[es] La cadena La Sexta ha elaborado un reportaje sobre el caso Urdangarín titulado La caída del yerno perfecto, donde se hace un resumen de su trayectoria personal y se aportan opiniones de diferentes personas, básicamente periodistas pero también un ex trabajador de la consultora Nóos.
Tant per als interessats en el cas com per al públic en general, és un reportatge interessant de poder veure, on es fa un repàs als fets coneguts.
Un element que pot ser significatiu és que s'avança que els delictes pels quals se l'ha imputat podrien haver prescrit quan se'l jutgi. En canvi, s'afirma que recentment es va produir una reunió entre el rei, el príncep i Urdangarín, on els primers van mostrar el seu malestar per la manera de procedir d'Urdangarín i aquest -segons es diu- els va respondre que si tothom fa el que vol per què no podria fer-ho ell.
La dada important d'aquest episodi és que podria suposar que el príncep fos còmplice del delicte per encobriment en no haver-lo denunciat. Això seria així perquè mentre que la Constitució espanyola estableix a l'article 56 que la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat, aquesta prerrogativa no afecta la figura del príncep.
Curiosament, doncs, es podria donar l'estranya circumstància que Urdangarín fos absolt dels hipotètics càrrecs per haver prescrit mentre que el príncep fos condemnat per ocultació. És versemblant que pugui passar? Rebria l'indult del Rei?
4 comentaris:
Si el reportatge en sí cau dins del gènere de la ciència ficció (que personalment m'encanta), el que planteges va més enllà encara de l'imperi estelar romulà... :)
Hahaha... De fet, jo no plantejo, ni proposo ni defenso, solament trec una conclusió a partir del que s'hi diu. Desconec quin és el grau de veracitat de tot el que s'hi explica, però si fos realment cert, fàcilment es podria deduir que hi ha una presumpta culpabilitat que no estaria "caducada".
En tot cas, el que sí que cal defensar en tot moment és la presumpció d'innocència, mentre que al llarg del reportatge ja pràcticament es condemna l'Iñaki... Crec que ets l'únic que el defenses.
En tot cas, no comparteixo la defensa que fas del model d'una fundació on els diners es puguin derivar a una empresa per a profit dels socis. En aquest cas, que no creïn una fundació!
Bé, considero que una especulació sobre una altra especulació és això, ciència ficció! Tot i que si vols que parlem de teories conspiranoïques m'hi apunto! Tinc una molt bona teoria al respecte!
Recorda que Nóos no és una fundació, sinó una associació, que per llei s'obliga que estatus posi que és sense afany de lucre. A banda però, al testimoni no defenso el model, simplement emfasitzo una realitat, que és el pa de cada dia en la consultoria. Però quants encàrrecs no rebem els consultors d'associacions (siguin o no realment ONG) que no tenen capacitat tècnica per dur-los a terme soles? No és també activitat lucrativa?
La qüestió és simple: si el model de Nóos és èticament punible, llavors no parlem de Nóos, parlem de corresponsabilitat i de tothom. Aquest és de fet l'argument que hi defenso. L'associació es contempla com a forma jurídica per agrupar-se en paral·lel a entitats civils com la CB o la SCP, o fins la mercantil SL. La qüestió ètica simplement deriva del fet que no es fa mal a ningú.
Jo però avanço que no hi veig cap problema ètic (evidentment menys encara legal).
Ah per cert, un punt important, no se l'imputa pas per fer servir una associació, atès que això no seria mai delicte penal sinó en tot cas civil o mercantil. Per tant, el tema que Nóos tingui o no afany de lucre no té res a veure amb el cas.
Publica un comentari a l'entrada