que el titular de la Corona, com tota la seva dinastia, no són de fiar perquè no actuen amb neutralitat envers les diverses nacions que composen l'actual estat espanyol. Per començar, ni les volen reconèixer. Creuen que ocultant la realitat aquesta ja ha canviat. Creuen que havent anul·lat les Constitucions Catalanes fa tres segles ja no existeix una nació catalana. Creuen que el vot afirmatiu a la Constitució Espanyola del 1978 ja nega qualsevol dret històric anterior.

Malgrat el títol de Rei d'Espanya, el titular de la Corona, com tot l'artefacte institucional espanyol, sempre ha actuat com a Rei de Castella, intentant assimilar totes les altres nacions no castellanes a la seva cultura, llengua, tarannà, lleis...

Crec que una bona manera de denunciar la utilització que fa de la institució és anomenant-lo per nom del que realment fa, del que realment mou els seus interessos: Rei de Castella. És una manera respectuosa d'anomenar-lo deixant clar que no representa els interessos de la nació catalana, i que hores d'ara ja sembla impossible que pugui aspirar a ser sobirà d'una Catalunya que recuperi la seva sobirania.

Alguns monarques van arribar a detentar una gran quantitat de títols i de territoris. El Rei de Catalunya, anomenat Comte de Barcelona, fou també rei d'Aragó, de Castella, i de multitud d'altres territoris d'arreu del món. Al llarg dels segles, totes aquestes possessions es van anar perdent i ara li'n queden ben poques. La incapacitat per actuar al servei dels pobles sinó d'unes oligarquies i d'un territori en detriment dels altres novament li torna a passar factura.

0 comentaris: