14.12.11

"Hi pot haver lideratge sense carisma?", a ESADE

Avui dimarts 13 de desembre, Carlos Losada i Raimon Ribera, professors d’ESADE, han ofert una sessió acadèmica, que porta per títol: Hi pot haver lideratge sense carisma?

Aquesta sessió, organitzada per la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE, forma part d’un conjunt de diàlegs acadèmics sobre diversos aspectes i àmbits de lideratge i governança. 

La sessió ha estat molt interessant, com no podia ser d'una altra manera amb la presència d'aquests dos ponents. Però he tingut la sensació d'un deja vue amb la incorporació de les matisacions crítiques fruit de la crisi. Losada ha fet referència, per exemple, a la quantitat de líders carismàtics que han enfonsat l'empresa. 

Faig aquesta nota crítica en un sentit, que deixo ara anotat sense més temps d'aprofundir-hi: sempre parlem dels líders. Però el lideratge es defineix necessàriament en relació a un grup o equip. No obstant, les reflexions sobre el lideratge sempre tracten els seguidors com a acompanyants, mers comparses, una mena de correlat, mai com a subjectes necessaris d'una relació dual.

Jo crec que es pot tenir carisma en una escala de 0 a 100. Ribera creu que no, que se'n té o no, com estar o no embarassada. Jo crec que un col·lectiu acaba propiciant l'aparició de lideratges i desenvolupant carismes. El context fa el líder, l'absència pot propiciar-ne l'aparició. 

Però la meva reflexió va més enllà: no podem avui parlar de líders com una categoria a part, com a messies que busca el seu ramat. 

Estem en una nova societat -que s'està fent- basada en el coneixement, on les persones tenen un talent creixent. La idea del lideratge vinculat als equips és molt pròpia d'aquesta època. Ja no parlem de liders messiànics sinó de líders quotidians, de líders d'equips, de líders que facin possible sortir de la mediocritat. Aquest líder és el que toca per a l'època i no té unes virtuts tan, tan, tan diferents dels followers... 

El que passa que potser hem construït un model de líder més propi de l'època industrial, per jeràrquic. Però, a més, descontextualitzat, que no té capacitat per entrar en el rotllo de l'equip, de l'organització.  Però un líder descontextualitzat pot ser un líder? Potser hauríem de començar a perfilar millor la definició de líder i establir que aquest visionari que viu al marge del context organitzacional no és un líder. Poder dir-ne volat, messies, o flipat si volem, però no líder!

M'ha semblat molt interessant la idea de Losada segons la qual els líders carismàtics sols són bons en certs contextos, quan cal fer un canvi important, refer la visió, etc. Però si el que cal precisament no és refer sinó apuntalar la visió, un líder carismàtic fitxat a fora és el pitjor que ens pot passar. Un líder carismàtic vingut de fora necessàriament ens desestabilitzarà i ho hem de saber per valorar si és el que ens interessa en un moment determinat o no.

Piulades fetes:

#ESADE Losada: calen mes líders quotidians, que també planifiquin i organitzin; no solament generin visió i desestabilitzin

@ESADE Losada: els líders carismàtics son bons en determinats contextos; no sempre perquè desestabilitzen l'organitzacio

@ESADE Ribera diferencia lideratge 1 (ocupa posició) i lideratge 2 (mou equip amb una visió sense lloc preeminent). Fantàstic si coincideix!

@ESADE Hi pot haver lideratge sense carisma? Ribera: no / Losada: si; pero es qüestió de matisos

A @ESADE Carlos Losada i Raimon Ribera, professors d’ESADE, fan sessió acadèmica: Hi pot haver lideratge sense carisma?

0 comentaris: